Otros libros que te pueden interesar

• 

  Granit

  Carlos Minuchin

  • 0
  • 0
  • 0

  "Amb Granit, Carles Minuchin, tot adoptant la veu femenina quan parla la primera veu de la poesia, ha creat aquest cant de denúncia, de resistència, d'expressió del dolor, dels traus i de les ferides que tantes dones han patit i que encara pateixen, cant a la lluita per un altre món possible. Per açò en el cant de Granit hi ha també el convenciment i l'esperança d'aquest futur en què siguin esborrades les fronteres que encara impedeixen la igualtat i, per tant, el gaudi d'una vida en plenitud per a totes les dones." (Del pròleg de Pere Gomila)

  Ver libro

• 

  Poemes essencials de Joan de la...

  Juan de la Cruz, Joan de la...

  • 0
  • 0
  • 0

  El nucli d'aquest llibre és la traducció catalana dels tres poemes místics de Joan de la Creu: el «Càntic espiritual», «Nit obscura» i «Flama d'amor viva». Són textos susceptibles també d'una lectura laica. Pere Lluís Font en dona una traducció literàriament molt acurada; respectant el ritme i la rima de l'original, busca que el text traduït faci en el lector un efecte semblant al del text original: que digui quasi el mateix i que soni quasi igual. És a dir: que pugui suportar l'acarament amb l'original. Tota traducció és una interpretació, una proposta de lectura. En aquest cas, la traducció facilita la comprensió del text original, al mateix temps que permet anostrar una obra de valor universal tot integrant-la al nostre univers lingüístic.
  
  L'edició, bilingüe, es completa amb una utilíssima introducció, amb notes aclaridores i amb un conjunt d'annexos que ens donen accés a altres aspectes de l'aportació de Joan de la Creu al patrimoni literari, artístic i espiritual de la humanitat.

  Ver libro

• 

  Lletres que brollen de dins meu

  Eduard Jové Jornet

  • 0
  • 0
  • 0

  Cada poema és un sentiment important, cada vers és escrit pensant en un moment viscut, i cada paraula neix de l'aprenentatge d'una persona....Cada lletra escrita és doncs un batec del cor que lluita per viure en aquesta realitat social.

  Ver libro

• 

  El Príncep de Miguasha - Obra en...

  Serge Lamothe

  • 0
  • 0
  • 0

  Ell i Ella estan sols en escena, en penombra. No saben ben bé què ha passat fora, però tot apunta a una catàstrofe de caire apocalíptic. Els rescataran? On són els mitjans que les autoritats ja haurien d'haver desplegat? L'angoixa d'aquests moments d'aïllament es tradueix en una tensa serenitat que els fa mirar enrere i fixar-se en els senyals que havien advertit durant tant de temps. Rememoren tot el que s'ha anat perdent amb el pas dels anys, des de la salut democràtica, la fauna i la flora fins a les coses més simples del dia a dia. Sense oblidar el sorprenent Príncep de Miguasha... Però, encara en aquestes condicions, la vida continua i hi afloren tensions i desencontres íntims.
  
  En aquesta obra, Serge Lamothe, amb una extrema sobrietat de mitjans, ens convida a mirar-nos per dins i per fora, i a reflexionar sobre el risc que una història com aquesta ens puga atrapar algun dia. A tots, però també a cadascun de nosaltres amb les nostres vivències personals, com els passa a Ell i a Ella en escena. 
  
  Una obra colpidora en què, inesperadament, arribem a comprendre que, de tanta desemparança, poden nàixer noves energies.

  Ver libro

• 

  L'Escrita

  Perejaume

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿Com exercir l'escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana?
  
  Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és artista i escriptor. Ha publicat Ludwig Jujol (1989), Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2013), Paraules locals (2015), Treure una marededéu a ballar (2018) i El sol i les fogueres (2022), entre altres llibres.
  
  «Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Per a Perejaume, escriure és una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga», Carla Marco (La Lectora)
  
  «Hi ha aventures literàries que creen llibres híbrids i inclassificables, amb les seves regles i coordenades. És el cas de Perejaume, que crea un espai propi i transferible, exigent però permeable, conscient que necessita fer partícip el lector», Francesc Serés (Diari Ara)
  
  «Perejaume parla com el poeta que també és, perquè la seva mirada és poètica i agrària, dos elements que queden palesos en la seva obra», Montserrat Serra (Vilaweb)
  
  «Perejaume és un pensador modern, no pas d'un nostàlgic encallat en el romanticisme», Joan Burdeus (Quadern, El País)
  
  «Semblaria que l'objectiu de Perejaume és llegir el món per primer cop amb una mirada primigènia, singular i solitària, com si el veiés realment per primera vegada i, fascinat pel que ha vist, tan sols ho pogués descriure i dir portant el llenguatge fins als límits de la densitat i el fulgor, com si la revelació de l'esperit descobert transcendís i fes explotar els recursos verbals», Ponç Puigdevall (Quadern, El País)
  
  «Hi ha obres que no existirien sense els textos, les obres i instal·lacions de Perejaume; sense la sofisticació popular de Sagarra i la delicadesa espiritual de Carner, sense Verdaguer i sense el Cançoner de Milà i Fontanals» Julià Guillamon (Cultura|s, La Vanguardia)
  
  «Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, té una actitud solitària respecte del seu temps, però és una actitud sentida, de ser conscient de quina és la teva tradició i del teu paper aquí. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sinó pels morts. Jo m'hi apunto. També en Perejaume hi ha aquesta connexió, una persona amb qui he tingut la sort de tenir força relació», Toni Sala

  Ver libro

• 

  Escrit al cos

  Jeanette Winterson

  • 0
  • 0
  • 0

  «Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.» The New York Times Book Review
  Louise: pèl-roja, de bellesa exuberant, casada, adúltera. Pel cos se li estén una malaltia que l'amant desconeix. L'obsessió fa que es lliurin als plaers d'una relació desenfrenada, amarada de desig i sexe, en què les pells es fonen l'una amb l'altra d'una manera que no havien experimentat mai. Fins que arriba la por i, de retruc, la distància, però no el final de l'atracció.
  Escrit al cos és un dels textos que va consagrar Jeanette Winterson com una de les escriptores més singulars del nostre temps. En aquest llibre, provocador i delicat, l'autora despulla les relacions i les allibera de la moral i les convencions socials per mostrar-nos que l'amor, sigui de la naturalesa que sigui, deixa traces inesborrables de vida i passió als nostres cossos. 
   
  The Times — «Aquest llibre és una immersió profunda i sensual, un culte al cos, per dins i per fora.»
  The Guardian — «En part història d'amor, en part tractat filosòfic, en part guia d'anatomia, Escrit al cos desafia la categorització, prescindint de clixés i estereotips per forjar, a partir de la crua fisicitat del cos mateix, un nou llenguatge per a l'amor.»
  The New York Times Book Review — «Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.»

  Ver libro