Otros libros que te pueden interesar

• 

  Atrapat entre dos sols

  J. F. Rhodehouse

  • 0
  • 0
  • 0

  En un planeta abrasador amb dos sols, Eron viu amagat sota terra, cultivant algues amb l'única companyia de la seva gossa Sakura. Fins que una nau militar aterra davant la seva porta. Però Eron amaga un secret que podria canviar-ho tot.

  Ver libro

• 

  La gran novel·la sobre Barcelona

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Que «La gran novel·la sobre Barcelona» sigui un llibre de contes confirma que no podem refiar-nos de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta intensa experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L'amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d'un espectacle d'una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un equilibri perfecte entre la satisfacció d'escriure i el plaer de llegir. Aquesta nova edició ampliada commemora el vint-i-cinquè aniversari de la publicació de l'obra, guardonada amb el Premi Crítica Serra d'Or, i inclou un pròleg de Jordi Puntí i un epíleg de l'autor.
  
  Premi de la Crítica Serra d'Or 1998
  
  «Còmic, satíric, sense aires de grandesa».
  Burkhard Scherer, Frankfurter Allgemeine Zeitung
  
  «La mirada de Pàmies no s'enterboleix amb els vapors de la revolta. Cap prejudici no atura aquesta mirada. Això dóna a la seva escriptura, molt treballada, parca, calculadora, una eficàcia indiscutible».
  Patrick Kéchichian, Le Monde
  
  «Pàmies fa veure que tot és tal com els nostres ulls es pensen que és, al mateix temps que, amb una mirada diguem-ne evident, trasbalsa aquesta percepció i deixa aflorar tot de detalls que l'esmicolen».
  Josep M. Fonalleras, El País
  
  «La naturalitat amb què s'expressa Sergi Pàmies com a comentarista es trasllada, en la ficció, en la desimboltura amb què crea personatges anodins».
  Maria Dasca, El País

  Ver libro

• 

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan...

  Maria Arimany

  • 0
  • 0
  • 0

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l'equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s'encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se'ns escapa sense que puguem acabar d'atrapar-la ni d'acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant.

  Ver libro

• 

  L'últim llibre de Sergi Pàmies

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'últim llibre de Sergi Pàmies» conté nou relats agermanats per un estil precís i sobri. La família, la por i la mort són els protagonistes d'aquesta intensa reflexió sobre l'amenaça dels presagis i l'atracció dels desitjos. Del present al futur, de pares a fills, de l'efervescència de l'amor a la rutina de la solitud, de l'èxit al fracàs, els personatges d'aquestes històries s'esforcen a domar el desconcert i el pànic que, sovint, els fan estimar-se més el camí de la conveniència que no pas la promesa de la felicitat. Punyent i continguda, la prosa de Sergi Pàmies retrata la complexitat dels mecanismes anímics i mentals que, amb una cuirassa de distanciament, ironia i perplexitat, ajuden a emmascarar tant l'alegria com el dolor.
  
  "Del millor que mai ha escrit."
  Julià Guillamon, La Vanguardia
  
  "Pàmies sap trobar com ningú altre la manera de convertir la vida en literatura."
  Xavier Moret, El País
  
  "Nou contes inapel·lables, que vehiculen una reflexió veraç i lúcida sobre la mort i la malaltia, sobre la por i el patiment, sobre la identitat, l'escriptura i la ficció."
  Manel Ollé, El Periódico
  
  "Un Pàmies molt sincer, que exorcitza les seves pors, les nostres pors, transformant-les en literatura."
  David Castillo, Avui

  Ver libro

• 

  Drames rurals

  Víctor Català

  • 0
  • 0
  • 0

  Guaitar va ser l'activitat principal de Caterina Albert, cap d'una casa pagesa a l'Escala. "He estat una gran observadora, m'interessa veure-ho, mirar-ho tot, tant si és una persona com una paret", explicava a un escriptor que li preguntava per les seves influències artístiques. El geni de Víctor Català —¿pseudònim o alter ego?— va fer el miracle de convertir els successos més sanguinaris de la vida a pagès en una obra inigualable. Dels prop de cent contes que va escriure inspirant-se en la realitat quotidiana, els Drames rurals són els més celebrats, els que han deixat una petja més fonda en el nostre imaginari al costat de Solitud. Quan es van publicar el 1902, aquell grau de violència i de poesia va revolucionar la literatura i el públic. Als anys setanta el feminisme va trobar-hi, expressats amb esplendor, els càrrecs més greus contra la societat patriarcal. Avui són la deu literària que alimenta Najat El Hachmi, Blanca Llum Vidal o Irene Solà. 
  Qui llegeixi "La vella", "Parricidi" o "L'enveja" sabrà què és una obra mestra —i com sona el foc quan et crema la casa, com brilla la sang als llençols on et diuen que maten d'amor, com s'encén el desig mirant una magrana.

  Ver libro

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Ver libro