Other books that might interest you

• 

  La pilota valenciana - Pràctica...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  Des d'una pluralitat d'enfocaments en la investigació sobre la pilota valenciana, aquesta publicació contextualitza la realitat d?aquest esport. El llibre comença fent un recorregut per les diferents modalitats, analitzant la seua evolució històrica i les seues característiques actuals. Un altre apartat destacat és el binomi indissociable que forma el valencià i la pilota valenciana, que s'ha anat enriquint i modelant mútuament amb el pas del temps. Paral·lelament, resulten aspectes essencials de projecció de futur, la potenciació en l?àmbit educatiu i la divulgació i presència en els mitjans de comunicació. Un darrer aspecte considerat és la visió que es té del joc des de l'altre reducte geogràfic de la pràctica del joc a la Península, el País Basc.  Es tracta doncs, d?un compendi de les característiques i circumstàncies de la pràctica del joc de pilota.

  Show book

• 

  El periodisme després de Twitter...

  Albert Sáez

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme després de Twitter és una reflexió sobre l'impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la gestió de la informació. L'obra parteix de la hipòtesi que el periodisme és una realitat històrica i, com a tal, podria desaparèixer. A partir d'aquí s'analitzen els canvis en el context cultural, econòmic i polític que afavoririen l'extinció del periodisme, a més dels nous hàbits de consum informatiu dels ciutadans. La conclusió apunta a la possibilitat que el nou lloc del periodisme sigui el que tenia inicialment: un espai de conversa entre els membres d'una comunitat social. Per esdevenir-ho, hauria de desprendre's d'algunes adherències pròpies de la seva organització a través dels mitjans de comunicació de massa i reprendre el seu vincle amb el públic i la seva essència narrativa.

  Show book

• 

  Tríptic de la terra

  Mercé Ibarz

  • 0
  • 1
  • 0

  Vint-i-cinc anys després de la publicació de La terra retirada iLa palmera de blat, Mercè Ibarz tanca el Tríptic de la terra, l’obra de tota una vida, amb Labor inacabada. Tres joies amb les quals l’autora explora, amb gran llibertat expressiva, les fronteres entre gèneres literaris, paisatges i generacions.    
  Quan Mercè Ibarz, l’any 1993, va publicar La terra retirada va obrir un camí que no ha deixat de donar fruits per a la narrativa en català. «Crònica autobiogràfica i d’un país», en paraules de Joan Triadú, «testimoni impagable», Ibarz hi evocava els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres actives de cultiu pot suposar en un territori: en aquest cas, el seu poble natal, Saidí, a la Franja. El llibre es va convertir ràpidament en «un clàssic indiscutible de la literatura catalana del darrer quart del segle XX», com va dir Julià Guillamon. 
  Al cap de dos anys va escriure’n la versió novel·lada, La palmera de blat, protagonitzada per una jove periodista que torna tres dies al poble per assistir al funeral del seu avi centenari. És una novel·la d’una bellesa rara, plena d’imatges inesborrables, en què, com qui segueix un joc de pistes —de vegades ben tangibles, de vegades tan sols intuïdes o somiades—, la protagonista reanima la memòria del seu racó de món, dels seus vius i dels seus morts. 
  Ara, passats més de vint-i-cinc anys, reprèn el fil a Labor inacabada per donar forma a aquest Tríptic de la terra. Altre cop en el registre de la crònica en primera persona, amb fragments d’assaig fotogràfic, Mercè Ibarz continua, amb renovada llibertat expressiva, les seves anades i vingudes entre les fronteres dels gèneres literaris per constatar fins a quin punt les històries, la història, comencen a contar-se soles i amb els anys es descobreix que no s’acaben mai.

  Show book

• 

  Minories que fan una majoria

  Diversos, Diversos autors

  • 0
  • 0
  • 0

  "No vull cap regal per al meu aniversari, vull que els diners serveixin per investigar i trobar la medecina per a la meva malaltia".Aquesta va ser la resposta de la Chloe, una nena d'11 anys amb una malaltia que només tenen 12 persones a tot el món. La seva mare, Jorgelina Borda, l'esportista Roberto Dueñas, l'actor Javier Botet, l'escriptor Màrius Serra i la periodista Isabel Gemio ens obren unes pàgines de les seves vides on lluiten i conviuen amb unes malalties molt difícils de diagnosticar i encarar més difícils de finançar i trobar tractament, si n'hi ha: les malalties minoritàries. La doctora Susan Webb i el filòsof Francesc Torralba s'acosten a aquestes malalties des dels seus àmbits professionals, però també des d'una mirada més personal. Més enllà de la lectura hi trobem la mirada de fotògrafs catalans de referència.L'objectiu del llibre és col·laborar en la tasca d'investigació, i la seva voluntat és que puguem conèixer com es mostren unes vides que són plenes d'esperança, lluita, esforç i optimisme.

  Show book

• 

  ¿Què ens fa humans?

  Salvador Macip

  • 0
  • 0
  • 0

  Els humans disposem d'una capacitat única d'entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l'evolució, ens pot ajudar a comprendre'ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia.
  
  En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.

  Show book

• 

  Per què vaig ser el secretari de...

  Jesús Arnal

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què vaig ser el secretari de Durruti? És la narració, escrita en primera persona de les experiències que l'autor, mossèn Jesús Arnal, va viure durant la guerra civil, al costat de Bonaventura Durruti i altres anarquistes que lluitaven contra l'exèrcit franquista. El testimoni de Jesús Arnal permet de dibuixar un perfil de Durruti més humà i més real que no pas el que altres textos sobre la guerra n'havien establert. Arnal, que no va passar d'un oficinista de la Columna Durruti, però que a pesar de ser capellà va arribar a un grau d'intimitat i d'amistat amb el líder anarquista, parla amb naturalitat, frescor i intel*ligència, d'episodis de la guerra i de la Columna Durruti sense ressentiment, actitud de revenja ni confrontació ideològica. Simplement explica les coses tal com les va veure un home bo que va haver d'adaptar-se a la realitat històrica.

  Show book