Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
I want to read the book!
All characters reduced
El Crist de nou crucificat - cover

El Crist de nou crucificat

Nikos Kazantzakis

Translator Joan Sales

Publisher: Club Editor 1959 S.L.

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

Likóvrissi és un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s'hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d'apòstols. El pope els alliçona perquè s'impregnin dels seus papers: es tracta de llegir un xic, no gaire, els Evangelis i de fer una vida decent mentre preparin la Passió.
Però la gràcia del text s'encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant… Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d'una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure's de sobre els refugiats.
El Crist de nou crucificat és, amb Alexis Zorbàs, la novel·la més llegida de Nikos Kazantzakis. La set de justícia que mou els seus personatges és la mateixa que va dur l'autor a explorar el cristianisme al mont Atos, el leninisme a Berlin i la revolució a la Unió Soviètica, amb Panait Istrati i Victor Serge. Idealista híbrid i actiu, l'Església ortodoxa el va declarar sacríleg, el Vaticà va inscriure a l'índex una de les seves novel·les i el jurat del Nobel li va negar nou vegades el premi. El públic d'arreu del món s'ha cuidat de consagrar-lo i és un dels autors més populars del segle XX.
Available since: 01/14/2022.

Other books that might interest you

  • Un rastre de violència - Una història de veritats invencions i assassinats - cover

    Un rastre de violència - Una...

    Mark O'Connell

    • 0
    • 0
    • 0 
    Malcolm Macarthur és l'assassí més inquietant de la història d'Irlanda. I potser també el més fascinant; el que més tinta ha fet córrer i el més indesxifrable. Han passat quaranta anys dels seus homicidis, i en fa deu que Macarthur va sortir de la presó; en tot aquest temps, el mite d'intel·lectual salvatge que envolta l'assassí no ha parat de créixer, però fins avui ningú havia aconseguit accedir-hi, fer-lo parlar i treure a la llum els clarobscurs de la seva «versió». Mark O'Connell aconsegueix guanyar-se la confiança de Macarthur i entrar durant mesos al cau del monstre, que arriba a tractar l'escriptor com un amic. N'ha sortit una narració magnètica i una reflexió ètica impecable sobre les relacions entre veritat i ficció, bondat i maldat; sobre la necessitat i els perills de baixar a les tenebres de la ment humana.

PREMI A MILLOR LLIBRE DE NO-FICCIÓ DEL 2023 ALS IRISH BOOK AWARDS

«No s'oblida en setmanes. L'estranya relació entre el periodista i l'assassí continua el llegat de Janet Malcolm i de Truman Capote» —Caitlin Doughty

«Del panteó d'escriptors fascinats per criminals, Mark O'Connell ha demostrat ser-ne un dels més brillants» —Emmanuel Carrère

«Una fita excepcional, i una contribució valuosa als intents literaris d'entendre la propensió humana a la maldat» —The Guardian
    Show book
  • Els invisibles - cover

    Els invisibles

    Joan-Lluís Lluís

    • 0
    • 0
    • 0 
    Joan Lluís-Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana, que no s'ha cansat de denunciar la política lingüicida de la República francesa. Nascut a Perpinyà l'any 1963, fill d'una família treballadora empordanesa que va emigrar al sud de França als anys 1950, en aquest llibre reconstrueix la seva particular relació amb la llengua dels pares. Educat a l'escola francesa, l'autor va optar, en paral·lel a un procés d'autoafirmació personal, per fer del català la seva llengua literària. Els invisibles és un relat literari que explica aquest recorregut ideològic i sentimental per una llengua que, a la Catalunya del Nord, s'ha volgut invisibilitzar i que ha configurat la seva identitat, com a membre de la cultura catalana, a cavall de dos estats. Els invisibles va néixer el 2018 en els escrits mensuals de l'autor com a escriptor convidat a la revista L'Avenç.
    Show book
  • Matrix - cover

    Matrix

    Lauren Groff

    • 1
    • 0
    • 0 
    Maria de França, indomable i rebel, és expulsada de la cort d'Elionor d'Aquitània amb tot just disset anys i enviada a Anglaterra per fer-se càrrec d'una abadia empobrida, devastada per la gana i assetjada per les malalties. Les condicions de vida hi són duríssimes i la Maria s'enyora terriblement de casa. Però, a poc a poc, la vida col·lectiva i compartida amb les monges, l'efervescència de la natura i un seguit de visions místiques l'ajudaran a trobar l'equilibri i la força per encarar-se a un món hostil, governat per homes que condemnen l'ambició, el poder i la llibertat femenines. Sensual i salvatge, vital i poderosíssima, tan èpica com íntima, i profundament original, Matrix és una novel·la corprenedora i lluminosa, captivadora, que tracta qüestions com la sexualitat i la passió amorosa, l'amistat indestructible entre dones i el poder de la força col·lectiva.
    Show book
  • Temps mort - cover

    Temps mort

    Lluís Llort

    • 0
    • 0
    • 0 
    En Robert Camp és un jove de Barcelona sense ofici ni benefici. Té trenta-quatre anys i no té feina ni família, ni tan sols diners al banc. De sobte, li comuniquen que és l'hereu d'una familiar llunyana que no sabia ni que existia. Així que ha de viatjar a Nova Orleans perquè ha heretat una mansió i molts diners.
Agafa un vol barat amb els estalvis que li queden i se'n va a la ciutat de la màgia negra i el jazz pensant que la seva vida farà un gir inesperat, però un cop allà se sent encara més sol i vol marxar-ne perquè s'adona que la resta del món sembla haver-se aturat, com si estigués en temps mort.
"Temps mort" és un relat negre que es mou a dos temps: un en moviment i l'altre aturat. Té una trama poc comuna i Llort juga amb el lector, trencant amb els estereotips i creant-li tot tipus de sensacions fins a treure'l de les seves caselles.
    Show book
  • Els miserables - cover

    Els miserables

    Victor Hugo

    • 0
    • 0
    • 0 
    El 1998, un segell de Columna publicava una nova traducció d'Els miserables. El segell era Club Editor i la traductora, que havia tardat més temps per dur la novel·la al català que Hugo per escriure-la, es deia Maria Bohigas.
Des de llavors han passat moltes coses. Club Editor ja no és el segell d'un gran grup. Aquella edició mítica només es troba de segona mà a preus desorbitats. I no passa un curs sense que els lectors ens escriguin per saber quan la reeditarem. Fins ara Bohigas ha passat un parell d'anys més a galeres traduint els seus Miserables de cap i de nou. I com amb Història de dues ciutats, Aina Bonet ha dibuixat les il·lustracions de la coberta i les portadelles de les cinc parts d'aquest monument. El resultat: una edició especial en un sol volum en tapa dura, on hem aconseguit encabir les històries de Fantine, Cosette, Marius i Jean Valjean: el perfecte regal de Nadal.
    Show book
  • El passatge - cover

    El passatge

    Maria Carme Roca

    • 0
    • 0
    • 0 
    Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noiet esquifit que ho espiava tot des de la seva finestra. Som a finals del segle XIX, la Barcelona de les grans il·lusions. Josep Maria Sert, que acabaria sent el millor pintor muralista del món, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d'èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia, Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor. La seva aventura ens emociona i ens obre els ulls a una ciutat fascinant. En el creixement de la Regina hi tindran molt a veure el teatre, els amics, el barri de Sant Pere i un altre passatge més amagat, més humil, que sovint li va servir de refugi. El passatge d'en Cirici: la distància més curta entre la ciutat vella i la ciutat nova. Un dels racons amb més secrets de Barcelona.
    Show book