Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Solastàlgia

  Ada Castells

  • 0
  • 0
  • 0

  «Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L'únic que no en sé calibrar és l'abast. Soc jo sola qui s'ofega? O és només la nostra família? O és tota l'espècie humana? O és el planeta Terra?»
  
  La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l'Empordà. A l'expedició l'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L'objectiu és refundar l'edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l'amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L'amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
  
  *La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l'activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

  Ver livro

• 

  El jardí de vidre

  Tatiana Tibuleac

  • 0
  • 0
  • 0

  Chişinău, Moldàvia. La petita Lastocika és adoptada per una dona soltera i ambiciosa, que sembla voler oferir-li un futur pròsper, o potser l'ha afillat per tal d'aconseguir una col·laboradora a temps complet que l'ajudi a guanyar-se la vida? La protagonista haurà de donar un cop de mà a la mare adoptiva recollint ampolles buides i rentant-les i contribuir així a la font principal d'ingressos d'aquella nova llar.
  
  En el Chişinău dels anys vuitanta, uns anys en què canvien les fronteres i els sistemes polítics, la Lastocika anirà a l'escola i creixerà entre dues llengües i dues cultures. Aprendrà rus, encara que ella prefereixi el moldau, i serà castigada quan erra la pronúncia de les paraules russes.
  
  La novel·la, explicada per la nena ja adulta, s'endinsa amb gran sensibilitat, fragilitat i duresa en els records de la seva infantesa, en la qual el dolor de l'abandonament, la manca d'amor, però també la recerca de la identitat seran ben presents.
  
  El·líptica i apassionada, l'escriptura de Tatiana Țîbuleac tracta sobre l'exploració del lloc que volem ocupar al món.
  
  Guanyadora del Premi de la Literatura de la UE 2019

  Ver livro

• 

  No parava de ploure

  Don Carpenter

  • 0
  • 0
  • 0

  «Quan perds, perds per sempre, i quan guanyes, només dura un o dos segons. Així és la vida.»
  Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d'Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s'havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l'horitzó, farà que es retrobin.
  Publicada el 1966, No parava de ploure és l'obra mestra de Don Carpenter i una de les novel·les americanes més importants del segle XX. Relegada a l'oblit durant molts anys, aquesta història crua i dostoievskiana sobre crim, càstig i redempció ha estat una de les recuperacions literàries més extraordinàries dels darrers temps.
  «Don Carpenter és un dels meus escriptors favorits i No parava de ploure, la meva candidata a la millor novel·la carcerària de la literatura dels Estats Units.» JONATHAN LETHEM

  Ver livro

• 

  Los Col·loquis de la insigne...

  Cristòfol Despuig

  • 0
  • 0
  • 0

  Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l'Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d'avui.  
  La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l'apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors.   
  L'obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d'Argó dins la monarquia Hispànica,  o l'activitat política de l'època.  
  El diàleg s'estableix entre  ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. 
  Però l'obra ultrapassa l'àmbit local i tracta d'aspectes dels Països Catalans, de la Corona d'Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l'època.  
  Despuig hi aborda temes tan diversos com l'estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d'aquesta, tot denunciant l'ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans,  fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l'Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. 
  
   Un text més conegut que llegit, per fi a l'abast dels lectors d'avui 
  
  La millor peça literària del Renaixament català 
  
  Inclou només els tres col·loquis més amens, l'1, el 2 i el 6. 
  
  El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. 
  
  Un document historiogràfic fonamental.  
  
  Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l'Ebre

  Ver livro

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Ver livro

• 

  La gran novel·la sobre Barcelona

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Que «La gran novel·la sobre Barcelona» sigui un llibre de contes confirma que no podem refiar-nos de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta intensa experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L'amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d'un espectacle d'una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un equilibri perfecte entre la satisfacció d'escriure i el plaer de llegir. Aquesta nova edició ampliada commemora el vint-i-cinquè aniversari de la publicació de l'obra, guardonada amb el Premi Crítica Serra d'Or, i inclou un pròleg de Jordi Puntí i un epíleg de l'autor.
  
  Premi de la Crítica Serra d'Or 1998
  
  «Còmic, satíric, sense aires de grandesa».
  Burkhard Scherer, Frankfurter Allgemeine Zeitung
  
  «La mirada de Pàmies no s'enterboleix amb els vapors de la revolta. Cap prejudici no atura aquesta mirada. Això dóna a la seva escriptura, molt treballada, parca, calculadora, una eficàcia indiscutible».
  Patrick Kéchichian, Le Monde
  
  «Pàmies fa veure que tot és tal com els nostres ulls es pensen que és, al mateix temps que, amb una mirada diguem-ne evident, trasbalsa aquesta percepció i deixa aflorar tot de detalls que l'esmicolen».
  Josep M. Fonalleras, El País
  
  «La naturalitat amb què s'expressa Sergi Pàmies com a comentarista es trasllada, en la ficció, en la desimboltura amb què crea personatges anodins».
  Maria Dasca, El País

  Ver livro