Contes urbans

Mercè Ibarz

Sinopse

Mercè Ibarz deixa enrere els paisatges rurals de la infantesa per endinsar-se en les entranyes de la metròpoli amb una mirada tan penetrant com serena.  
Amb l’arribada del nou segle, Mercè Ibarz publicava A la ciutat en obres i Febre de carrer, dos reculls de contes, ara recuperats, en els quals deixava enrere el paisatge natal de Saidí i les terres agrícoles en transformació per endinsar-se en les entranyes de l’urbs i els seus embats caòtics. 
A mode de contrapunt però també de reformulació d’aquella evocació d’un món en crisi, Ibarz aborda en aquests Contes urbans la inestabilitat i la fragilitat que provoquen la pèrdua dels amics, la malaltia o la mort i els canvis en el món laboral enmig d’una ciutat en metamorfosi permanent. Sotmesos a les lleis de la memòria, els protagonistes dels onze relats que componen aquest volum transiten per moments de transformació vital en una ciutat que prova, ella també, de superar les pròpies fractures i esvorancs. Els itineraris que emprenen són alhora un refugi i una escala d’evasió, l’oportunitat d’aniquilar un sentiment d’estranyesa existencial. Tots, a la seva manera, busquen l’ocasió de superar la nostàlgia del passat i encarar el present amb un esperit purificador, gairebé catàrtic. 
Amb una prosa continguda i delicadament intimista, Ibarz explora les particularitats d’una realitat urbana canviant, d’un paisatge frenètic, capaç alhora d’oferir-se com un espai de relació i resistència en un món fragmentat.

Disponível desde: 18/05/2022.

Comprimento de impressão: 200 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Pedra paper estisores

Maksim Óssipov

Maksim Óssipov ausculta la vida d'un imperi convertit al banditisme a través d'una gran galeria de personatges —i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen a tot arreu.
Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia.
La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.

Ver livro

La memòria de l’arbre

Tina Vallès

Guanyadora del II Premi Llibres Anagrama de Novel·la  
«Em puc posar content?» No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. 
Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmai en serà el fil conductor. 
Lamemòria de l’arbre és una novel·la bellament escrita i construïda que aconsegueix col·locar el lector en la pell d’un nen i que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre. 
Un llibre memorable que suposa també la confirmació del talent com a narradora de Tina Vallès.

Ver livro

Cares i noms - 19 microrelats

Jaume Nualart Vilaplana

19 mixrorelats llegits per 19 veus molt diferents amb 19 situacions a on hi ha cares i noms

Ver livro

Mil cretins

Quim Monzó

Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d'"El millor dels mons". En un pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.

Premi de Narrativa Maria Ángels Anglada 2008

Ver livro

L'art de portar gavardina

Sergi Pàmies

«L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.

Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa

«El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
Jordi Basté

«Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
Josep Cuní, El País

«És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
Xavier Mas, La Vanguardia

«És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure

«Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
Nadal Suau, El Cultural

«Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
Miqui Otero, El Periódico

«Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
Imma Monsó, La Vanguardia

«Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
Ponç Puigdevall, El País

Ver livro

La casa Tellier i dues històries...

Guy Maupassant

"Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 

L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.

Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

Ver livro