Otros libros que te pueden interesar

• 

  L'Escorxador

  Lluís Riera Porta

  • 0
  • 0
  • 0

  En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n.
  
  L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.

  Ver libro

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Ver libro

• 

  El sol dels moribunds - Un...

  Jean-Claude Izzo

  • 0
  • 0
  • 0

  El sol dels moribunds narra la història del Titi, el Rico i el Dedé, uns sensesostre que vagabundegen cercant un camí de dignitat humana per sobreviure en un món capitalista podrit. Quan el Titi mor de fred sota un banc del metro, el Rico entén que el temps s'ha acabat. París ja no és ni refugi ni esperança, és només un espai d'espera cap a la desaparició.
  Impulsat per la mort de l'amic, el Rico decideix marxar cap al sud. Vol arribar a Marsella, retrobar la Léa, el primer amor, i prova d'aferrar-se a l'últim fil que el lliga a la vida que va perdre. El viatge es converteix en un descens pels records i les renúncies, però també en una fugida cap a una possible redempció.
  «Un camí ple de mirades perdudes, veus desesperades que passen desapercebudes, que caminen entre la multitud entre les ombres, ignorats i menyspreats per la gent que transita pels carrers. Personatges invisibles, marginats i repudiats per la societat, bruts i putrefactes, afamats i assedegats amb unes condicions de vida infrahumanes al carrer, capaços d'arreplegar qualsevol cosa del terra per menjar o d'evocar algun record feliç per tal de sobreviure. A les mans teniu la darrera novel·la de Jean-Claude Izzo, publicada tan sols quatre mesos abans de la seva mort als cinquanta-quatre anys, quan ja tenia un càncer de pulmó avançat». Del pròleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà
  Perquè, encara que tot sembli perdut, sempre queda la pregunta: qui ha dit que l'esperança no pot aparèixer al final del camí?

  Ver libro

• 

  Farishta

  Marc Pastor

  • 0
  • 0
  • 0

  "Farishta" és la cinquena novel·la de Marc Pastor i en aquesta ocasió l'autor fa gala de la seva gran qualitat literària i fa una mescla potent de gèneres que inclou aventura, intriga, fantàstic, terror, ciència-ficció i fins i tot romàntic.
  Una novel·la amb un punt de partida apassionant que juga amb els girs argumentals amb mestratge i que, a més, està farcida de referències literàries i culturals. Amb tots aquests ingredients, Pastor ens presenta Farishta, que amb divuit anys acabats de fer, se'n va a treballar en un complex d'illes privat de la Polinèsia Francesa, on descobrirà que res és el que sembla. L'autor planteja amb un gran talent un seguit de qüestions molt interessants en un ambient clarament distòpic que, per contrapartida, situa enmig de paisatges de bellesa paradisíaca.
  Una novel·la que es mereix un lloc primordial entre la lleixa de literatura catalana contemporània.

  Ver libro

• 

  Fletxa assalt a la Ruta -...

  Joan Carles Ventura

  • 0
  • 0
  • 0

   Qui no ha sentit parlar del Fletxa, el famós detectiu privat que operava entre els mítics locals de la Ruta Destroy durant els anys vuitanta i noranta? La seua reputació com a investigador especialitzat en assumptes festius es va estendre, dins i fora del territori valencià, mentre va perviure aquella frenètica moguda de nits disbauxades sense fi que després seria coneguda com la Ruta del Bakalao. Ara, en aquesta esperada preqüela de les seues insòlites memòries detectivesques, es revela per fi un dels secrets més ben guardats de la biografia de l'ínclit Vicent Fletes i Chaqués: com es va estrenar en l'ofici d'escondrinyador a sou i com es va donar a conèixer arreu dels ambients noctàmbuls per haver resolt el misteriós robatori de la recaptació de la discoteca Chocolate de la nit del divendres 20 de novembre de 1987. 
   Després de guanyar el VI Premi Memorial Agustí Vehí amb Em diuen Fletxa i el Premi València Negra 2023 amb Fletxes desviades, Joan Carles Ventura ens presenta el primer cas del detectiu més flipat i perdut de la Moguda Valenciana; una narració vertiginosa i demencial en clau d'interrogatori dialogat que atraparà tant els fans incondicionals de la saga com les noves lectores i lectors que encara no han tingut l'hilarant plaer d'acompanyar Vicent Fletxa i la tieta Ampariues en les seues esbojarrades aventures. 
   Després de Em diuen Fletxa (VI Premi Agustí-Vila de Tiana) i Fletxes desviades Joan Carles Ventura torna a "crims.cat" amb tota una preqüela del seu peculiar personatge, un nou cas prou enrevessat replet d'acció, molt d'humor i emocions per totes bandes 
   En aquesta preqüela imprescindible, descobrim els orígens d'un detectiu únic que, amb el seu enginy, sarcasme i intuïció, acabarà convertint-se en una llegenda de la novel·la negra valenciana. 
   Una història trepidant que ens trasllada al cor de la Moguda Valenciana dels anys 80, entre excessos, intriga i conspiracions, on un cas aparentment rutinari esdevindrà el punt d'inflexió d'una carrera marcada pel risc i l'astúcia. 
   Ventura combina amb mestria acció, humor i crítica social per oferir-nos una novel·la que explora com es forja un detectiu i com el passat pot deixar empremta, literalment, en el present. 

  Ver libro

• 

  Els crits - Premi Documenta 2024

  Víctor Recort

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.
  
  El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

  Ver libro