Otros libros que te pueden interesar

• 

  Devoció

  Pablo d'Ors

  • 0
  • 0
  • 0

  En el món de l'esperit no hi ha fronteres, l'absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual. Un místic d'avui pot sentir un místic de qualsevol passat, sigui de la seva tradición o d'una altra, com un veritable germà. A aquesta conclusió tan senzilla com universal arriba l'autor de Devoció en la seva versió d'El pelegrí rus, un clàssic del cristianisme ortodox i de la literatura devocional, com també en les principals ensenyances amb vista a l'autoconeixement que extreu del seu estudi, fins al punt que arriba a declarar: "M'hauria agradat trobar aquest llibre quan jo tenia vint anys". Després de l'extraordinària acollida dels seus últims títols, aquesta nova obra de Pablo d'Ors neix amb la inequívoca vocació de transformar definitivament els seus lectors.

  Ver libro

• 

  Digue'm que m'estimes

  Marlene Dietrich, Erich Maria...

  • 1
  • 0
  • 1

  El matrimoni no va impedir a Marlene Dietrich de tenir tants amants com va voler. Als seus peus van rendir-se Gary Cooper, Greta Garbo o Frank Sinatra. Però cap com Erich Maria Remarque, autor de Res de nou a l'oest i d'aquestes cartes d'amor encès, traduïdes per Joan Ferrarons.
  
  Remarque i Dietrich es coneixen a Venècia el 1937. De seguida comença la relació epistolar: ella és als Estats Units i ell, des de l'exili a Suïssa, li escriu cartes recreant la primera trobada. Es tracta de seduir una gran estrella de Hollywood amb la ploma que ja ha fascinat milions de lectors arreu del món. ¿Però què passarà quan Remarque emigri a Amèrica i es retrobin?
  
  Les cartes de Digue'm que m'estimes abracen l'arc sencer d'un amor apassionat i fatu com els que avui canten Bad Bunny o Rosalia —només que el rerefons és la Segona Guerra Mundial i els protagonistes, dos dels artistes més famosos i compromesos de la seva època.

  Ver libro

• 

  Els hereus de la cobdícia

  Brugués Mitjans Prunera

  • 0
  • 0
  • 0

  UNA HERÈNCIA MILIONÀRIA. UN AMOR DEL PASSAT. UNA AMBICIÓ SENSE LÍMITS.
  Barcelona, 2022. La família Torras-Miralles ha viscut generació rere generació en el privilegi, però l'equilibri que sosté el seu món comença a esquerdar-se. Carles, el patriarca, malalt i conscient que el seu temps s'acaba, decideix enfrontar-se als fantasmes del passat. L'amor que mai no va oblidar serà el detonant d'una cadena de revelacions que posarà en escac tota la família.
  Mentre els seus nebots es disputen una herència que creuen merèixer, la Carmen, una jove cuidadora aliena a aquest univers, es veurà arrossegada al centre d'una història que no és la seva, però que acabarà transformant-la. Amb la complicitat de la fidel Maite, que ha dedicat tota la seva vida a la família Torras-Miralles, i guiades pel que va ser i pel que encara pot ser, obriran les portes que altres fa anys que intenten mantenir tancades. Perquè hi ha famílies que només s'entenen quan s'atreveixen a mirar enrere.

  Ver libro

• 

  Els fills de l'Elisabeth

  Hélène Legrais

  • 0
  • 0
  • 0

  La Maternitat d'Elna va ser una trinxera de pau i d'humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d'obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d'Argelers, ens fa conèixer un munt d'històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d'Elna: companyes i fills, també, de l'Elisabeth. 
  
  «Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s'adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l'única gràcia d'aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»

  Ver libro

• 

  Il·legal

  Aman Nòlem

  • 0
  • 0
  • 0

  «Il·legal» és un conte irònic d’allò que podria arribar a considerar-se prohibit en un futur pròxim.

  Ver libro

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Ver libro