Otros libros que te pueden interesar

• 

  Fugir era el més bell que teníem

  Marta Marín-Dòmine

  • 0
  • 0
  • 0

   Menció especial Premi Llibreter 2019. 
   La filla regularment fa les maletes i se'n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l'empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què? 
  Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d'Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat –aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d'atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut.
  Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d'un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres –això que anomenem memòria– són el país on residim.

  Ver libro

• 

  Mary Shelley i el Monstre de...

  Ricard Ruiz Garzón

  • 0
  • 0
  • 0

  Una mirada contemporània a la vida i l'obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal.  «Més enllà de les justes reivindicacions de la crítica feminista, més enllà dels fills legítims i bastards a la cultura popular, més enllà dels abusos biogràfics que s'han comès i es cometen a partir de la seva extraordinària vida, Mary Shelley és una de les grans escriptores de la història, [...] un dels més grans escriptors que han existit.» Als dos-cents anys de la publicació de Frankenstein, aquest riquíssim assaig literari de Ricard Ruiz Garzón presenta Mary Shelley i la seva criatura més famosa, reproduïda incessantment per la cultura popular contemporània en pel·lícules, llibres, sèries, etc. L'autor ha sabut cosir la vida, l'obra i les idees de Mary Shelley amb altres monstres literaris i amb els nostres monstres personals. Un autèntic llibre-Frankenstein.-

  Ver libro

• 

  La llebre amb ulls d'ambre - Una...

  Edmund de Waal

  • 0
  • 0
  • 0

  Més de dues-centes figuretes de fusta i d'ivori, cap d'elles més gran que una capsa de llumins, són l'origen d'aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d'aventures, de guerra, d'amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d'una família, la història d'Europa dels segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d'ulls d'ambre que es barreja amb les monedes dins d'una butxaca, i acaba, com tot autèntic viatge, amb el descobriment d'un mateix.

  Ver libro

• 

  Mare i filla

  Jenn Díaz Ruíz

  • 0
  • 1
  • 0

  La primera novel·la de Jenn Díaz escrita en català, un esdeveniment literari. Una autora d’univers personalíssim, mescla d’allò més íntim i allò més universal, que arrela en la tradició de les millors escriptores de la literatura moderna: Ginzburg, Woolf, Martín Gaite, Matute, Rodoreda... La Dolors, la Natàlia, la Glòria, l’Àngela, la Violeta, l’Èrica... Dones amb homes o sense. Dones que viuen vides que, de tan previsibles, sorprenen. Dones enamorades, dones que mesuren l’amor, dones que es fan grans o dones que busquen i no troben, o troben i no ho saben.
  Aquesta és una novel·la coral sobre les coses que són la vida. Sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra. Sobre els mons masculins habitats per dones i les frases fetes que els expliquen i els perpetuen. Sobre les mares, les filles, les germanes i les paraules i els silencis que les apropen o les separen.
  «Ara sabia de què és capaç una dona per amor, una dona enamorada és el pitjor animal que hi ha.»

  Ver libro

• 

  Lady Susan (catalán)

  Jane Austen

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta novel·la epistolar, escrita probablement el 1794, narra els plans de la protagonista, lady Susan, enviudada fa poc, de trobar un nou marit, a la vegada que intenta casar la seva filla de setze anys.
  
  Austen se serveix d’aquest gènere per construir una obra en la qual les diverses cartes encaixen com si fossin peces d’un trencaclosques fins a completar davant els ulls del lector una història de petites intrigues. L’obra subverteix totes les normes de la novel·la romàntica: lady Susan hi té un paper actiu; no tan sols és bonica, sinó també intel·ligent i enginyosa, i els seus admiradors són significativament més joves que ella.

  Ver libro

• 

  Germanet

  Amets Arzallus, Ibrahima Balde

  • 1
  • 1
  • 0

  «Un relat de supervivència i d'amor narrat amb la força magnètica de l'oralitat.»
  MARTA ORRIOLS
  «El món podria ser millor si tots llegíssim la història de l'Ibrahima.»
  JORDI EVOLE
  «Aquesta és una gran història perquè parla d'una tragèdia que vivim cada dia. Per què els governs miren sempre a una altra banda?»
  MARIA DEL MAR BONET
  Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava.
  És impossible no plorar durant la lectura d'aquest llibre. Però no només per la cruesa d'aquesta odissea travessant fronteres, deserts i oceans. També, i sobretot, per la manera com està explicada: amb una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, al capdavall, única. La mirada de qui ha patit enormement i, tanmateix, té el poder de convertir el patiment en una cosa útil. En una cosa plena, fins i tot, de bellesa.
  Jo acostumava a seure al costat del meu germà i li parlava, com ara et parlo a tu. Li parlava amb la boca i els ulls. D'aquesta manera, les paraules no cauen.
  Abans dels escriptors estan les persones. Abans de les novel·les, les històries. Abans de les impremtes i els llibres, les cròniques i els mites al voltant de la foguera.
  Germanet és literatura viva, pel que té de vivencial i humà, però també pel que té de popular i oral. La trobada entre l'Amets i l'Ibrahima no és només la trobada i la possibilitat de fruit entre dues persones sensibles. És, també, la suma de dues cultures i de dues poètiques. Som com ens expliquem. La nostra cultura és, també, com sentim el que vivim. Ells estaven destinats a trobar-se i a entendre's: per molt lluny que creixessin l'un de l'altre, eren a prop.  D'aquesta trobada, d'aquesta conversa, d'aquesta oralitat, d'aquesta cultura popular feta sentiment, vida i paraula, neix aquest llibre i es forja, també, la seva amistat.

  Ver libro