¡Acompáñanos a viajar por el mundo de los libros!
Añadir este libro a la estantería
Grey
Escribe un nuevo comentario Default profile 50px
Grey
Suscríbete para leer el libro completo o lee las primeras páginas gratis.
All characters reduced
Devoció - cover

Devoció

Pablo d'Ors

Editorial: Galaxia Gutenberg

  • 0
  • 0
  • 0

Sinopsis

En el món de l'esperit no hi ha fronteres, l'absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual. Un místic d'avui pot sentir un místic de qualsevol passat, sigui de la seva tradición o d'una altra, com un veritable germà. A aquesta conclusió tan senzilla com universal arriba l'autor de Devoció en la seva versió d'El pelegrí rus, un clàssic del cristianisme ortodox i de la literatura devocional, com també en les principals ensenyances amb vista a l'autoconeixement que extreu del seu estudi, fins al punt que arriba a declarar: "M'hauria agradat trobar aquest llibre quan jo tenia vint anys". Després de l'extraordinària acollida dels seus últims títols, aquesta nova obra de Pablo d'Ors neix amb la inequívoca vocació de transformar definitivament els seus lectors.
Disponible desde: 12/02/2025.
Longitud de impresión: 232 páginas.

Otros libros que te pueden interesar

  • Un nou país més enllà de la finestra - cover

    Un nou país més enllà de la...

    Theodor Kallifatides

    • 1
    • 0
    • 0
    Theodor Kallifatides va emigrar de Grècia a Suècia el 1964. A Un nou país més enllà de la finestra explora els seus orígens grecs i la persona en què s'ha convertit després de dècades de viure a Suècia. Sens dubte, aquest és el llibre més personal de l'autor, aquell en què reflexiona amb més profunditat sobre els que són els grans temes de les seves novel·les, l'individu i la història, l'emigració i el sentit de pertinença, la llengua i la memòria, l'amor i la identitat. Amb l'humor i la calidesa que li són propis, Kallifatides ens mostra en aquest text la seva ànima sense disfresses, i basteix un relat d'una humanitat radical que meravellarà i emocionarà una vegada més els lectors.
    Ver libro
  • Pagesos i senyors - cover

    Pagesos i senyors

    Theodor Kallifatides

    • 0
    • 0
    • 0
    Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.
    Ver libro
  • Spina - cover

    Spina

    Quim Gómez

    • 0
    • 0
    • 0
    Novel·la guanyadora del IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. Un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció. 
    Any 2059. Barcelona és una ciutat castigada pel canvi climàtic, l'opressió política i la inoperància dels seus governants. Davant les seves costes brilla la recentment fundada «Neo Icària» , una illa flotant, un lloc utòpic reservat a posthumans, un racó de món amb lleis i estructures sociopolítiques pròpies. És una societat en què no cal treballar, però on cal complir unes normes, en concret un contracte amb cinc beneficis i cinc obligacions, com ara la renúncia a la privacitat i l'obligació de disposar del cos propi per fer avançar la tecnologia.
    Però els compartiments teòricament estancs —d'utopia a «Neo Icària» i de degradació a Barcelona— tindran vasos comunicants generats pel comportament erràtic de la tecnologia: Spina —un implant per restaurar la visió als invidents—, iCar —cotxes de conducció autònoma— i D3 —una intel·ligència artificial al servei de les persones.
    Quatre dones queden atrapades en aquest trencaclosques: una beta tester que vol recuperar el que va perdre, una policia que investiga el que no s'entén, una programadora que sap més del que diu i una comissària encarregada de preservar l'ordre perfecte. Spina va ser l'obra guardonada amb el IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. És tot un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció.
       
    Ver libro
  • Una pau cruel - cover

    Una pau cruel

    Theodor Kallifatides

    • 0
    • 0
    • 0
    Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Una pau cruel, la guerra civil ha acabat. Els partisans han estat aniquilats i ha arribat el moment de reeducar els grecs en les velles tradicions, com a fidels cristians i veritables patriotes. La família d'en Minos s'ha mudat a Atenes. El pare no pot exercir com a mestre pel seu passat socialista i la família viu en la penúria, castigada també pels germans que van participar en la lluita antifeixista. Però la vida segueix i en Minos despertarà a l'adolescència. Mentre el record de la Rebeca encara roman viu, a poc a poc noves experiències amoroses s'apoderen d'ell. L'Atenes de la postguerra és el teló de fons on escenes cruels i tendres, burlesques i commovedores s'alternen per oferir-nos un fresc d'una vivacitat captivadora. Així es tanca la trilogia que, en paraules del mateix Kallifatides, "és el que sempre vaig voler dir sobre Grècia, els grecs, el meu poble i la seva gent".
    Ver libro
  • Un final - cover

    Un final

    Ester Roma, J. P. Sansaloni

    • 0
    • 0
    • 0
    Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.«Una lectura del tot necessària»Ramona Pérez, Suplement Bellver del Diario de Mallorca«Un final, una història amb un plantejament inicial que podria llegir-se fàcilment —si volem jugar al joc de les endevinalles amb l'origen de la situació que ens presenta— en el reflex que ens arriba del mirall esquinçat de la contemporaneïtat.»Oriol Delisau, Núvol«Un final és una novel·la tan dura com agosarada, tan estremidora com creïble. Ens planteja una allau de preguntes, ens qüestiona personalment, llança una crítica ferotge contra un sistema social fonamentat en la hipocresia, en la informació feta mentida, en la manipulació de les consciències.»Eduard Riudavets, ELIRIS.CAT«Crisi climàtica, individualisme i productivitat malaltissa són alguns dels elements que J.P Sansaloni ha sacsejat i projectat cap al futur en la seva primera novel·la.»Pau Cortina, Regió7«És una novel·la que no té respostes, no hi ha solucions al problema, és un futur cada vegada més possible –només cal seguir la cimera del clima de Glasgow, aquests dies–, però les causes mateixes no s'hi troben pas, i en tot cas les que hi ha són dites per intel·ligències artificials al servei de la propaganda d'interessos diversos, contraposats i sovint contradictoris.»Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia«L'obra és una distopia en què es critica "la manipulació que fan de la informació els mitjans de comunicació i la publicitat; l'individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l'excés de productivitat en tots els àmbits (laboral, lúdic, cultural…)". Un final és "un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre món en forma de ficció".»Lluís Llort, El Punt Avui«Cal confessar que Sansaloni –a pesar de treballar en un centre d'intel·ligència artificial— és resolutiu i la novel·la, que llisca prou fina, altament comprensible. Tant de bo que un llibre així serveixi per fresar camins nous que ajudin a modernitzar la literatura catalana.»Carles Cabrera, ARA Balears«Amb aquest treball, que va començar a escriure fa cinc anys, el jove autor s'estrena en un segell «el catàleg del qual sempre m'ha agradat perquè té literatura internacional de primer nivell, però també aposta pel talent jove i local, que sol ser bastant desconegut, i que suposa córrer molt de risc per a una editorial independent com Raig Verd», explica l'escriptor.»Adrián Malagamba, Última Hora«Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d'aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat.»Ariadna Pell , La Lectora
    Ver libro
  • Galvany i el Cavaller Verd - cover

    Galvany i el Cavaller Verd

    Anònim

    • 0
    • 0
    • 0
    «El Cavaller Verd s'apuntala amb tots dos peus a terra, inclina una mica elcap per mostrar la carn, s'aparta els bonics cabells passant-los per sobre dela coroneta i ofereix a la vista, a punt, el coll descobert.»
    
    A Camelot, la nit de Cap d'Any, el rei Artús, la reina Ginebra i els cavallers de la Taula Rodona tenen un gran ensurt. El Cavaller Verd irromp amb una juguesca: es deixarà tallar el coll i, passat un any, qui li hagi clavat el cop anirà a trobar-lo per rebre una paga equivalent. El rei accepta el repte, però Galvany s'ofereix de seguit per protegir el cap del seu oncle. I fa caure la destral damunt el coll del Cavaller Verd, que recull la testa de terra i surt de la sala, com si res.
    A lloms de Gringolet, Galvany cavalca per boscos i planes a la recerca de l'enigmàtica Capella Verda on l'espera l'aterridor cop de destral. Mentre hi arriba, vivim emocionants escenes de caça, d'amor i seducció i mengem àpats delicats.
    Aquest conte artúric del segle XIV va encisar J. R. R. Tolkien. Doneu-li les gràcies perquè és ell qui ha convençut Lola Badia que val la pena traduir-lo, passar una mica de por i decidir si el final és feliç o no. Llegim-lo i deixem que se'ns glaci la sang. El coll, el salvarem.
    Ver libro