D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  El pintor d'aquarel·les

  Francesc Puigpelat

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1940, França és un país derrotat, ocupat i exhaust després de l'armistici. A París, mentre Adolf Hitler hi entra triomfalment amb les seves tropes, l'amenaça de la destrucció plana sobre la ciutat i els seus monuments.
  
  Mentrestant, al Quai des Orfèvres, l'inspector Jules Grasset —home sorrut, de gran eloqüència i fumador empedreït de pipa— veu perillar la seva carrera amb l'arribada imminent de la Gestapo. Per trencar la tensió i matar el temps, decideix explicar als seus companys una història que els deixa fascinats: com ell mateix va conèixer Hitler molt abans que es convertís en el Führer dels discursos i del terror, abans de les fogueres de llibres i de la persecució dels jueus.
  
  Grasset ens transporta al 1913, quan aquell futur dictador aspirava a ser arquitecte, però sobrevivia com un pintor mediocre, venent aquarel·les als carrers. Un jove bohemi, descurat i gairebé invisible, que malviu entre la misèria i els somnis trencats. En la veu del policia —acostumat a relatar assassinats esfereïdors, robatoris de guant blanc i enfrontaments de bandes—, aquest passat pren una nova dimensió, inquietant i reveladora. Perquè fins i tot les vides més insignificants poden amagar un futur terrible. Amb El pintor d'aquarel·les, Francesc Puigpelat va obtenir per segona vegada el XIII Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana.

  Voir livre

• 

  Devolució

  Jordi Martí Monllau

  • 0
  • 0
  • 0

  En l'actual marasme polític que viu l'independentisme, que sembla polaritzat entre el possibilisme autonomista i l'unilateralisme sobiranista, falten idees que ajudin a resituar el discurs sense caure en el derrotisme ni enrocar-se en la fantasia. Ens cal primer de tot un diagnòstic lúcid de la situació actual.
  
  A Devolució, Martí Monllau constata que fa anys que "el catalanisme gira al voltant d'una idea fixa: la independència. Hi gira, però no hi avança. Fa anys que el catalanisme es troba encallat, amb l'anhel posat en un objectiu que sembla que, en lloc de servir-li de far i d'esperó, li fa d'àncora".
  
  L'allau d'assaigs que es va publicar durant els anys del Procés sobre la viabilitat de la independència han quedat sepultats per la mateixa esllavissada que va venir després de l'1 d'octubre. Llegits ara, són més aviat llibres d'autoajuda col·lectiva, amb amplis argumentaris per desfer-se del mal tractador o especulacions tàctiques d'un moment d'efervescència amb més escuma que substància.
  
  En aquest assaig que avui publiquem a la Biblioteca del Núvol, Jordi Martí Monllau fa recapitulació dels errors i pors que han atenallat el catalanisme en els darrers anys i es proposa reestablir el discurs nacionalista sobre noves premisses.

  Voir livre

• 

  Vint anys de silenci

  Francesca Coll

  • 0
  • 0
  • 0

  Un assassinat sense resoldre. Vint anys d'errors, silencis i veritats a mig dir.
  Quan el prestigiós detectiu Pirot està a punt de jubilar-se, un cas antic procedent de Catalunya sacseja la rutina decadent del seu despatx de Brussel·les: la mort violenta d'una jove trobada nua en un pati interior. El temps ha esborrat proves i ha distorsionat records, però no ha fet desaparèixer la necessitat de saber què va passar realment.
  Acompanyat pel seu col·laborador, en Peter, Pirot s'endinsa en una investigació que els obliga a mirar enrere, a disseccionar relacions, obsessions i traïcions dins d'un grup d'amics aparentment inofensiu. Cada detall compta. Cada silenci pesa. I cada certesa pot ser una trampa.
  Entre Brussel·les i Barcelona, Vint anys de silenci és una novel·la negra intensa i elegant que reflexiona sobre la memòria, la culpa i la fragilitat de la veritat quan la justícia arriba tard. Un homenatge al mètode clàssic del detectiu i una crítica afilada als errors irreversibles del passat. 

  Voir livre

• 

  La Иostra - Psiborn 6

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Novel·la negra mediterrània, que destapa amb humor el rerefons de corrupció a l'entorn de TV3, en una trama d'interessos polítics i econòmics en la qual els actors principals són membres fàcilment identificables de l'actualitat catalana. A partir d'un greu incident de conseqüències imprevisibles, la Dra. Noèlia Arrotea s'hi veu involucrada quan un dels protagonistes apareix a la seva consulta PsiBorn, on ella fa una interpretació massa lliure de les tècniques Gestalt i lluita acarnissadament per exposar la doble moral, des del sexe no convencional.
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord, s'embruteixen i es deixen arrossegar per justificacions cada vegada més sinistres, La psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Totes les novel·les honestes s'assemblen, però cada novel·la deshonesta ho és a la seva manera. Psiborn 6 "La Иostra" no s'assembla a res que hagis llegit abans.

  Voir livre

• 

  La marca de Caín - Psiborn 7

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
  «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
  «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
  La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

  Voir livre

• 

  Ciutat Morta

  Shane Stevens

  • 0
  • 1
  • 0

  Jersey City, un lloc de la històrica immigració italiana, tan a prop de les llums de Manhattan, però incommensurablement lluny del seu esplendor, també és un paradís de la màfia. A principis dels anys setanta, la majoria dels negocis il·legals i il·legals de la ciutat eren dirigits per dos grans grups, un liderat per Joe Zucco i l'altre per Alexis Machine. Són organitzacions àmpliament ramificades, basades en una jerarquia de ferro i unes regles de conducta que constitueixen l'altra cara de la moneda d'una vida sacrificada per l'ambició als diners fàcils.
  
  Bons nois, picciotti, companys: despietats i sense escrúpols, els homes de Joe Zucco desborden cinquanta anys convençuts que són els reis del món, amb dificultat per respirar i passió pel prostíbul, i joves de vint anys sense família que posen la seva sang a prova de fred creient que realment podem tenir èxit, per arribar al cim de l'escala. Tenen noms com Charly Flowers, Harry Strega, Frank Farrano i Hymie Cole. Cadascú té una història diferent, gairebé tots un destí comú; alguns fins i tot tenen cor, però resulta que ningú no pot confiar realment en ningú. Shane Stevens ha forjat una novel·la sobre el crim organitzat italo-nord-americà digna de les millors pel·lícules del gènere.
  
  Aquí no hi ha homes bons, però encara parla d'éssers humans que tenen tota la fragilitat i les emocions de qualsevol altre ésser humà, ens agradi o no.

  Voir livre