Otros libros que te pueden interesar

• 

  La puta i la santa

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí.
   
  Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls.
   
  Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.

  Ver libro

• 

  Un tret a l'aire

  Francesc Puigpelat

  • 0
  • 0
  • 0

  Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d'anarquistes. N'hi ha de tota mena: alguns es mouen per l'idealisme més sublim, però d'altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d'organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l'atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l'amenaça d'un comissari que no ha perdut mai l'esperança de veure'l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.    
  
  
  Un tret a l'aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l'agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

  Ver libro

• 

  Veu de foc

  Neus Arqués, Jordi Meya

  • 0
  • 0
  • 0

  Què és millor, perdre un somni o no aconseguir-lo mai?
  En Juan Vicente Llorens, conegut artísticament com Veu de foc, vol convertir-se en cantant d'èxit a l'Espanya de principis dels setanta. 
  Acompanyat de Los Truenos, el grup de rock que ha format amb els amics del barri de La Plata, inicia una aventura que el porta primer a Benidorm i després a Madrid, de la mà d'un obscur personatge.
  A la capital, el protagonista es fa un lloc a l'efervescent escena musical i comença a pagar peatge. Descobreix el costat fosc de la indústria discogràfica mentre es deixa arrossegar per tota mena d'impulsos. 
  En el camí a la fama, en Juan Vicente s'enfronta al seu pare, que el vol treballant a la botiga familiar d'electrodomèstics. A cop de concert, comprova que la il·lusió, l'empenta i el talent són necessaris, però no suficients per triomfar. Serà capaç d'assolir el somni sense trair-se a ell mateix i a qui l'envolta?

  Ver libro

• 

  El silenci dels arbres

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare.
  
  Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.
  
  Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L'Altra.

  Ver libro

• 

  En l'amor i en la guerra...

  Ildefonso Falcones

  • 0
  • 0
  • 0

  Ildefonso Falcones torna a l’inoblidable univers medieval de L’església del mar amb aquesta novel·la que es llegeix a cop d’emoció, en què ens parla d’un home obligat a lluitar per defensar els seus mentre s’enfronta al final d’una era. UN MÓN A PUNT DE CANVIAR PER SEMPRE. UN HOME MARCAT PER LA FORÇA DEL SEU LLINATGE. UNA HISTÒRIA D'AMOR, LLEIALTAT I VENJANÇA. Any 1442. L'Arnau Estanyol, net del protagonista de L'església del mar, té un paper destacat a la conquesta de Nàpols a les ordres del rei d'Aragó. Tot i això, la recompensa per la seva valentia i fidelitat a la corona queda enterbolida per les maquinacions del seu enemic etern, el seu germanastre Gaspar Destorrent, que no es conformarà a atacar el seu rival, sinó que incourà en els seus plans abjectes la persona que l'Arnau estima més al món: la seva fillastra, la jove i curiosa Marina. Defensors d'uns principis que agonitzen, a cavall entre la foscor medieval i l'inici del renaixement, l'Arnau Estanyol veurà com el món es transforma al seu voltant, com canvia l'art de la guerra i com l'amor és capaç d'imposar-se a la traïció i a la injustícia. La crítica n'ha dit:«Ildefonso Falcones és el rei de la novel·la històrica.»La Vanguardia«Falcones és un dels pocs narradors als que l'èxit sempre els acompanya.»ABC«Tant de bo tots els bestsellers fossin com aquest.»El Mundo

  Ver libro

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Ver libro