Otros libros que te pueden interesar

• 

  L'illa de Maians

  Quim Monzó

  • 1
  • 19
  • 0

  «L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida».
  «El Urogallo», Madrid.
  «Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe».
  «Dagblad», Helsingborg.
  «Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art». «La Vanguardia», Barcelona «Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea».
  «Aftonbladet», Estocolm

  Ver libro

• 

  Si una tarda de juliol un borinot

  Pep Puig

  • 1
  • 1
  • 0

  Una obra rotundament antibel·licista i, per tant, rotundament romàntica
  Tarda de juliol. Sabateria de poble. De cop entra a la botiga un foraster, un home gran, d'aparença misteriosa. La mestressa en aquests moments no hi és i surt a rebre'l un noi de catorze anys. Es miren. «Necessito unes sabates noves», li diu l'home, «aquestes ja han caminat prou». L'adolescent abaixa els ulls i quan els torna a aixecar pensa que qui ja ha caminat prou és ell. «La meva àvia és a comprar», li contesta, «si vol la pot esperar». Mentre el foraster s'asseu, el noi se'n torna al menjador, i novament agafa el retrat d'aquell jove que van matar a la guerra i que no va tenir temps de fer-li d'avi. Construïda com un fals relat detectivesc, íntimament antibel·licista i narrada amb la destresa, l'humor i la profunditat que ja són marca de la casa de l'autor, Si una tarda de juliol un borinot és una novel.la delicada i vibrant que ens proposa el joc d'una sospita insensata que de mica en mica es va transformant en la il·lusió que potser no és impossible retornar del passat.

  Ver libro

• 

  Tradició i creació - i altres...

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l'entrada del massís de l'Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l'ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d'esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d'una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
  
  Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m'han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

  Ver libro

• 

  Els fills de l'Elisabeth

  Hélène Legrais

  • 0
  • 0
  • 0

  La Maternitat d'Elna va ser una trinxera de pau i d'humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d'obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d'Argelers, ens fa conèixer un munt d'històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d'Elna: companyes i fills, també, de l'Elisabeth. 
  
  «Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s'adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l'única gràcia d'aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»

  Ver libro

• 

  Això que estàs passant

  Sigrid Nunez

  • 0
  • 0
  • 0

  Al cor d'aquesta novel·la hi ha dues dones, una malaltia i una conversa íntima que es desplega al llarg del llibre i no s'acaba mai. La narradora visita a l'hospital una amiga de tota la vida, amb qui després van agafar camins diferents, que pateix un càncer terminal: és una dona brillant, intel·ligent i plena d'energia, però està terriblement sola, i ella decideix fer-li companyia sovint. Les dues amigues xerren, veuen pel·lícules, llegeixen, recorden la infància, s'expliquen històries i anècdotes, riuen i parlen de les seves relacions personals i sentimentals, complicades i no sempre satisfactòries. A mesura que s'acosta el final de la malaltia, les dues dones s'hauran d'enfrontar al repte més gros de les seves vides: l'acompanyament fins a la mort. Amb delicadesa, pinzellades d'humor i una enorme capacitat reflexiva, Nunez construeix una novel·la extraordinària i profunda, plena d'empatia i vitalitat, sobre les relacions humanes a l'era moderna, i la seva naturalesa ambivalent, i explora temes com ara l'amor, la vida de parella, l'envelliment, la pèrdua i les relacions entre mares i filles.

  Ver libro

• 

  La princesa sou Vós

  Blanca Llum Vidal

  • 0
  • 1
  • 0

  Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció.
  "Perquè és així, amb una corda, que em lligaria a Vós per l'esquena. Per no poder caminar ni escapar-me de Vós sense caure per terra. Per sentir com el terra se'ns torna petit sota els peus."
  I mentre a cada carta la foguera assaja un so diferent, qualsevol cosa que pugui oferir la Realitat es converteix en combustible, en tecla d'un orgue cada vegada més gran. ¿Un joc? El més absorbent de tots, impulsat per la imaginació d'una dona mig filòsofa mig brètola que camina per un segle estúpid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d'animals."
  En aquesta novel·la epistolar hi ha totes les contradiccions de l'amor foll —només que capgirades perquè és una dona qui disposa les regles del joc.
  Amb estil barroc i, per això modern, La princesa sou Vós és un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorós. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu.

  Ver libro