Otros libros que te pueden interesar

• 

  Els trenta-nou esglaons

  John Buchan

  • 0
  • 1
  • 0

  Richard Hannay, un enginyer de mines britànic que acaba de tornar de Rodèsia, està avorrit de la nova vida que ha començat a Londres. Tot canvia quan troben mort a casa seva un home que ha descobert un complot polític de dimensions internacionals. Hannay haurà de fugir a la seva Escòcia natal i descobrir la veritat abans no sigui massa tard. Per a ell i per al seu país.
  
  L'escriptor i polític escocès John Buchan firma una novel·la ambientada el 1914 en una Europa a les portes de la Primera Guerra Mundial que no dona treva al lector, i que va inspirar un dels grans clàssics d'Alfred Hitchcock. Buchan estructura la novel·la a partir dels encontres del protagonista amb personatges d'allò més diversos, testimonis de la paranoia prebèl·lica que hi havia als diversos estaments de la societat britànica. Hi trobem, a més, per primer cop el personatge de Richard Hannay, un home corrent a qui les circumstàncies empenyen a l'heroisme, i que protagonitzarà quatre aventures més de l'autor escocès.

  Ver libro

• 

  El món no em deu res

  Massimo Carlotto

  • 0
  • 0
  • 0

  Un lladre desafortunat i una excrupier alemanya es troben en la ciutat turística de Rimini.
  Quan l'Adelmo veu una finestra oberta en un edifici solemne i elegant, no pot evitar sucumbir a la temptació. Un cop a dins, però, s'adona que no està sol. Amb ell està la Lise, una excrupier alemanya i extravagant. El robatori es converteix en una sèrie de visites mentre sentiments estranys i complexos afloren en les seves converses, on entendran l'amor i també la foscor de l'ésser humà. Una novel·la sobre crims passionals, sobre sacrifici i traumes del passat.

  Ver libro

• 

  L'Hort de les Ànimes

  Margarida Aritzeta

  • 0
  • 0
  • 0

  Durant una tòrrida matinada d'agost a Doldellops, una ciutat petita del Camp de Tarragona, apareix el cadàver nu i amb signes de violència del sacerdot Bernat de Cruïlles a l'hort de la rectoria, mentre tots els veïns busquen amb neguit un nen de set anys que ha desaparegut. Un sentiment de terror envaeix tota la població, que no sap si hi ha alguna fatídica relació entre tots dos successos.
  Mentrestant, l'equip de la sergent dels Mossos d'Esquadra Mirella Blasco, en quadre per les vacances, investigarà la mort del capellà contradictori i carregat de secrets, en un barri que des de la seva arribada no ha parat de degradar-se. 
  
  Margarida Aritzeta debuta a «crims.cat» amb una novel·la plena de personatges foscos, en una atmosfera densa i tibant, que ens atrapa.

  Ver libro

• 

  Error de càlcul

  Dora Muñoz

  • 0
  • 0
  • 1

  Una comèdia negra sobre envellir en una ciutat que només estima els joves i els rics. Novel·la guanyadora del Premi Agustí Vehí - Vila de Tiana 2025.
  Una dona gran s'adona que s'ha equivocat fent el càlcul dels anys que li queden de vida i els estalvis de què disposa. Sense resignar-se a viure de la caritat en una residència, o al carrer, elabora un pla que li permetrà viure sense gaires maldecaps el temps que li resta. 
  La novel·la, amb un to de comèdia negra i escrit en primera persona, posa sobre la taula la relació entre la venjança i la justícia, i és també una crítica al sistema que genera situacions com les que es plantegen aquí, en una ciutat gentrificada, massificada i excloent que expulsa els més vulnerables. 
  Una protagonista memorable i empàtica: Una dona gran, lúcida i decidida, que esdevé una antiheroïna fascinant, capaç de fer-nos riure i estremir-nos a parts iguals.
  Crítica social amb intel·ligència i ironia: La novel·la despulla les contradiccions d'una societat que abandona els seus ancians i castiga la pobresa amb una mirada esmolada i sarcàstica. 
  Trama densa i captivadora: El pla de venjança de la protagonista avança amb precisió i sorpresa, mantenint la tensió narrativa i el lector en vilo fins a l'última pàgina.
  To de comèdia negra irresistible: Un humor àcid que fa riure sense perdre la profunditat del missatge, oferint una lectura entretinguda però punyent.
  Un retrat realista de la ciutat actual: Amb una ambientació que denuncia la gentrificació i l'exclusió urbana, la novel·la ressona amb problemàtiques ben presents en la vida contemporània.

  Ver libro

• 

  Temps mort

  Lluís Llort

  • 0
  • 0
  • 0

  En Robert Camp és un jove de Barcelona sense ofici ni benefici. Té trenta-quatre anys i no té feina ni família, ni tan sols diners al banc. De sobte, li comuniquen que és l'hereu d'una familiar llunyana que no sabia ni que existia. Així que ha de viatjar a Nova Orleans perquè ha heretat una mansió i molts diners.
  Agafa un vol barat amb els estalvis que li queden i se'n va a la ciutat de la màgia negra i el jazz pensant que la seva vida farà un gir inesperat, però un cop allà se sent encara més sol i vol marxar-ne perquè s'adona que la resta del món sembla haver-se aturat, com si estigués en temps mort.
  "Temps mort" és un relat negre que es mou a dos temps: un en moviment i l'altre aturat. Té una trama poc comuna i Llort juga amb el lector, trencant amb els estereotips i creant-li tot tipus de sensacions fins a treure'l de les seves caselles.

  Ver libro

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Ver libro