Other books that might interest you

• 

  Un anarquista

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
  Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?

  Show book

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Show book

• 

  En l'amor i en la guerra...

  Ildefonso Falcones

  • 0
  • 0
  • 0

  Ildefonso Falcones torna a l’inoblidable univers medieval de L’església del mar amb aquesta novel·la que es llegeix a cop d’emoció, en què ens parla d’un home obligat a lluitar per defensar els seus mentre s’enfronta al final d’una era. UN MÓN A PUNT DE CANVIAR PER SEMPRE. UN HOME MARCAT PER LA FORÇA DEL SEU LLINATGE. UNA HISTÒRIA D'AMOR, LLEIALTAT I VENJANÇA. Any 1442. L'Arnau Estanyol, net del protagonista de L'església del mar, té un paper destacat a la conquesta de Nàpols a les ordres del rei d'Aragó. Tot i això, la recompensa per la seva valentia i fidelitat a la corona queda enterbolida per les maquinacions del seu enemic etern, el seu germanastre Gaspar Destorrent, que no es conformarà a atacar el seu rival, sinó que incourà en els seus plans abjectes la persona que l'Arnau estima més al món: la seva fillastra, la jove i curiosa Marina. Defensors d'uns principis que agonitzen, a cavall entre la foscor medieval i l'inici del renaixement, l'Arnau Estanyol veurà com el món es transforma al seu voltant, com canvia l'art de la guerra i com l'amor és capaç d'imposar-se a la traïció i a la injustícia. La crítica n'ha dit:«Ildefonso Falcones és el rei de la novel·la històrica.»La Vanguardia«Falcones és un dels pocs narradors als que l'èxit sempre els acompanya.»ABC«Tant de bo tots els bestsellers fossin com aquest.»El Mundo

  Show book

• 

  Victus (edició actualitzada en...

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània «No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»Sergi Pàmies

  Show book

• 

  El silenci dels arbres

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare.
  
  Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.
  
  Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L'Altra.

  Show book

• 

  La puta i la santa

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí.
   
  Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls.
   
  Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.

  Show book