Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Els trenta-nou esglaons - cover

Els trenta-nou esglaons

John Buchan

Publisher: Editorial Clandestina/Crims.cat

  • 0
  • 1
  • 0

Summary

Richard Hannay, un enginyer de mines britànic que acaba de tornar de Rodèsia, està avorrit de la nova vida que ha començat a Londres. Tot canvia quan troben mort a casa seva un home que ha descobert un complot polític de dimensions internacionals. Hannay haurà de fugir a la seva Escòcia natal i descobrir la veritat abans no sigui massa tard. Per a ell i per al seu país.

L'escriptor i polític escocès John Buchan firma una novel·la ambientada el 1914 en una Europa a les portes de la Primera Guerra Mundial que no dona treva al lector, i que va inspirar un dels grans clàssics d'Alfred Hitchcock. Buchan estructura la novel·la a partir dels encontres del protagonista amb personatges d'allò més diversos, testimonis de la paranoia prebèl·lica que hi havia als diversos estaments de la societat britànica. Hi trobem, a més, per primer cop el personatge de Richard Hannay, un home corrent a qui les circumstàncies empenyen a l'heroisme, i que protagonitzarà quatre aventures més de l'autor escocès.
Available since: 05/23/2023.
Print length: 230 pages.

Other books that might interest you

  • La bagassa del Demiürg - Psiborn 5 - cover

    La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

    Noèlia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
     
    Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
    Enric Vila
    Show book
  • Escenaris - cover

    Escenaris

    Toni Sala

    • 0
    • 0
    • 0
    «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
    
    Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
    
    «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans
    Show book
  • Foc verd - cover

    Foc verd

    Jordi de Manuel

    • 0
    • 0
    • 0
    Tornen les aventures de Marc Sergiot, el solitari inspector de Barcelona. A ple estiu, i després de rebre un tret en un atracament a la ciutat comtal, l'inspector no pot més. Decideix doncs acceptar la invitació del seu col·lega per anar a un poblet gallec a passar les vacances. El tranquil i relaxant viatge per terres galleges es transforma en un nou cas quan apareix un cadàver carbonitzat en un incendi. L'inspector descobrirà que aquesta mort, aparentment inconnexa, té en realitat relació amb un ofegament, anys enrere.
    Show book
  • La Иostra - Psiborn 6 - cover

    La Иostra - Psiborn 6

    Noèlia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    Novel·la negra mediterrània, que destapa amb humor el rerefons de corrupció a l'entorn de TV3, en una trama d'interessos polítics i econòmics en la qual els actors principals són membres fàcilment identificables de l'actualitat catalana. A partir d'un greu incident de conseqüències imprevisibles, la Dra. Noèlia Arrotea s'hi veu involucrada quan un dels protagonistes apareix a la seva consulta PsiBorn, on ella fa una interpretació massa lliure de les tècniques Gestalt i lluita acarnissadament per exposar la doble moral, des del sexe no convencional.
    Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord, s'embruteixen i es deixen arrossegar per justificacions cada vegada més sinistres, La psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Totes les novel·les honestes s'assemblen, però cada novel·la deshonesta ho és a la seva manera. Psiborn 6 "La Иostra" no s'assembla a res que hagis llegit abans.
    Show book
  • Histèries d'alta volada - Psiborn 10 - cover

    Histèries d'alta volada -...

    Noèlia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
    ----------------
    Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
    Pablo Odell, editor
    Show book
  • Això no és un western - cover

    Això no és un western

    Xavier Aliaga

    • 0
    • 0
    • 0
    Aquesta història comença amb el cínic inspector Feliu Oyono i la seva companya Marga Pitarch sentint la llepada de la mort en un erm, a punt de ser enterrats en vida. El paisatge remet als relats fronterers, amb els herois esperant la irrupció salvadora del Setè de Cavalleria. Però que els codis mestissos no us enganyin, perquè això no és un western: els policies han acabat allí investigant la mort d'una jove, filla d'un empresari rus arrelat a la Marina. Un assassinat salvatge que ens endinsa en una sòrdida teranyina de màfies, negocis tèrbols, fanatisme, ideologies totalitàries i homes que no estimaven les dones. Una història alhora de serveis secrets amb derivades en el Kremlin i el rerefons d'una guerra que se suposava curta i que esdevé una llarga i interminable carnisseria.
    
    Després d'"Els neons de Sodoma" i "Dos metres quadrats de sang jove" (crims.cat 12), Xavier Aliaga torna a "crims.cat" amb una nova entrega del seu peculiar policia d'origen guineà. Amb la mateixa càrrega d'ironia i crítica social, però amb una història molt més punyent i violenta, en el que es podria considerar el primer thriller de l'autor.
    Show book