Editorial: Quaderns Crema
Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d'"El millor dels mons". En un pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. Premi de Narrativa Maria Ángels Anglada 2008
«L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa. Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"». Jordi Basté «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites». Josep Cuní, El País «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa». Xavier Mas, La Vanguardia «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria». Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat». Nadal Suau, El Cultural «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona». Miqui Otero, El Periódico «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant». Imma Monsó, La Vanguardia «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir». Ponç Puigdevall, El PaísVer libro
«Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals… com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària». The New York Times, Nova York «Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord». World Literature Today, OklahomaVer libro
Aquest volum recull els relats de Richard Matheson en els quals es van basar sis capítols de la sèrie de culte La dimensió desconeguda. Inquietants, impactants i sorprenents, en aquests contes hi podrem trobar capses que contenen insòlits dilemes morals; caigudes fortuïtes a la quarta dimensió; ombres humanes sobre les ales d'avions enlairats a vint mil peus; incendis, telèpates i experiments educatius; astronautes a la recerca de nous planetes habitables o robots boxejadors comandats per perdedors que no llencen mai la tovallola... Matheson, autor d'obres com Soc llegenda, L'home minvant, La casa infernal, o Duel —que Spielgberg va dur a la pantalla sota el títol El diable sobre rodes—, ens endinsa als relats com si els estiguéssim vivint en primera persona, combinant de manera magistral la quotidianitat i els fets paranormals. I és que... «Vostè encara no ho sap, però acaba d'entrar a la dimensió desconeguda». "La imaginació... els seus límits són només els de la mateixa ment" Rod SerlingVer libro
Premi Documenta 2024 Unes cascades en una fotografia de família, ansiolítics al calaix, una casa d'arena i una de brossa, la mar, un alienígena i una verge trobada al bosc, una botiga de primera línia de platja, una bola de foc al pit i uns personatges que s'encenen de desig i de ràbia, es defensen, cerquen refugi, s'envesteixen, fugen una vegada i una altra, es deixen endur, escanyen crits i riuen fora de lloc. Els contes d'Un gat negre al jardí estan escrits amb delicadesa, una llengua poderosa i una mirada sòbria, i comparteixen imatges i atmosferes, i protagonistes que s'esforcen fins a l'absurd per adaptar-se a la seva realitat i per entendre els mecanismes de les relacions amb els altres. El jurat en va destacar «l'estil depurat, que flueix perfectament bé, la llengua espremuda i expressiva, la voluntat de dir sense ensenyar-ho tot, i la melangia –que impregna tots els contes– d'uns personatges femenins que estan acabant la joventut i encara no han trobat el seu lloc al món, que estimen dones i també estimen homes però sempre amb una certa distància, com si es giressin cap endins».Ver libro
Desaparèixer és el que voldrien els habitants d'aquests vuit contes. Per a uns, l'exercici consisteix en viatjar a un mercat exòtic a l'altra punta del món. D'altres emmudeixen, abandonen la família o surten a passejar per cementiris. Però el secret que guarden no el sabràs mai. Els protagonistes d'Exercicis de desapariciósón gent torbada per algun miratge: joves subjugats per velles, tocats pel llamp, indianos que tornen a casa. El desconcert els porta a Istanbul o a Lisboa, a Viena o a Manaus, però al centre de la seva vida sempre hi ha una illa. Aquest recull de contes és la primera porta d'un laberint que cada llibre de Sebastià Perelló recorre i explora de nou. A dins, no és la "condició humana" que imanta els passos: són qualitats incomprensibles de la matèria de què som fets, com ara el buit, la transparència, la consistència malgrat tot. Una obra d'una originalitat que impressiona i somou.Ver libro
Els relats d'aquest llibre, sorgits de les col·laboracions de Miqui Otero, Irene Pujadas i Jordi Puntí a «El suplement»de Catalunya Ràdio i basats en les vivències dels oients, s'endinsen amb veritable ofici en el terreny de la ficció, «l'única manifestació honrada i divertida de la mentida». A partir d'aquests fils reals, els autors teixeixen trames que es perden en el territori de la imaginació i que transporten els lectors a realitats tan familiars com inesperades, les quals semblen suggerir tot el que la quotidianitat ens convida a llegir entre línies. El resultat és un extraordinari mosaic de veus que plasma la vida tal com és: tan tendra com imprevisible, amarga i espaterrant, però sempre divertida. Sembla mentida, però…«Sembla mentida fa més evidents—i valuosos— l'estil, la intuïció, les obsessions i el talent dels tres escriptors, que, amb un respecte i una disciplina exquisits, s'alternen per convertir els suggeriments i les anècdotes dels oients en una nova veritat».Sergi PàmiesVer libro
