Otros libros que te pueden interesar

• 

  Tres desitjos abans de morir -...

  Espartac Peran

  • 0
  • 0
  • 0

  «La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.

  Ver libro

• 

  Cultura festiva dominació...

  Joaquim Rius Ulldemolins, Pau...

  • 0
  • 0
  • 0

  Les Falles de València constitueixen un dels fenòmens culturals més remarcables de la cultura festiva en l'àmbit europeu i internacional. Des de la recuperació de la democràcia, s'han revitalitzat i expandit, i s'han fet plurals fins a convertir-se en un element vertebrador de la sociabilitat i la definició de la identitat local i, progressivament, en un element de creació de marca urbana. Des de la sociologia i l'antropologia, l'estudi de les Falles ha resultat un terreny fecund, en el sentit de permetre explicar l'aparent paradoxa d'una societat en procés accelerat de modernització en els anys vuitanta, que torna a abraçar una tradició reinventada. Al mateix temps, cal destacar la importància de comprendre la cultura festiva per copsar la lògica de creació de comunitat i alhora de conflicte social dins de la festa. Al llarg d'aquest llibre s'aborden les seues dimensions socials, polítiques, econòmiques, culturals i artístiques aplicant-hi el paradigma del conflicte a la cultura festiva i assenyalant-ne els aspectes transgressors i creatius, així com la seua cara més fosca, com és ara la reproducció de l'ordre social i l'exclusió, o directament l'intent de marginació de certs col·lectius i continguts de la festa i la seua voluntat de ser-hi o de ser reconeguts.

  Ver libro

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Ver libro

• 

  Jo un altre - La crònica del canvi

  Imre Kertész

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿És el jo una cosa inamovible o està sotmès a canvi? ¿És potser un fluir constant? Imre Kertész, supervivent d'Auschwitz que va viure l'estalinisme i el kadarisme a Hongria, reflexiona—en un viatge existencial per diverses ciutats europees—sobre les transformacions que afecten necessàriament les fibres més profundes de l'individu. Ens trobem davant la cerca d'un jo anterior, perdut, davant l'intent de comprensió dels canvis que aquest jo ha patit després de les seves vivències i els seus sofriments. En l'obra que presentem, Kertész ens guia, a través de les grans veus de la literatura i el pensament occidentals, pels intricats camins de la historicitat del jo des de la Segona Guerra Mundial fins avui.
  
  Premi Nobel de Literatura 2002

  Ver libro

• 

  Disbarats emocionals - Ja n'hi...

  Eva Bach

  • 0
  • 0
  • 0

  Algú ho havia de dir, i qui millor que una de les pedagogues més reconegudes del nostre país. Eva Bach alça la veu per advertir-nos del caos que impera en l'àmbit de les emocions, on actualment influencers i gurús, sovint sense titulació o experiència, propaguen tot tipus de consignes i receptes, moltes vegades mancades de fonament, que distorsionen la visió de les emocions, ens impedeixen entendre-les i atendre-les sanament, i fan que continuem sent societats emocionalment malaltes o immadures. Per prevenir-nos, l'Eva identifica diferents «educacions emocionals» que ni eduquen ni són sanes, i desfà trenta malentesos i disbarats que circulen temeràriament i a tota velocitat per les xarxes socials. Eva els dona la volta, un per un, i ens ofereix una brúixola brillant, delicada i molt necessària, amb les claus per a una transmissió i un creixement emocional sans, «perquè les teves emocions t'inspirin, i no t'enganyin ni et manipulin».

  Ver libro

• 

  Un país de lletrats i analfabets...

  Alfred Garcia Femenia

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots sabem escriure. Tots hem aprés a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identificar les lletres i compondre paraules. Això no obstant, no sempre ha estat així. El període de màxima esplendor política, econòmica, cultural i demogràfica del País Valencià, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estratègies que els permetien mantenir l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, al taller–, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglaó del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys traça per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monografia, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i conéixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en què l'accés a l'educació estava sols a la mà d'uns pocs.

  Ver libro