Avui que ens són familiars la browning i els gàngsters - Periodisme humor sàtira (1932-1934)

Mercè Rodoreda

Sinopsis

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent».

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Disponible desde: 06/11/2024.

Longitud de impresión: 366 páginas.

Otros libros que te pueden interesar

La lectura com a pregària -...

Joan-Carles Mèlich

M'agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M'agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l'ortodòxia a l'heterodòxia, de la repetició a la interpretació, del significat al sentit. Per mi, llegir és un ofici i un ritual.» El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega en aquest llibre un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d'una reflexió sobre la lectura, l'escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l'infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort..., en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores. Mèlich ens ofereix, en definitiva, «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica.

«Textos breus i substanciosos»

Jordi Llavina

«Un llibre altament recomanable» 

Francesc-Marc Álvaro

«Sé que demà, si estic encara cridat al territori que conec i que coneixem, estiraré el braç i trobaré el llibre d'en Mèlich al meu costat decidit a torbar-me, a sacsejar les seguretats que em podem immunitzar davant la presència de l'altre»

Jaume Cela

«Un dels llibres més peculiars que han sotraguejat —o, si més no, remogut— les plàcides aigües de la nostra literatura»

Àlex Susanna

Ver libro

Emboscats - Una experiència...

Sergi Monrabà Net

«Aquest llibre neix de la voluntat de donar resposta a totes aquelles preguntes que els nostres veïns i amics ens plantejaven un cop vam tornar de la nostra estada al bosc, tant les de caràcter més pragmàtic com les qüestions més transcendents.»

En plena pandèmia de la covid-19 i enmig d'una crisi ecològica sense precedents, quatre amics decideixen sortir temporalment de la roda productiva de consum per endinsar-se al bosc per experimentar què és viure de manera sostenible. Per fer-ho, passaran mesos estudiant a fons la fauna i la flora de l'entorn, al mateix temps que construiran una cabana de fusta en un racó amagat del massís del Montseny que els servirà com a refugi. El seu objectiu és subsistir servint-se únicament dels recursos alimentaris que el bosc els posa a disposició: plantes, arrels, fruits, etc.

Un relat d'amistat i de superació que ens acosta a la cara més salvatge i lliure del món animal, alhora que reflexiona d'una manera crítica i local sobre les problemàtiques i els reptes mundials, com són la crisi climàtica i la globalització.

L'autor no només hi plasma l'estada al bosc, sinó també els mesos de preparació i tots els factors que es van tenir en compte per fer realitat aquesta experiència. 

Al llarg del llibre, Monrabà reflexiona sobre diferents temes: la societat de consum, el materialisme, el pas del temps, la supèrbia de l'ésser humà, la crisi climàtica…

Ver libro

Tècnica i totalitarisme -...

Jordi Pigem

La tecnologia és com el foc. Si la fem servir com una eina, amb contenció, és ben útil. Sense contenció, però, el seu efecte pot ser devastador. Tota nova tecnologia transforma les relacions humanes i les relacions de poder.

Les noves tecnologies digitals ¿no tenen alguna cosa de l'Anell de Poder de Tolkien, que sedueix i —alhora— atrapa i fa que la persona sigui vigilada i explotada a distància? L'Anell de Poder de Tolkien té una inscripció oculta que només es veu en contacte amb el foc. Quan s'encén la digitalització del món, ¿què hi veiem: «seguretat, eficiència i progrés» o «control, vigilància i deshumanització»?

A partir de la confluència entre el coneixement científic (la psicologia, la neurociència, la sociologia de les noves tecnologies, la història de la ciència) i humanístic (l'univers literari de Tolkien, la intuïció poètica de Rilke, l'anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt, la filosofia d'Agamben), Tècnica i totalitarisme analitza i confronta les propostes, cada vegada més influents, que redueixen els éssers humans a dades i algoritmes i que ens preparen per acceptar ingènuament una nova forma de totalisme tecnocràtic.

Tècnica i totalitarisme convida, alhora, a redescobrir el valor de l'existència, única i irrepetible, de cada ésser humà.

Ver libro

El dret a la llengua - Per una...

Vicenta Tasa Fuster

On hi ha persones hi ha parla, perquè la comunicació és un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengües són productes naturals i són totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneïtat s'imposa sempre per la força, i no podem tolerar la desaparició de cap llengua. La pèrdua de diversitat lingüística que pateix l'espècie humana és contra natura, i reclama la mateixa urgència d'acció que tots els altres ecocidis. 
El 1996, amb l'objectiu de combatre la injustícia que suposa el declivi i la mort de llengües, naixia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat segueix sent vulnerada arreu, El dret a la llengua commemora i sobretot reivindica les lluites i exigències de la Declaració adaptant-la a l'estat actual del món, que ara com ara té una idiosincràsia frenètica i demofòbica que accentua i multiplica el perill en què es troba la diversitat lingüística. 
És, doncs, una declaració d'intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingüística són cares de la mateixa moneda, i que tot lingüicidi és un genocidi que cal no només condemnar, sinó sobretot evitar.

Ver libro

Filosofia de la cura

Boris Groys

La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

Ver libro

Vint anys de Periodisme a la...

VV VVAA

La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d'estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d'investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l'actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d'aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.

Ver libro