Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Oficina d'objectes perduts - cover

Oficina d'objectes perduts

Isabel Solé

Publisher: Ediciones Oblicuas

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

Els contes d'Oficina d'objectes perduts, sovint des de l'humor i la ironia,  comparteixen una idea de fons: perdre i retrobar són components essencials de l'existència, graons de l'escala per la qual transitem mentre vivim. Doloroses o només molestes, de vegades alliberadores, les pèrdues —de persones, de sentiments, de confiança, de possessions…— són ineludibles, i ens afecten, per això intentem compensar-les omplint el buit que ens han deixat.
Els protagonistes dels relats es mostren atordits, disgustats o ferits perquè han perdut quelcom que era seu. Però entre pèrdua i retrobament s'obre un temps propici per als canvis, oportunitats que gairebé sempre són capaços d'aprofitar —de vegades, de manera certament discutible.
Available since: 03/05/2024.
Print length: 176 pages.

Other books that might interest you

  • L'arada i l'espasa - cover

    L'arada i l'espasa

    Theodor Kallifatides

    • 0
    • 0
    • 0
    Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A L'arada i l'espasa, els habitants de Ialós sembla que poden respirar tranquils després de l'arribada de l'exèrcit britànic i el final de la Segona Guerra Mundial. Però aviat ressona de nou el fragor de les armes. En el buit de la postguerra, els feixistes prenen el poder i grups de partisans resistents, que ja van combatre contra els nazis, s'hi enfronten. La família d'en Minos, el nen protagonista de la trilogia, emergeix en primer pla: el padrí Stélios, narrador d'històries i anècdotes sense fi; el mestre alliberat de les presons nazis que per fi es pot reunir amb la família, en Minos i el seu primer amor per una nena jueva, la Rebeca; els germans grans, que fugen a les muntanyes per unir-se a la resistencia contra el feixisme, i la mare, el valor i la fortalesa de la qual és el suport de tots ells.
    Show book
  • Un final - cover

    Un final

    Ester Roma, J. P. Sansaloni

    • 0
    • 0
    • 0
    Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.«Una lectura del tot necessària»Ramona Pérez, Suplement Bellver del Diario de Mallorca«Un final, una història amb un plantejament inicial que podria llegir-se fàcilment —si volem jugar al joc de les endevinalles amb l'origen de la situació que ens presenta— en el reflex que ens arriba del mirall esquinçat de la contemporaneïtat.»Oriol Delisau, Núvol«Un final és una novel·la tan dura com agosarada, tan estremidora com creïble. Ens planteja una allau de preguntes, ens qüestiona personalment, llança una crítica ferotge contra un sistema social fonamentat en la hipocresia, en la informació feta mentida, en la manipulació de les consciències.»Eduard Riudavets, ELIRIS.CAT«Crisi climàtica, individualisme i productivitat malaltissa són alguns dels elements que J.P Sansaloni ha sacsejat i projectat cap al futur en la seva primera novel·la.»Pau Cortina, Regió7«És una novel·la que no té respostes, no hi ha solucions al problema, és un futur cada vegada més possible –només cal seguir la cimera del clima de Glasgow, aquests dies–, però les causes mateixes no s'hi troben pas, i en tot cas les que hi ha són dites per intel·ligències artificials al servei de la propaganda d'interessos diversos, contraposats i sovint contradictoris.»Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia«L'obra és una distopia en què es critica "la manipulació que fan de la informació els mitjans de comunicació i la publicitat; l'individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l'excés de productivitat en tots els àmbits (laboral, lúdic, cultural…)". Un final és "un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre món en forma de ficció".»Lluís Llort, El Punt Avui«Cal confessar que Sansaloni –a pesar de treballar en un centre d'intel·ligència artificial— és resolutiu i la novel·la, que llisca prou fina, altament comprensible. Tant de bo que un llibre així serveixi per fresar camins nous que ajudin a modernitzar la literatura catalana.»Carles Cabrera, ARA Balears«Amb aquest treball, que va començar a escriure fa cinc anys, el jove autor s'estrena en un segell «el catàleg del qual sempre m'ha agradat perquè té literatura internacional de primer nivell, però també aposta pel talent jove i local, que sol ser bastant desconegut, i que suposa córrer molt de risc per a una editorial independent com Raig Verd», explica l'escriptor.»Adrián Malagamba, Última Hora«Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d'aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat.»Ariadna Pell , La Lectora
    Show book
  • Peixos - cover

    Peixos

    Eva Baltasar

    • 0
    • 0
    • 0
    La nova heroïna d'Eva Baltasar s'enfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: l'amor a primera vista. "L'escala fosca del desig no té barana" va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos s'hi estimba daltabaix. "Sé —i ho sé perquè ja ho he fet, perquè m'hi he trobat— que l'escriptura no allibera res." La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans d'un club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món s'atura. "I penso. És ella, penso." Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de l'infern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem d'una parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que l'enamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill. "Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea". Xita Rubert "Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda Melchor "Es una escritora durísima y muy original" Pedro Almodóvar "El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d'alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou." Blanca Llum Vidal a Catorze "Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo." Noelia Ramírez a El País "Batejar un personatge amb el nom de 'Samsa' és una picada d'ullet kafkiana evident."Nadal Suau a El Cultural "Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier"Bruno Padilla del Valle a Mercurio "La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada" Marta Domínguez a Página Dos "La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa." Julià Guillamon a La Vanguardia "Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual." Anna Guitart al Diari ARA.
    Show book
  • Aquí baix - cover

    Aquí baix

    Laia Viñas

    • 0
    • 0
    • 0
    Aquest cap de setmana també toca anar cap avall. Cal escollir la roba a consciència, preparar entrepans i llaunes de coca-cola per al camí, aprovisionar-se amb dos o tres paquets de cigarros per a tots, menys per a l'Úrsula, que ja està de cinc mesos. Les pastis per vendre van ben guardades a la butxaca dels pantalons. El Renault blau travessa els arrossars en direcció sud. Van tots apinyats a dins, abaixen les finestres, somriuen. Aterren al pàrquing de la primera discoteca, l'avantsala d'una nit infinita. Un cop a dins ja no importa res més, només hi ha el ritme, els batecs, la música, el ferro i el cautxú i el vapor de la sala, la pell de gallina. I quan tot acabi i tornin a travessar el llindar encararan l'endemà, el camí de tornada, la ressaca. El futur, potser.
    
    Amb una prosa deixada anar, natural i molt viva, Laia Viñas fotografia i homenatja en aquesta novel·la adrenalínica tota una generació, la que va esprémer la joventut a ritme de tecno a la mítica Ruta Destroy. Aquí baix ens parla de llaços d'amistat, d'incerteses i inseguretats, i del pes i les responsabilitats de la vida adulta.
    Show book
  • Quanta quanta guerra - cover

    Quanta quanta guerra

    Mercè Rodoreda

    • 0
    • 0
    • 0
    "Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó." I també: "Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya." Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d'una galàxia formada per "La mort i la primavera" i "Viatges i flors". Segons Jaume Coll Mariné, que n'escriu el postfaci: "el món en moviment a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir".
    Show book
  • Papa - cover

    Papa

    Emma Cline

    • 0
    • 0
    • 0
    Relats magistrals. Deu mirades despietades sobre l’Amèrica contemporània.  
    Deu relats de l’autora de la novel·la Les noies que s’endinsen en les esquerdes més fosques de les relacions familiars, la sexualitat i la cultura de la fama: una aspirant a actriu que treballa com a dependenta en una botiga de roba descobreix una manera alternativa de guanyar-se la vida venent quelcom molt íntim per internet; un pare recull el seu fill de l’escola després d’un incident violent que li pot costar l’expulsió; la mainadera de la família d’un actor famós intenta esquivar la premsa després de veure’s implicada en un escàndol; una dona en rehabilitació es fica en xats d’intercanvi de fotos obscenes a internet; una reunió familiar nadalenca es tensa cada cop més a causa de les ombres del passat; un pare va a l’estrena de la lamentable pel·lícula del seu fill...  
    Emma Cline retrata de manera brillant situacions quotidianes de personatges enfrontats als seus dimonis, a situacions que els superen, a realitats que voldrien no haver d’entomar... Aquests relats confirmen l’autora com una veu imprescindible de la literatura nord-americana actual.
    Show book