D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  La Parada

  Joaquin Ruyra

  • 0
  • 0
  • 0

  "La Parada" by Joaquín Ruyra is a novel written during the early 20th century. The narrative explores themes of nostalgia and the passage of time, particularly through the eyes of a young protagonist reflecting on the bittersweet transitions of autumn in a village, as families and students depart for the season, leaving behind memories and a sense of melancholy. The opening of "La Parada" introduces us to the protagonist, who describes the onset of autumn as a time filled with farewells, evoking a deep sense of loss as friends and summer visitors leave for the city. The protagonist reminisces about childhood innocence and the excitement of new beginnings despite the gloomy atmosphere. He shares a moment with his cousin and friends as they plan for a nighttime adventure to capture birds, showcasing their youthful exuberance and camaraderie. As they prepare for their escapade, moments of doubt and humor arise, particularly manifesting in their interactions with one another, culminating in a vivid portrayal of the hopes and fears that come with the impending night and their ambitions. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Voir livre

• 

  Un gat negre al jardí - Premi...

  Irene Zurrón

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Unes cascades en una fotografia de família, ansiolítics al calaix, una casa d'arena i una de brossa, la mar, un alienígena i una verge trobada al bosc, una botiga de primera línia de platja, una bola de foc al pit i uns personatges que s'encenen de desig i de ràbia, es defensen, cerquen refugi, s'envesteixen, fugen una vegada i una altra, es deixen endur, escanyen crits i riuen fora de lloc. Els contes d'Un gat negre al jardí estan escrits amb delicadesa, una llengua poderosa i una mirada sòbria, i comparteixen imatges i atmosferes, i protagonistes que s'esforcen fins a l'absurd per adaptar-se a la seva realitat i per entendre els mecanismes de les relacions amb els altres.
  
  El jurat en va destacar «l'estil depurat, que flueix perfectament bé, la llengua espremuda i expressiva, la voluntat de dir sense ensenyar-ho tot, i la melangia –que impregna tots els contes– d'uns personatges femenins que estan acabant la joventut i encara no han trobat el seu lloc al món, que estimen dones i també estimen homes però sempre amb una certa distància, com si es giressin cap endins».

  Voir livre

• 

  Lady Puffin

  Gemma Sardà

  • 0
  • 0
  • 0

  Lady Puffin s'ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. Era capaç d'anar a l'altra punta de món només per fotografiar-los. La Rita és l'amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l'amiga assenyada, i haurà d'explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. I pel mig hi ha en Simó, que és la parella de la Sol i el director de teatre de moda, que s'atabala amb la desimboltura de la Rita i, a més, està dirigint una obra en què sembla que cap actor giri rodó. La situació es va enverinant, perquè les amigues de la morta semblen pols oposats, però l'esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.

  Voir livre

• 

  Els fills adormits

  Anthony Passeron

  • 0
  • 0
  • 0

  "Sense aixecar mai la veu, Anthony Passeron trenca el silenci familiar que s'havia imposat sobre la tragèdia i crea un llibre d'un poder tan impactant que persisteix molt més enllà de la lectura. Sublim", Annie Ernaux
  
  Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en el passat familiar, des de l'ascens social dels avis, propietaris d'una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s'obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant el fil de la història personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l'autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per a la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d'una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.
  
  "Ens encanta: l'estil sobri, l'agudesa de l'anàlisi sociològica, l'elegància melancòlica que mostra l'autor quan combina el relat íntim i el col·lectiu, els secrets i silencis de la seva família i la investigació mèdica en una història a dues veus impecablement documentada i profundament corprenedora", Madame Figaro
  
  "Una novel·la que vola a tot drap, els personatges volen contra el temps per alliberar-se del dolor. Un debut extraordinari", Elle
  
  "Les paraules no dites són la matèria principal d'aquesta primera novel·la. L'autor intenta rebobinar el fil d'una vida interrompuda per una malaltia que es manté silenciada per l'omertà d'una família ansiosa per amagar tant la humiliació com el dolor", Livres Hebdo

  Voir livre

• 

  Vents més salvatges

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Vents més salvatges és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats. Però també parla de la bellesa dels petits gestos, de la solidaritat i de la sororitat. Un recull de relats contundent i dur, però que mostra que, més enllà de la tempesta, sempre existeix la llum.

  Voir livre

• 

  El dia dels ximples

  Pere Figueras

  • 0
  • 0
  • 0

  Què passa quan la maquinària del sistema expulsa els excedents de mà d'obra sense donar-los protecció ni expectatives? L'Oleguer, la Tere i el Quim muten d'acomiadats de Bagas S.A. a banda criminal, una de tan inversemblant i surrealista que farà parar boig el mateix aparell que els ha desnonat. Tots els tentacles del poder, visible o fàctic, es posen en marxa per extingir l'incendi que han provocat, però no estan avesats a lluitar contra agents anòmals, i s'entrebanquen amb els seus propis procediments fins a assolir l'absurd, posant en evidència les seves contradiccions i el seu nivell d'estupidesa, ineptitud i corrupció. 
  
  El dia dels ximples és una comèdia negra, que frega l'absurd i fantasieja amb el que és capaç de fer un ésser humà quan el portes al límit de la desesperació, quan està a punt de caure del seu niu a la classe mitjana per enfonsar-se sota del llindar de la pobresa. 
  
  Després de Fets caldo («Crims.cat», núm. 69), Pere Figueras ens introdueix de nou en una faula rocambolesca a cavall entre la hilaritat i la truculència, en una trama feta de despropòsits, com a metàfora de l'enfrontament entre poderosos i desafavorits.

  Voir livre