Histèries d'alta volada - Psiborn 10

Noèlia Arrotea

Summary

Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
----------------
Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
Pablo Odell, editor

Available since: 01/12/2025.

Print length: 268 pages.

Other books that might interest you

Negra nit

Diego Ameixeiras

Aquesta és la història de tres personatges: un caiman a la recerca d'algú; Ricardo, un escriptor ansiós i desesperat per aconseguir escriure la seva gran obra i Selma, una jove dona fatal amb certs tocs de benevolència. Diego Ameixeiras ens ofereix tot un exercici metaliterari farcit de gran estilisme que viatja des d'Ourense fins als carrers de Filadèlfia. Un thriller on tres vides entrellaçades revelen secrets i s'endinsen en un laberint de violència i misteri.

Show book

Un assassí

Lluís Llort

L'Aquil·les Sunyer neix amb la capacitat de matar. No és un psicòpata, senzillament li agrada matar. Per donar sortida a la seva pulsió, s'endinsa en el món complex i perillós dels assassins a sou. El fet de ser un paio calculadament normal li permet viure camuflat en la societat. El preu, però, és sentir-se incomprès i sol, no poder estimar ni ser estimat. Una mena de perversió del superheroi.

Seguint un recorregut vital que va del 1974 al 2025, la novel·la inclou pinzellades d'esdeveniments i situacions reals, coetanis de la vida de l'Aquil·les. Els capítols d'aparença independent, els canvis de to i els salts temporals fan avançar la trama amb una fluïdesa imprevisible, sense trencar el fil conductor del protagonista, sempre present.

Llort humanitza el monstre en qüestionar el concepte de normalitat, desmitifica tòpics, sobretot cinematogràfics, i enceta reflexions sobre el dret a morir contraposat a l'obligació moral de viure a contracor de la vellesa, la pobresa o la malaltia.

Show book

Caront

Jordi de Manuel

La hibernació de la inspectora Sara Bruc és interrompuda durant un viatge interplanetari: tres persones han aparegut mortes en dies successius en un compartiment de realitat virtual de l'astronau on són. Sara Bruc, assistida per Adso, un androide d'última generació, investiga les morts i aviat descobreix que es tracta d'assassinats. A la nau espacial conviuen diferents equips de recerca científica i una tripulació militaritzada, assistida per robots amb diferents funcions. La seva missió és arribar a Caront (el satèl.lit de Plutó) per construir-hi una estació interestel.lar. El biòleg, professor i escriptor Jordi de Manuel torna a hibridar el gènere negre amb la ciència-ficció en la seva última novel.la, i ho fa en l'escenari tancat d'una nau espacial, amb personatges de carn i ossos amb intel.ligència humana i d'altres amb intel.ligència artificial.

Show book

Els trenta-nou esglaons

John Buchan

Richard Hannay, un enginyer de mines britànic que acaba de tornar de Rodèsia, està avorrit de la nova vida que ha començat a Londres. Tot canvia quan troben mort a casa seva un home que ha descobert un complot polític de dimensions internacionals. Hannay haurà de fugir a la seva Escòcia natal i descobrir la veritat abans no sigui massa tard. Per a ell i per al seu país.

L'escriptor i polític escocès John Buchan firma una novel·la ambientada el 1914 en una Europa a les portes de la Primera Guerra Mundial que no dona treva al lector, i que va inspirar un dels grans clàssics d'Alfred Hitchcock. Buchan estructura la novel·la a partir dels encontres del protagonista amb personatges d'allò més diversos, testimonis de la paranoia prebèl·lica que hi havia als diversos estaments de la societat britànica. Hi trobem, a més, per primer cop el personatge de Richard Hannay, un home corrent a qui les circumstàncies empenyen a l'heroisme, i que protagonitzarà quatre aventures més de l'autor escocès.

Show book

Estimat senyor fiscal

Maurici Serrahima

Una història psicològica i sòrdida de Maurici Serrahima sobre la fragilitat moral, la distorsió de la veritat i les contradiccions que tots arrosseguem.
Presentem la història de Carles Creus, un home condemnat a mort per l'assassinat d'un metge prestigiós. Per defensar-se dels fets que l'inculpen, es dirigeix al fiscal de la causa escrivint-li una llarga carta des de la seva cel·la, en la qual decideix explicar la veritat, tota la veritat i res més que la veritat.
Una història psicològica, sòrdida i fosca que ens descobreix fins a quin punt poden arribar les contradiccions de les persones.
"Estimat senyor fiscal és un dels textos pioners del gènere policíac en català, i sens dubte, un dels més originals." -Àlex Martín Escribà
Amb aquesta premissa inquietant, Estimat senyor fiscal s'endinsa en els meandres més foscos de la consciència humana per mostrar-nos fins on pot arribar l'autoengany, la culpa i la necessitat desesperada de ser escoltat. Amb una narració densa, sòbria i altament introspectiva, Maurici Serrahima construeix una història psicològica i sòrdida, que va molt més enllà del cas criminal que la motiva: és un relat sobre la fragilitat moral, la distorsió de la veritat i les contradiccions que tots arrosseguem.
Un text que incomoda, que fa pensar, que colpeja amb silenci. Autor d'una obra diversa i influent, amb dietaris de gran valor històric i assajos sobre literatura i pensament, Serrahima es distingeix també com a narrador amb títols com Estimat senyor fiscal (1955), una de les seves obres de ficció més intenses i inquietants.
En aquesta novel·la, la seva capacitat per penetrar en els racons més foscos de la consciència humana es manifesta amb plenitud, consolidant-lo com una veu literària sòlida i original dins la narrativa catalana contemporània. Escriptor de la veritat incòmoda, observador dels clarobscurs de la condició humana i defensor de la dignitat intel·lectual en temps difícils.
Estimat senyor fiscal és una de les novel·les més potents i singulars de Serrahima, una peça clau dins la narrativa catalana de postguerra, escrita per un autor que va combinar l'activisme intel·lectual amb una mirada literària implacable.
Una obra intensa i psicològicament complexa. Serrahima construeix una veu narrativa carregada de tensió interior, que captiva el lector amb la cruesa i lucidesa d'una confessió desesperada.
Narració en forma epistolar que atrapa. El recurs de la carta al fiscal crea una atmosfera íntima i opressiva que apropa el lector directament al pensament del protagonista.
Exploració profunda de la culpa i la veritat. La novel·la aborda el delicat límit entre la justificació i l'autoengany, fent-nos qüestionar qui diu la veritat... i si importa.
Retrat sòrdid però lúcid de l'ésser humà. Sense concessions ni moralismes, l'autor mostra les contradiccions més fosques de la condició humana amb gran habilitat literària.
Un clàssic contemporani amb veu pròpia. Amb un estil sobri i penetrant, Maurici Serrahima demostra perquè és una de les veus més interessants i singulars de la narrativa catalana contemporània.

Show book

Escenaris

Toni Sala

«Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».

Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.

«Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

Show book