Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Això que estàs passant - cover

Això que estàs passant

Sigrid Nunez

Publisher: L'Altra editorial

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

Al cor d'aquesta novel·la hi ha dues dones, una malaltia i una conversa íntima que es desplega al llarg del llibre i no s'acaba mai. La narradora visita a l'hospital una amiga de tota la vida, amb qui després van agafar camins diferents, que pateix un càncer terminal: és una dona brillant, intel·ligent i plena d'energia, però està terriblement sola, i ella decideix fer-li companyia sovint. Les dues amigues xerren, veuen pel·lícules, llegeixen, recorden la infància, s'expliquen històries i anècdotes, riuen i parlen de les seves relacions personals i sentimentals, complicades i no sempre satisfactòries. A mesura que s'acosta el final de la malaltia, les dues dones s'hauran d'enfrontar al repte més gros de les seves vides: l'acompanyament fins a la mort. Amb delicadesa, pinzellades d'humor i una enorme capacitat reflexiva, Nunez construeix una novel·la extraordinària i profunda, plena d'empatia i vitalitat, sobre les relacions humanes a l'era moderna, i la seva naturalesa ambivalent, i explora temes com ara l'amor, la vida de parella, l'envelliment, la pèrdua i les relacions entre mares i filles.
Available since: 11/20/2024.
Print length: 184 pages.

Other books that might interest you

  • Si menges una llimona sense fer ganyotes - cover

    Si menges una llimona sense fer...

    Sergi Pàmies

    • 0
    • 0
    • 0
    Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
    
    «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
    Enrique Vila-Matas
    
    «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
    Julià Guillamon, La Vanguardia
    Show book
  • Unes mans plenes de sol - Temps Obert VI - cover

    Unes mans plenes de sol - Temps...

    Manuel de Pedrolo

    • 0
    • 0
    • 0
    Aquesta és la sisena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió censurada durant el franquisme amb la restaurada posteriorment, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.
    Show book
  • Un final - cover

    Un final

    Ester Roma, J. P. Sansaloni

    • 0
    • 0
    • 0
    Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.«Una lectura del tot necessària»Ramona Pérez, Suplement Bellver del Diario de Mallorca«Un final, una història amb un plantejament inicial que podria llegir-se fàcilment —si volem jugar al joc de les endevinalles amb l'origen de la situació que ens presenta— en el reflex que ens arriba del mirall esquinçat de la contemporaneïtat.»Oriol Delisau, Núvol«Un final és una novel·la tan dura com agosarada, tan estremidora com creïble. Ens planteja una allau de preguntes, ens qüestiona personalment, llança una crítica ferotge contra un sistema social fonamentat en la hipocresia, en la informació feta mentida, en la manipulació de les consciències.»Eduard Riudavets, ELIRIS.CAT«Crisi climàtica, individualisme i productivitat malaltissa són alguns dels elements que J.P Sansaloni ha sacsejat i projectat cap al futur en la seva primera novel·la.»Pau Cortina, Regió7«És una novel·la que no té respostes, no hi ha solucions al problema, és un futur cada vegada més possible –només cal seguir la cimera del clima de Glasgow, aquests dies–, però les causes mateixes no s'hi troben pas, i en tot cas les que hi ha són dites per intel·ligències artificials al servei de la propaganda d'interessos diversos, contraposats i sovint contradictoris.»Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia«L'obra és una distopia en què es critica "la manipulació que fan de la informació els mitjans de comunicació i la publicitat; l'individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l'excés de productivitat en tots els àmbits (laboral, lúdic, cultural…)". Un final és "un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre món en forma de ficció".»Lluís Llort, El Punt Avui«Cal confessar que Sansaloni –a pesar de treballar en un centre d'intel·ligència artificial— és resolutiu i la novel·la, que llisca prou fina, altament comprensible. Tant de bo que un llibre així serveixi per fresar camins nous que ajudin a modernitzar la literatura catalana.»Carles Cabrera, ARA Balears«Amb aquest treball, que va començar a escriure fa cinc anys, el jove autor s'estrena en un segell «el catàleg del qual sempre m'ha agradat perquè té literatura internacional de primer nivell, però també aposta pel talent jove i local, que sol ser bastant desconegut, i que suposa córrer molt de risc per a una editorial independent com Raig Verd», explica l'escriptor.»Adrián Malagamba, Última Hora«Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d'aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat.»Ariadna Pell , La Lectora
    Show book
  • Eroica - cover

    Eroica

    Cristina Masanés

    • 0
    • 0
    • 0
    Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandèmia, l'escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l'escriptura d'un diari l'ajuden a no perdre's. Entre les diferents composicions de Beethoven, la simfonia que es va acabar titulant "Eroica". Heroica, com la vida. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l'àvia: "ho vol saber tot, tot allò que mai no ha demanat, i jo explico i recordo sabent que la memòria escriptura la vida". És així com allò que va néixer com un diari de confinament esdevé un fil de memòria que trena generacions: "La mare no va morir de malaltia, ni d'accident. Va morir de tristesa; una tristesa profunda, acumulada i ampla que no va encertar a revocar. La mare es va arrencar el cordó de la vida quan acabava de fer cinquanta anys." Al final, cal tornar al món: "Hi estàvem bé, a la closca domèstica, a la casa tancada i a les seves notes lentes. Després de remuntar cingleres i variacions d'una melodia obsessiva extremament llarga, sortim al món, esllanguits, havent creuat l''Eroica'".
    Show book
  • digue'que m'estimes - cover

    digue'que m'estimes

    Marlene Dietrich, Eric Maria...

    • 1
    • 0
    • 1
    El matrimoni no va impedir a Marlene Dietrich de tenir tants amants com va voler. Als seus peus van rendir-se Gary Cooper, Greta Garbo o Frank Sinatra. Però cap com Erich Maria Remarque, autor de Res de nou a l'oest i d'aquestes cartes d'amor encès, traduïdes per Joan Ferrarons.
    
    Remarque i Dietrich es coneixen a Venècia el 1937. De seguida comença la relació epistolar: ella és als Estats Units i ell, des de l'exili a Suïssa, li escriu cartes recreant la primera trobada. Es tracta de seduir una gran estrella de Hollywood amb la ploma que ja ha fascinat milions de lectors arreu del món. ¿Però què passarà quan Remarque emigri a Amèrica i es retrobin?
    
    Les cartes de Digue'm que m'estimes abracen l'arc sencer d'un amor apassionat i fatu com els que avui canten Bad Bunny o Rosalia —només que el rerefons és la Segona Guerra Mundial i els protagonistes, dos dels artistes més famosos i compromesos de la seva època.
    Show book
  • Temps mort - cover

    Temps mort

    Lluís Llort

    • 0
    • 0
    • 0
    En Robert Camp és un jove de Barcelona sense ofici ni benefici. Té trenta-quatre anys i no té feina ni família, ni tan sols diners al banc. De sobte, li comuniquen que és l'hereu d'una familiar llunyana que no sabia ni que existia. Així que ha de viatjar a Nova Orleans perquè ha heretat una mansió i molts diners.
    Agafa un vol barat amb els estalvis que li queden i se'n va a la ciutat de la màgia negra i el jazz pensant que la seva vida farà un gir inesperat, però un cop allà se sent encara més sol i vol marxar-ne perquè s'adona que la resta del món sembla haver-se aturat, com si estigués en temps mort.
    "Temps mort" és un relat negre que es mou a dos temps: un en moviment i l'altre aturat. Té una trama poc comuna i Llort juga amb el lector, trencant amb els estereotips i creant-li tot tipus de sensacions fins a treure'l de les seves caselles.
    Show book