Editora: Comanegra
Aquesta és la novena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.
Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s'adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s'esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L'objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics. Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d'altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l'oblit i la pobresa. A través d'un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l'acollida i la comunió.Ver livro
L'ombra del card és un dels fenòmens literaris més importants de la literatura japonesa de les últimes dècades. Cinc novel·les que conformen un biombo que reflecteix la vida en la societat japonesa contemporània a través de les històries entrellaçades de cinc persones: en Mitsuo, la Mitsuko, en Gorô, l'Atsuko i en Tarô.Ver livro
Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.«Una lectura del tot necessària»Ramona Pérez, Suplement Bellver del Diario de Mallorca«Un final, una història amb un plantejament inicial que podria llegir-se fàcilment —si volem jugar al joc de les endevinalles amb l'origen de la situació que ens presenta— en el reflex que ens arriba del mirall esquinçat de la contemporaneïtat.»Oriol Delisau, Núvol«Un final és una novel·la tan dura com agosarada, tan estremidora com creïble. Ens planteja una allau de preguntes, ens qüestiona personalment, llança una crítica ferotge contra un sistema social fonamentat en la hipocresia, en la informació feta mentida, en la manipulació de les consciències.»Eduard Riudavets, ELIRIS.CAT«Crisi climàtica, individualisme i productivitat malaltissa són alguns dels elements que J.P Sansaloni ha sacsejat i projectat cap al futur en la seva primera novel·la.»Pau Cortina, Regió7«És una novel·la que no té respostes, no hi ha solucions al problema, és un futur cada vegada més possible –només cal seguir la cimera del clima de Glasgow, aquests dies–, però les causes mateixes no s'hi troben pas, i en tot cas les que hi ha són dites per intel·ligències artificials al servei de la propaganda d'interessos diversos, contraposats i sovint contradictoris.»Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia«L'obra és una distopia en què es critica "la manipulació que fan de la informació els mitjans de comunicació i la publicitat; l'individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l'excés de productivitat en tots els àmbits (laboral, lúdic, cultural…)". Un final és "un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre món en forma de ficció".»Lluís Llort, El Punt Avui«Cal confessar que Sansaloni –a pesar de treballar en un centre d'intel·ligència artificial— és resolutiu i la novel·la, que llisca prou fina, altament comprensible. Tant de bo que un llibre així serveixi per fresar camins nous que ajudin a modernitzar la literatura catalana.»Carles Cabrera, ARA Balears«Amb aquest treball, que va començar a escriure fa cinc anys, el jove autor s'estrena en un segell «el catàleg del qual sempre m'ha agradat perquè té literatura internacional de primer nivell, però també aposta pel talent jove i local, que sol ser bastant desconegut, i que suposa córrer molt de risc per a una editorial independent com Raig Verd», explica l'escriptor.»Adrián Malagamba, Última Hora«Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d'aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat.»Ariadna Pell , La LectoraVer livro
Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria. Premi Ciutat de Barcelona 1993 Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994 "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional". Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau" "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent". Guillermo Altares, "El País"Ver livro
Islàndia, l'ofici de llevadora, un huracà hivernal que s'acosta i una tia-àvia brodadora i filòsofa: són els ingredients d'una novel·la plena de gràcia i llibertat. La protagonista d'aquesta novel·la ha heretat unes quantes coses de la seva tia-àvia: el nom, la professió de llevadora i una casa plena de papers que amaguen sabers i aforismes transmesos de generació en generació. Parlen de llevadores que travessen tempestes de neu per acollir nounats, balenes que s'ajuden en els parts, de la superioritat de les ovelles sobre els humans. Del gran viatge de la foscor cap a la llum.Ver livro
Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala. Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?Ver livro
