Otros libros que te pueden interesar

• 

  Tres novel·les breus - Mort...

  Lev Tolstói

  • 0
  • 0
  • 0

  "D'acord, seràs més cèlebre que Gógol, que Puixkin, que Shakespeare, que Molière, que tots els escriptors del món… ¿I què?" Després de publicar Anna Karénina, Tolstoi travessa una crisi profunda i renuncia a la literatura. Comença una etapa dedicada a organitzar el seu pensament en un conjunt d'assaigs; la crítica social pren el lloc que ocupava la fabulació creadora. Però si ell decideix abandonar les lletres, la seva imaginació és massa fèrtil per aturar-se de concebre. En aquells anys girats d'esquena a la ficció, li neixen tres obres mestres: Mort d'Ivan Ilitx, La sonata Kreutzer i Hadjí Murat.
  
  Les cavil·lacions de les grans novel·les —l'amor, la vanitat i la guerra— hi són condensades en tres exercicis magistrals d'introspecció. I mentre algun assaig de Tolstoi produeix un revulsiu moral en figures del segle XX tan imponents com Gandhi, les seves novel·les breus són l'estrella del pastor per als grans escriptors de totes les tradicions literàries.
  
  A les mans d'Arnau Barios, que ha traduït vívidament Txékhov i Puixkin, aquest destil·lat de música de cambra es converteix en la millor resposta a les ratlles que Turguénev enviava a Tolstoi des del seu llit de mort: "Li escric només per dir-li que he estat feliç de ser el seu contemporani i per expressar-li la meva última, sincera súplica: amic meu, torni a la literatura!"

  Ver libro

• 

  Pols nova de runes velles -...

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és la novena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

  Ver libro

• 

  Sessió de control Una casa fosca...

  Borja Bagunyà

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquestes dues novel·les, Daniel Bastida estudia per ser psicoanalista, però la seva vocació trontolla en tots dos casos. A 'Sessió de control', el Daniel ha arribat a l'abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l'estima. A 'Una casa fosca i un flagell', Bastida forma part d'una colla d'il·luminats per l'antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Abans de les dues històries, Daniel era el mateix individu, però les conseqüències d'un afer amb la seva germanastra, depenent de com el paeixi i se l'expliqui a si mateix, podien derivar en aquestes dues vides alternatives.

  Ver libro

• 

  Cosetes

  Benoît Coquil

  • 0
  • 0
  • 0

  «Emocionant. Documentada i, fent honor al tema, sovint psicodèlica i hilarant.» Les Inrockuptibles
  A les muntanyes d'Oaxaca, la xaman María Sabina fa servir uns petits bolets al·lucinògens en els seus rituals sagrats. Els anomena las cositas, un diminutiu que no escau gens a la potència real d'aquests fongs. Als anys cinquanta, en Gordon i la Valentina Wasson, una parella aficionada a la micologia, viatgen a Mèxic sense saber que en tornaran amb un descobriment que serà la llavor de la contracultura psicodèlica i despertarà l'interès de la CIA i els laboratoris farmacèutics.
  Cosetes reflexiona de forma captivadora i irònica sobre l'impacte de la colonització i la globalització en les cultures tradicionals, la banalització de les creences i la transformació d'elements sagrats en simple mercaderia per al consum d'Occident.
   
  Le Monde – «Entre el documental i el conte infantil, aquesta novel·la està concebuda per una ploma brillant, lleugera com una bombolla de xampany, que en cap cas n'altera la profunditat didàctica.»
  Lire – «Entre emanacions de copal, Benoît Coquil enllaça magistralment la bellesa i el misticisme mazateca amb un descobriment considerable del  segle XX.»
  rfi – «Us portarà a un viatge Technicolor, apassionat i erudit, oníric —sovint psicodèlic—, entre els Estats Units, Mèxic, Suïssa i França. Vertigen i al·lucinacions assegurades.»
  Biba – «L'autor ha fet una narració palpitant —entre el relat picaresc i el document històric— que ens atrapa i ens meravella.»
  Brut – «A la seva sorprenent primera novel·la, Cosetes, Benoît Coquil explica com la cultura occidental es va apoderar d'una tradició ancestral mexicana per desenvolupar el turisme i promoure la "disneylandització" del món…»
  Kimamori – «El lector es delecta, passa les pàgines a gran velocitat i devora una història que cada vegada té més suspens. Ens vinculem amb els  personatges, després ens desesperem davant el destí que els empeny i el futur que sembla que els espera, inculcat a cada pas, entre línies. També es considera de forma intel·ligent el lloc que ocupa la dona: la que va originar la investigació científica al voltant d'aquests bolets singulars serà, en  definitiva, la gran oblidada de la història.»

  Ver libro

• 

  Tinc un coll que fa pena

  Nora Ephron

  • 0
  • 1
  • 0

  Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
  Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, "Tinc un coll que fa pena" és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.

  Ver libro

• 

  Només terra només pluja només fang

  Montse Albets

  • 0
  • 0
  • 0

  NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025
  CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024
  «El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico
  A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
  Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
   
  Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»
  Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»
  Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»
  Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»

  Ver libro