Other books that might interest you

• 

  Pac qui deu

  Antoni Rodríguez Mir

  • 0
  • 0
  • 0

  Any 1520. El Regne de Mallorca està en fallida econòmica a causa de la mala administració. La fam s'ha estès arreu i és l'origen del neguit entre la gent més humil, que no veu futur, i fa créixer el malestar envers l'oligarquia i el representant del rei a l'illa.
  En aquesta situació, en Pere Negre, pagès de Muro, poc pot pensar quin futur l'espera quan un matí de setembre surt de casa cap a Inca per acudir a una reunió secreta a can Pau Casesnoves, amb antics companys d'armes en la defensa de Bugia. Tot i que els dos amics prenen la decisió de no sumar-se a la revolta imminent, pocs mesos després es veuran arrossegats pels esdeveniments i prendran part a favor de la Germania contra l'oligarquia mascarada, en una lluita que vessarà un riu de sang sobre Mallorca.

  Show book

• 

  Desig

  Richard Flanagan

  • 0
  • 2
  • 0

  Desig és una història sobre l'ambició, els desitjos i els anhels que ens fan humans. L'obra uneix dues icones de la civilització occidental: una exploració àrtica llegendàriament desastrosa i un dels episodis més infames de la història de la humanitat: la colonització de Tasmània.
  És 1839. Charles Dickens ha publicat amb gran èxit Oliver Twist i ha perdut el seu pare i la seva filla petita, la Dora. A la remota colònia penal de la Terra de Van Diemen, una nena aborigen fa de model per a un retrat en un vestit de seda vermella. Aquesta nena és Mathinna, la filla adoptiva del governador de l'illa, Sir John Franklin. La seva dona, Lady Jane, fa servir Mathinna en un experiment per determinar si la ciència, el cristianisme i la raó es poden imposar a la barbàrie, l'impuls i el desig. Anys després, en algun lloc de l'Àrtic, Sir John Franklin desapareix amb la seva tripulació en una expedició per trobar el llegendari canal del Nord-oest.
  Richard Flanagan és una de les veus literàries internacionals més inventives, i Desig evidencia la manera com el desig, amb el nostre control o negació, configura les nostres vides.

  Show book

• 

  La puta i la santa

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí.
   
  Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls.
   
  Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.

  Show book

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Show book

• 

  La filla de l'hostalera

  Anna Tortajada Artigas

  • 0
  • 2
  • 0

  En el Sabadell feudal del segle XIV, Arraona, la filla de l’hostalera, es deleix per decidir el seu futur. Només pot comptar amb la seva amiga Elisendis, d’un estament molt diferent, i que tampoc no es vol resignar al paper que li assigna l’època. Lligades per un vincle indestructible, es rebel•len contra tot i tothom, mentre la vila es fa gran amb el comerç de bestiar, de sous i de teixits, i s’acosta inexorablement a una transformació crucial.
  A cavall del relat mític i la novel•la històrica, seguint els amors i peripècies d’aquestes dues dones, Anna Tortajada recrea amb la veu propera i evocadora de les rondalles d’abans la fundació d’Arraona —l’origen de l’actual Sabadell— i, especialment, el seu creixement de quatre segles més tard fins a convertir-se en vila reial el 1366.

  Show book

• 

  La merla blava

  Maria Carme Roca

  • 0
  • 4
  • 0

  Hi ha moltes novel·les del 1714. Aquesta és la novel·la del 1715.Descobreix la vida de Catalunya després del setge, a càrrec de l'experta en best-sellers històrics del nostre país.Barcelona, 1715-1716. Caterina, una jove orfe que de petita va ser acollida al convent de santa Clara, es veurà obligada a refugiar-se a casa dels seus oncles, ja que el rei Felip V ha ordenat construir la Ciutadella allà on hi havia el convent. Però l'oncle Jeroni l'assetja contínuament i la noia decideix fugir. La Merla Blava, una organització antiborbònica que, de primer la confon amb l'espia Marianna de Copons, aprofita la semblança i l'acull a les seves files. I, si en un principi l'amistat uneix Caterina i Marianna, la gelosia d'aquesta les acabarà enfrontant. Marianna no pot evitar que Antoni, el seu amant, s'enamori de Caterina que també n'està d'en Josep, el noi que va conèixer quan vivia a casa dels seus oncles. Mentrestant, un oficial francès, mà dreta del coronel Le Querchois a qui Marianna va trair durant la guerra de Successió, busca el moment de venjar-se... I enmig de les intrigues polítiques i personals, de matinada, la Merla Blava deixa sentir el seu cant i lluita en defensa dels oprimits.

  Show book