Other books that might interest you

• 

  Somnis entre anells

  Jordi Navarri i Ginestà

  • 0
  • 0
  • 0

  Enmig dels deserts glaçats de la lluna Tità s'amaga un secret mil·lenari que només els somnis permetran desxifrar. Un home lluitarà contra les tenebres per resoldre l'enigma, ajudat per l'atzar, l'amistat i les seues immenses ganes de viure. Al fons, omnipresent amb els seus anells, el sistema més gran que haja creat mai la gravitació universal serà testimoni dels esdeveniments. El llibre que teniu a les mans ha estat guardonat amb el VIIIè Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Científica de la Universitat de València - Estudi General 2014.

  Show book

• 

  Els testaments

  Margaret Atwood

  • 0
  • 2
  • 0

  Quinze anys després dels fets d'"El conte de la Serventa", el règim teocràtic de la República de Galaad, tot i haver entrat en decadència, s'aferra al poder. Les vides de tres dones radicalment diferents convergeixen en aquest moment crucial; dues han crescut a bandes oposades de la frontera, l'una a Galaad, com a filla d'un Senyor d'alt rang, i l'altra al Canadà, on participa en les manifestacions contra la dictadura i en segueix amb horror les notícies a la televisió. Les veus d'aquestes dues noies, pertanyents a la primera generació que assoleix la majoria d'edat sota el nou ordre, s'entreteixeixen amb una tercera, la d'una còmplice del règim, el poder de la qual es fonamenta en els secrets que ha anat guardant amb el pas del temps. I quan, a la fi, la veritat surti a la llum, totes tres hauran d'acceptar qui són realment i decidir fins on estan disposades a arribar per defensar les seves conviccions. En "Els testaments" Margaret Atwood torna a endinsar-se en l'univers galaadià, que tants lectors ha fascinat al llarg dels anys, per revelar-nos amb sagacitat i perícia narrativa l'entramat profund d'una societat on, malgrat el règim del terror, s'ha encès l'espurna de l'esperança.
  
  PREMI MAN BOOKER 2019
  
  "Margaret Atwood en la seva màxima esplendor. Tothom hauria de llegir Els testaments".
  Los Angeles Times

  Show book

• 

  La zombi espina

  Óscar Vendrell

  • 0
  • 0
  • 0

  El benestar que hem conegut s'ha acabat, però hi ha sortida. La zombi espina descriu una Catalunya en crisi, apocalíptica, en què els zombis guanyen terreny. Enmig del caos, l'Hèstia i l'Emili trien el seu propi camí i lluiten per sobreviure i no deixar-se endur pels que viuen sense viure, per imposar-se a la impotència i el desencís i per fer reviscolar el que estimen. No estan sols: hi ha els representants del poble. Lluny de les tenebres quotidianes, del campi qui pugui, els polítics, amb sagacitat i perspicàcia, prenen mesures per satisfer interessos prioritaris i per resoldre el conflicte. El que havia estat un llarg trajecte històric ple d'entrebancs i guanys es transforma en un desert d'arenes movedisses, un present sense esperança carregat d'espines des del qual s'endevina un futur incert i perillós.

  Show book

• 

  Les ombres fugaces

  Christian Guay-Poliquin, Marta...

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de sobreviure a un greu accident de trànsit i a un hivern implacable, un jove deixa enrere l'aïllament i la privació i s'endinsa al bosc per reunir-se amb el que queda de la seva família. Ben aviat coneix un nen que l'acompanyarà en la travessia i junts hauran d'esquivar els perills d'un entorn hostil amb uns habitants que només pensen en ells mateixos. Un cop arribats al seu destí, i lluny de trobar un recer, es veuran obligats a adaptar-se a un món canviant que es debat entre la imposició dels valors antics i la determinació d'explorar noves maneres de viure.
  Les ombres fugaces és un text fosc i alhora lluminós sobre una comunitat a punt d'ensorrar- se per una amenaça que no prové del clima ni dels elements naturals, sinó dels mateixos éssers humans. Christian Guay-Poliquin es reivindica amb aquesta novel·la com l'escriptor sòlid i elegant que va enamorar milers de lectors amb El pes de la neu.

  Show book

• 

  Azami Ed Cat - El club de la...

  Aki Shimazaki

  • 0
  • 0
  • 0

  En les pàgines d’Azami, la primera novel·la de la pentalogia, Aki Shimazaki parla d’una família com moltes altres, i retrata sentiments íntims, relacions trencades viscudes en les ombres, i mentides.
  
  En Mitsuo Kawano, de trenta-sis anys, divideix el seu temps entre la família i la feina com a redactor en una revista d’actualitat, i per compensar la inexistent vida sexual amb l’Atsuko, la mare dels seus fills, freqüenta un club luxós. Allà, hi trobarà l’atractiva i misteriosa Mitsuko, una excompanya de classe que va ser el seu primer amor secret. Els records ressorgeixen i aviat comença una relació entre els dos en què en Mitsuo

  Show book

• 

  La ràbia

  Lolita Bosch i Sans

  • 1
  • 1
  • 0

  Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada.
  Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.
  La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui.
  Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.
  «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és una forma estranya d’esperança.»

  Show book