Otros libros que te pueden interesar

• 

  Sembla mentida

  Miqui Otero, Irene Pujadas,...

  • 0
  • 0
  • 0

  Els relats d'aquest llibre, sorgits de les col·laboracions de Miqui Otero, Irene Pujadas i Jordi Puntí a «El suplement»de Catalunya Ràdio i basats en les vivències dels oients, s'endinsen amb veritable ofici en el terreny de la ficció, «l'única manifestació honrada i divertida de la mentida». A partir d'aquests fils reals, els autors teixeixen trames que es perden en el territori de la imaginació i que transporten els lectors a realitats tan familiars com inesperades, les quals semblen suggerir tot el que la quotidianitat ens convida a llegir entre línies. El resultat és un extraordinari mosaic de veus que plasma la vida tal com és: tan tendra com imprevisible, amarga i espaterrant, però sempre divertida. Sembla mentida, però…«Sembla mentida fa més evidents—i valuosos— l'estil, la intuïció, les obsessions i el talent dels tres escriptors, que, amb un respecte i una disciplina exquisits, s'alternen per convertir els suggeriments i les anècdotes dels oients en una nova veritat».Sergi Pàmies

  Ver libro

• 

  La filla del Ganges

  Asha Miró

  • 0
  • 0
  • 0

  L’Asha Miró, després de ser adoptada per una família catalana disposa a donar-li tot, viatja a l’Índia per trobar el seu origen. Vol tornar-hi, ja d’adulta, per reviure la seva infància i conèixer els seus pares biològics i saber per què la van dur a l’orfenat.  
  “La filla del Ganges” és el testimoni de la seva adopció i un emotiu viatge de contrast entre els dos mons i les dues cultures presents a la seva vida. És un viatge de descobriment d’una nova cultura, la de les seves arrels i els seus primers records, però també un viatge de descobriment interior ple de temors, dubtes i inquietuds. Qui eren els seus pares? Per què la van abandonar? Com és aquell país del que ha sentit a parlar tant i del que va marxar de petita, del qual no recorda la llengua, ni pràcticament res? 
  És una història amena i emotiva que no només ens porta al món interior d’una persona adoptada, sinó també a un món d’agraïment per la generositat i l’amor rebuts tant a l’orfenat amb les monges com per part de la família adoptiva. Se sent afortunada d’haver pogut créixer en un entorn on el fet de donar està molt per sobre del de tenir. Per això està disposada a oferir, a donar, i ho fa a través d’una ONG. Va a un camp de treball a l’Índia per conèixer la realitat més dura del país: una realitat ambigua i contrastant, de colors, mites i llegendes, però també de molta pobresa. L’acompanyem en el seu viatge? 
  Asha Miró va néixer a Nasik (Índia) el 1967 i viu a Barcelona des del 1974, després de ser adoptada per una família catalana. El 2003 va publicar el seu primer llibre, “La filla del Ganges”, un relat autobiogràfic sobre la cerca dels orígens que es va convertir en un autèntic “best seller”. Li va seguir “Les dues cares de la lluna” (2004), una continuació de l'anterior escrita després del retrobament amb la seva germana biològica. El 2007 va donar a llum “Rastres de sàndal”, la seva primera obra de ficció, portada a la gran pantalla el 2014 i guardonada amb diferents premis nacionals i internacionals. Ha escrit obres d’èxit que fins i tot han estat adaptades a la gran pantalla i cal dir que les seves novel·les autobiogràfiques han estat traduïdes a nombrosos idiomes.

  Ver libro

• 

  El camí a l'esquena - Rondes de...

  Ramon Erra

  • 0
  • 0
  • 0

  Pràctiques de retorn al bosc
  Els camins saben moltes coses de nosaltres i dels altres, però els que hi passem, encara que sigui a poc a poc, no sempre som capaços de desxifrar de manera clara allò que ens volen dir. És el camp que queda lliure per a la imaginació i l'escriptura. Entre el vagareig i la cerca, la història afigurada i el passat personal, l'observació de la natura i les veus dels escriptors, Ramon Erra recorre senders, pistes i carrers perseguint promeses reals i fantasioses, o simplement per desemboirar la ment. Trepitja corriols fressats de fa segles per nòmades i pastors, llegeix o fa autoestop arran de carretera, recorre de nou aquell primer camí, el que porta dins. Un animal, una por, un pòtol, una cançó. Tot es barreja pels camins, mentre es va passant entre el bruc i l'argelaga. Amb una escriptura que capta la fluïdesa, imprecisa i fragmentada, de l'experiència de caminar, aquí se'ns desvela un magnífic paisatge literari. 
   
   «Les caminades molts cops porten a algun forat que no sabem com acabar de tapar. Una il·lusió no acomplerta. De vegades és una escletxa que ens crida cap a dins de ves a saber on amb qualsevol promesa fantasiosa. Entrem i després no sabem com sortir-ne»

  Ver libro

• 

  Passes per Palma

  Biel Mesquida

  • 0
  • 0
  • 0

  Palma és per a Biel Mesquida l'escenari de la seva educació sentimental, i lacanta perquè la coneix i l'ha viscuda a fons. Quants de llocs que recorda,conserva i ens relata!També evoca la padrina Joana i la seva mare Paulina, tan essencials en laformació de la seva sensibilitat palmesana que l'ha dut a crear-ne l'imaginarid'aquestes Passes. Al centre, hi posa el barri del Terreno, un lloc tan bell comcivilitzat, avui univers d'infantesa perdut. Són records i paisatges i històries dellocs i persones vertaderes de Ciutat presentades amb la senzillesa dels fetsmés íntims.Aquestes Passes per Palma ens porten el record de figures com el mestre Moll iel poeta Josep M. Llompart, i moments inesborrables com els protagonitzats perna Maria dels Ous i la Grace Kelly i el príncep Rainiero.Fet i fet, converteixen Palma en matèria literària lúcida i polifònica, amb què BielMesquida, picapedrer dels mots, i Jean Marie del Moral, artista de miradaafinada i sensible, han bastit una poètica de la ciutat, a voltes crítica, elegíacatambé, de temps i llocs perduts, i de personatges de tota casta que l'hantrepitjada. Una Palma tan sòlida que ja no es perdrà.Biel Mesquida no havia escrit mai abans un text tan memorialístic. Per primeravegada s'obre al lector parlant dels seus íntims i de moments fonamentals idecisius en la seva formació cultural i sentimental. Ens ofereix, doncs, un relatde gran nivell que Jean Marie del Moral completa amb la seva càmera i la sevamirada original.

  Ver libro

• 

  Joan Fuster Escrits sobre el...

  Joan Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster es va interessar pel 'Tirant lo Blanc' d'una manera particular al llarg de tota la seua vida, però les seues aproximacions a la novel·la cimera de la literatura catalana medieval han estat fins ara ben poc remarcades. Aquestes lectures fusterianes són abordades de manera minuciosa en aquest estudi, que traça un recorregut cronològic per l'atenció de Fuster envers l'obra i també analitza com l'escriptor maldà per recuperar el 'Tirant' com a clàssic de la literatura catalana, especialment enmig del context repressiu del franquisme. La recerca exhaustiva de documentació ha permès aplegar els seus escrits sobre el 'Tirant', d'índole diversa –articles periodístics, estudis, cartes, conferències...–, i traure'n de nous a la llum. El conjunt, que s'edita i s'anota per primera vegada, esdevé un testimoni historicoliterari de primera magnitud, vist ara en perspectiva. Aquesta monografia, que va estar guardonada amb el Premi Joan Coromines d'investigació filològica, històrica o cultural (2022), convocat per la Societat Coral El Micalet, contribueix a valorar, des d'un angle nou, l'aportació inestimable de Joan Fuster al coneixement i a la comprensió de la nostra història cultural.

  Ver libro

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Ver libro