Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Ver livro

• 

  Matrix

  Lauren Groff

  • 1
  • 0
  • 0

  Maria de França, indomable i rebel, és expulsada de la cort d'Elionor d'Aquitània amb tot just disset anys i enviada a Anglaterra per fer-se càrrec d'una abadia empobrida, devastada per la gana i assetjada per les malalties. Les condicions de vida hi són duríssimes i la Maria s'enyora terriblement de casa. Però, a poc a poc, la vida col·lectiva i compartida amb les monges, l'efervescència de la natura i un seguit de visions místiques l'ajudaran a trobar l'equilibri i la força per encarar-se a un món hostil, governat per homes que condemnen l'ambició, el poder i la llibertat femenines. Sensual i salvatge, vital i poderosíssima, tan èpica com íntima, i profundament original, Matrix és una novel·la corprenedora i lluminosa, captivadora, que tracta qüestions com la sexualitat i la passió amorosa, l'amistat indestructible entre dones i el poder de la força col·lectiva.

  Ver livro

• 

  L'aigua del llac no és mai dolça

  Giulia Caminito

  • 0
  • 0
  • 0

  La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l'Antònia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabïuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d'un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l'acceptarà mai. L'aigua del llac no és mai dolça és una novel·la d'iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible.

  Ver livro

• 

  digue'que m'estimes

  Marlene Dietrich, Erich Maria...

  • 1
  • 0
  • 1

  El matrimoni no va impedir a Marlene Dietrich de tenir tants amants com va voler. Als seus peus van rendir-se Gary Cooper, Greta Garbo o Frank Sinatra. Però cap com Erich Maria Remarque, autor de Res de nou a l'oest i d'aquestes cartes d'amor encès, traduïdes per Joan Ferrarons.
  
  Remarque i Dietrich es coneixen a Venècia el 1937. De seguida comença la relació epistolar: ella és als Estats Units i ell, des de l'exili a Suïssa, li escriu cartes recreant la primera trobada. Es tracta de seduir una gran estrella de Hollywood amb la ploma que ja ha fascinat milions de lectors arreu del món. ¿Però què passarà quan Remarque emigri a Amèrica i es retrobin?
  
  Les cartes de Digue'm que m'estimes abracen l'arc sencer d'un amor apassionat i fatu com els que avui canten Bad Bunny o Rosalia —només que el rerefons és la Segona Guerra Mundial i els protagonistes, dos dels artistes més famosos i compromesos de la seva època.

  Ver livro

• 

  Falgueres informa - Temps Obert III

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Jordi Falgueres és un investigador privat a qui se li demana que faci un informe confidencial d'un tal Daniel Bastida, i accepta l'encàrrec sense confessar que ja coneixia en Daniel de l'escola. Què ha fet aquell noi que fa tant temps que no veu, perquè hagi d'estudiar-li els moviments i escodrinyar en les seves intimitats? Falgueres entrevista gent que va veure en Daniel créixer i gent amb la qual treballa, fins que finalment decideix provocar una trobada casual amb ell, a partir de la qual veurem com es relacionen dos personatges que, de tan contraposats com són, es complementen.
  Temps Obert és el gran monument de Manuel de Pedrolo. El componen onze novel·les: les nou primeres parteixen d'un mateix bombardeig a la Barcelona del 1938 i dels seus efectes en un mateix protagonista, del qual en veurem nou vides possibles. La desena i l'onzena prenen un punt conflictiu de la primera obra i, a partir d'ell, desenvolupen dues històries diferents. Manuel de Pedrolo desitjava que una nova fornada d'autors reprengués el seu projecte, i això ha estat possible finalment a Comanegra: de cadascuna de les nou primeres novel·les —a excepció de la primera, perquè el mateix Pedrolo va escriure-li les prolongacions—, un autor contemporani diferent —vuit en total— en farà dues més.
  La nostra edició no només recupera la versió restaurada de cadascuna de les novel·les, que van ser brutalment censurades durant el franquisme, sinó que també incorpora diferents postfacis en què s'explica com procedia la censura, i mostra alguns dels exemples més rellevants de les retallades que van fer-s'hi.

  Ver livro

• 

  Els meus amics

  Emmanuel Bove

  • 0
  • 0
  • 0

  A en Victor Bâton, la solitud i les ànsies d'estimar i ser estimat el devoren. Veterà de la Gran Guerra, malviu en una pensió dels suburbis de París i detesta la idea de guanyar-se la vida treballant. És un nàufrag solitari que s'aferra desesperadament a qualsevol tauló que troba en un oceà d'incomprensió. Sensible, de vegades obtús, sovint orgullós, propens a l'autocompassió i addicte al fracàs, Bâton és l'arquetip de l'antiheroi que desafia amb la seva fràgil presència l'hostilitat que representa, ara i sempre, la ciutat moderna.
  
  Emanuel Bove va escriure Els meus amics amb només vint-i-cinc anys. El seu estil despullat i de precisió quirúrgica —cinematogràfic, gairebé antiliterari— va fascinar el públic francès de fa un segle. Després va venir un llarg període de letargia i oblit editorial, però la posteritat és pacient, i l'obstinació dels admiradors de Bove —Beckett, Michon, Handke, Vila-Matas, Pàmies i el mateix prologuista de la nostra edició, Jordi Cornudella— fa temps que ha convertit Bove en un clàssic, i Els meus amics, en una obra mestra.
  
  
  «Ningú com ell té el do del detall colpidor», Samuel Beckett
  
  «L'experiència de llegir Bove és única», Pierre Michon
  
  «Bove va experimentar un tipus de solitud nova, diguem-ne contemporània, desconeguda fins aleshores», Enrique Vila-Matas
  
  «Bove hauria de convertir-se en el patró dels escriptors (purs), més que Kafka, i de la mateixa manera que Txékhov i Francis Scott Fitzgerald», Peter Handke

  Ver livro