Other books that might interest you

• 

  Maria Stuart - Si vas perdre el...

  Stefan Zweig

  • 0
  • 0
  • 0

  Entre els anys 1933 i 1934, Stefan Zweig va visitar el Museu Britànic de Londres. Allà s'hi exposaven els documents i els informes de l'època sobre el tràgic final de Maria Stuart, reina d'Escòcia. La discrepància entre els textos —uns la convertien en una traïdora, uns altres l'elevaven a santa de l'Església catòlica— va despertar la seva curiositat de biògraf i el seu instint d'escriptor.
  
  Maria Stuart és coronada reina d'Escòcia sent un nadó l'any 1542. Als setze anys és reina de França. Als disset, ja és vídua. És quan torna a Escòcia que la vida de Maria Stuart es converteix en un vibrant thriller històric i una tragèdia shakespeariana avant la lettre. El seu país és un vesper d'intrigues, abismes, càlculs polítics i tensions religioses. El cor de la reina, un cavall desbocat que l'arrossega al crim i al desastre. A l'altra banda de la frontera, l'observa la seva antagonista, l'astuta Elisabet I, reina d'Anglaterra, rival i «germana». La rivalitat entre aquestes dues monarques és llegendària. Representen el xoc entre la Reforma (Elisabet I) i la Contrareforma (Maria Stuart), entre la modernitat que truca a la porta i el món medieval que s'extingeix.
  
  Com ja va fer a Maria Antonieta, a Maria Stuart Stefan Zweig teixeix un relat vibrant i apassionat sobre la vida i la mort d'una reina europea, tot obrint-se pas entre la controvèrsia que embolcalla des de sempre la seva figura.

  Show book

• 

  De la meva vida

  Miquel Barceló

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, Miquel Barceló ens parla per primera vegada "de la meva vida" a través dels seus carnets, la seva pintura, els seus dibuixos i una llarga sèrie de textos sobre la infantesa, els pares, Mallorca, la seva relació amb el mar, els animals, la creació: "Pintar, nedar, llegir. Això és el que sempre he fet". Aquí hi trobem els seus amics i els seus referents humans, literaris i artístics. La fascinació per Àfrica i per l'art prehistòric. Els diversos tallers i maneres de treballar a Mallorca, París i Mali. La seva relació amb la pintura, l'escultura, la ceràmica. La reflexió sobre els treballs monumentals a la catedral de Palma, a la seu de l'ONU a Ginebra, a la Biblioteca Nacional de França, a París.

  Show book

• 

  L'Ales a la vora del foc

  Jon Fosse

  • 0
  • 0
  • 0

  En una casa a tocar d'un Fiord, la Signe, una dona ja gran, jeu en un banc i es veu a ella mateixa de jove caminant per les estances de la casa. Es veu dreta davant del finestral, contemplant les aigües del Fiord. Veu l'Asle, el seu marit, que hi sortia tot sovint a navegar amb una petita barca de rems fins que, un dia, no va tornar. A la vella casa, que s'omple de les veus dels antics habitants, la Signe deambula pel passat de la família, on es troba amb les generacions anteriors. És així com es remunta fins a la rebesàvia de l'Asle, l'Ales, que de nit manté viu un foc a la riba. Perquè també llavors hi va haver algú que no va tornar mai del Fiord.

  Show book

• 

  Stalingrad i L'Oucomballa - Un...

  Llibert Ferri, Teresa Ferri

  • 0
  • 0
  • 0

  A finals de l'estiu del 2019, Llibert i Teresa Ferri passegen per Berlín, sota la coberta de vidre del Mall, a pocs metres d'on hi havia la cancelleria nazi. Cap dels dos sap que serà l'últim viatge que faran junts.
  Ja de nou a Barcelona, comença un nou trajecte enmig de la incertesa dels diagnòstics mèdics, que acaba en dol el maig del 2021, quan la leucèmia s'emporta la Tere.
  En aquests vint mesos, els germans Ferri travessen moltes barreres físiques i emocionals, entremig d'anades i vingudes a l'Hospital del Mar. En paral·lel, el Llibert va donant forma en el seu interior a una crònica intimista teixida amb el seu diàleg amb la Tere.
  Stalingrad i L'Oucomballa és una conversa fora del temps, sobre el passat i el present. Una narració que busseja en els orígens familiars dels germans, i que s'escampa pels carrers de Barcelona, Berlín, Roma i sobretot Nova York, on una resplendent Audrey Hepburn es transforma davant l'aparador de Tiffany en el símbol del desconsol que provoca la mort i també en el record dels moments més plens de llum i de vida.

  Show book

• 

  L'arada i l'espasa

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A L'arada i l'espasa, els habitants de Ialós sembla que poden respirar tranquils després de l'arribada de l'exèrcit britànic i el final de la Segona Guerra Mundial. Però aviat ressona de nou el fragor de les armes. En el buit de la postguerra, els feixistes prenen el poder i grups de partisans resistents, que ja van combatre contra els nazis, s'hi enfronten. La família d'en Minos, el nen protagonista de la trilogia, emergeix en primer pla: el padrí Stélios, narrador d'històries i anècdotes sense fi; el mestre alliberat de les presons nazis que per fi es pot reunir amb la família, en Minos i el seu primer amor per una nena jueva, la Rebeca; els germans grans, que fugen a les muntanyes per unir-se a la resistencia contra el feixisme, i la mare, el valor i la fortalesa de la qual és el suport de tots ells.

  Show book

• 

  Aterratge

  Eva Piquer

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.
  Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.
  "Un Aterratge que fa l'efecte que s'enlairarà ben amunt i volarà molt de temps." Lluís Llort a El Punt Avui — Eva Piquer continua
  "L'excentricitat de l'aventura islandesa és un consol" Julià Guillamon a La Vanguardia — De la por al buit i a l'esperança
  "Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent." Helena Batlle a Revista Mirall — Ressorgir

  Show book