Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Matrioixques - cover

Matrioixques

Marta Carnicero Hernanz

Publisher: Quaderns Crema

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

La Hana viu un doble exili: un d'estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d'abandonar, i un altre d'íntim, que la manté apartada de la vida que l'envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A «Matrioixques», Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

«El virtuosisme de Marta Carnicero fa que vulguis seguir llegint-la només per gaudir de la manera com construeix les frases, més per aprendre'n que per distreure't: és d'aquesta classe d'autores»
Marta Rojals

«És fàcil oblidar les xifres, però és impossible oblidar una història com aquesta. Marta Carnicero posa nom, rostre, vida al que anomenem asèpticament "violència contra les dones com a arma de guerra"».
Bel Olid

«En un moment en què la literatura creu erròniament que la seva funció és ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel·la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perquè la violència crida violència, perquè la venjança és, moltes vegades, un desig irrefrenable, perquè la reparació no és mai total i perquè els mals col·laterals són a vegades inevitables».
Anna Maria Iglesia, El País

«Una novel·la breu però contundent per la diversitat de temes que toca, com ara el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, l'adopció i, sobretot, la sistematització de la violència».
Lluís Llort, El Punt Avui
Available since: 04/22/2022.
Print length: 176 pages.

Other books that might interest you

  • Histèries d'alta volada - Psiborn 10 - cover

    Histèries d'alta volada -...

    Noèlia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
    ----------------
    Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
    Pablo Odell, editor
    Show book
  • La mestra i la Bèstia - cover

    La mestra i la Bèstia

    Imma Monsó

    • 0
    • 0
    • 0
    El subtil retrat d'una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d'intel·ligència i humor.
    Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d'on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l'enigmàtica activitat del pare i per l'original educació rebuda d'una mare dividida entre l'impuls irresistible d'apartar la filla de les consignes del Règim i la por d'aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.
    La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d'un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n'hi ha prou amb la discreció i l'afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.
    «L'abast de la narrativa d'Imma Monsó s'ha anat eixamplant majestuosament llibre rere llibre» (Ponç Puigdevall, El País).
    «Una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L'Avenç).
    «Una de les veus més sòlides i innovadores de la narrativa catalana contemporània» (Montserrat Lunati).
    «Monsó acostuma a fer servir personatges disfressats d'una aparent excentricitat (sempre de proximitat) que convida els lectors a pensar que no són ben bé com nosaltres (error) i que obliga els crítics a fer servir l'adjectiu d'"escriptora inclassificable"» (Sergi Pàmies, La Vanguardia).
    Show book
  • Un cadaver inquiet - cover

    Un cadaver inquiet

    Salvador Casas

    • 0
    • 0
    • 0
    Una novel·la d'embolics criminals que endinsa al lector en una espiral de sang. Quan l'Àngel Alegre accepta fer de mediador en la separació d'una amiga amb el seu marit maltractador, no creu que sigui un cas complicat. Però tot s'embolica quan comença a indagar: morts, un cadàver que l'Àngel haurà de fer desaparèixer, sospites, mentides i persecucions... L'Àngel haurà de provar de desempallegar-se d'aquesta xarxa de crims en la que es veu involucrat. Aconseguirà la seva redempció?
    Show book
  • Els ous fatídics - cover

    Els ous fatídics

    Mikhail Bulgakov

    • 0
    • 0
    • 0
    Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d'una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l'invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d'un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d'aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d'ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d'anticipació l'any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s'ensumava del règim soviètic. No cal dir que l'obra no li va procurar gaire bona fama.
    Show book
  • Tres novel·les analògiques - La primera pedra L'instint Sentimental - cover

    Tres novel·les analògiques - La...

    Sergi Pàmies

    • 0
    • 0
    • 0
    Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.
    
    «Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc. Tres novel·les analògiques són tres històries de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».
    Ponç Puigdevall, Quadern El País
    
    «Recordo les tres novel·les amb molt de gust, sobre tot Sentimental. Tan de bo l'última frase del pròleg ("m'ha obert les ganes de tornar-hi") sigui premonitòria».
    Màrius Serra, La Vanguardia
    
    «El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».
    Michèle Gazier, Télérama
    Show book
  • Cares enmig de l'aigua - cover

    Cares enmig de l'aigua

    Janet Frame

    • 1
    • 1
    • 0
    La jove Ístina Mavet està ingressada en un hospital mental. Poc importa el que hagi fet per arribar-hi perquè, un cop dins, ja no és considerada una persona; ara és un ésser sense drets, sense dignitat; es converteix en un número sotmès a l'estricta jerarquia del centre, en la qual els doctors són déus indiferents i les infermeres els seus despietats braços executors. La que havia estat una dona ara és un ésser aïllat, desemparat davant el deliri i el maltractament, sota l'amenaça constant de la temuda tortura de l'electroxoc i de la solució final de la lobotomia cerebral.
    Publicat el 1961, Janet Frame va començar a escriure Cares enmig de l'aigua per recomanació del seu psiquiatre, com unes memòries del seu traumàtic pas per diversos manicomis de Nova Zelanda, però aviat la història se li va escapar de les mans i, navegant en la ficció, es va convertir en el clàssic inoblidable que és avui, i ella en l'escriptora neozelandesa més important.
    Show book