Otros libros que te pueden interesar

• 

  Moderato cantabile

  Marguerite Duras

  • 0
  • 1
  • 0

  "Va deixar el nen davant del porxo de Mademoiselle Giraud, va sumar-se al gros de la gentada de davant del bar, s'hi va esquitllar i va assolir l'última fila dels que, clavats per l'espectaclearran de les vidrieres obertes, podien veure-ho. Al fons del bar, en la penombra de la sala del darrere, una dona estava estesa a terra, inerta. Un home, estirat damunt d'ella, aferrat a les seves espatlles, la cridava assossegadament. —Amor meu. Amor meu.
  L'home es va girar cap a la gentada, la va mirar, i se li van veure els ulls. No hi quedava cap rastre d'expressió fora d'una, fulminada, inextingible, retirada del món, la del seu desig."
  El 1958 la sortida de Moderato cantabile va provocar estupor o devoció entre els crítics. Avui és, al costat de L'amant, un dels pilars de la novel·lística de Duras, dedicada a explorar la temptació de caure —en l'amor, en l'alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre'ls. Obra mestra al mateix temps que antídot contra la correcció benpensant, si arribés avui a la taula d'un editor probablement tindria por de publicar-la.

  Ver libro

• 

  Aioua

  Roser Cabré-Verdiell

  • 0
  • 0
  • 0

  La Rut ha fugit. Viatja sola fins a Iowa i s'atura en un poblet anomenat Frankville. S'instal·la en un motel rònec on s'allotgen tota mena de dones solitàries, perdudes o trencades, amb les quals a poc a poc establirà vincles. Però la Rut no pot parlar, per això escriu a l'Hac, l'home que ha deixat enrere, i li intenta explicar els motius que l'han fet marxar.
  Tanmateix, no pot ser sincera amb ell, perquè porta la mentida a dins. Així, mentre deambula pel poble i es barreja amb els seus habitants, coneix personatges tan desconcertants com Frank, el gelater, líder d'una secta anomenada «Franquesa Radical», que aposta per la sinceritat absoluta aplicada a tots els àmbits de la vida.
  AIOUA és un territori mental, un lloc on les emocions es converteixen en imatges, i on la força visual i evocadora de la prosa de Roser Cabré-Verdiell aconsegueix treure tot el seu potencial. AIOUA és una novel·la sobre la necessitat d'entendre el nostre passat per poder acceptar el present i afrontar el futur. Un llibre íntim i colpidor, oníric i profundament emotiu.

  Ver libro

• 

  Mai més

  Susana Hernández

  • 0
  • 0
  • 0

  Susana Hernández ens presenta Mai més, una novel·la que ens situa en dos barris multiculturals de Barcelona, la Mina i el Besòs, i se centra en els entramats socials i els focus de delinqüència. Com la mateixa autora explica, "en aquesta segona novel·la apareix la lluita dels personatges, la realitat dels narcopisos i el rebrot de l'heroïna" i se serveix de les pàgines del llibre per retratar aquest somni europeu dels immigrants, que al final es converteix en un malson.
  I ho fa amb quatre protagonistes, tots ells força diferents, la vida dels quals es va entrellaçant al llarg de tota la trama pels carrers d'uns barris on han de conviure, i sovint xoquen, diferents cultures.
  Una història que ens ofereix un retrat social de la crua realitat que es viu als suburbis de les nostres ciutats, que es pot llegir d'una tirada perquè enganxa des del principi fins al final, que resulta colpidor i sorprèn per la duresa del que passa.

  Ver libro

• 

  Un nou país més enllà de la...

  Theodor Kallifatides

  • 1
  • 0
  • 0

  Theodor Kallifatides va emigrar de Grècia a Suècia el 1964. A Un nou país més enllà de la finestra explora els seus orígens grecs i la persona en què s'ha convertit després de dècades de viure a Suècia. Sens dubte, aquest és el llibre més personal de l'autor, aquell en què reflexiona amb més profunditat sobre els que són els grans temes de les seves novel·les, l'individu i la història, l'emigració i el sentit de pertinença, la llengua i la memòria, l'amor i la identitat. Amb l'humor i la calidesa que li són propis, Kallifatides ens mostra en aquest text la seva ànima sense disfresses, i basteix un relat d'una humanitat radical que meravellarà i emocionarà una vegada més els lectors.

  Ver libro

• 

  El carrer de les Camèlies

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  La Rambla on tot comença, l'Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie."La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

  Ver libro

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Ver libro