Other books that might interest you

• 

  Som llengua

  AA. VV.

  • 0
  • 0
  • 0

  Tant si pensem que la situació del català és esperançadora com si creiem que és catastròfica, estarem d'acord que ens trobem davant d'un moment crític, en què els catalanoparlants ens hi juguem molt. Som llengua és un intent de ressituar el debat sobre el català en el nou escenari que ha sorgit després dels embats dels darrers anys: el fracàs del Procés, la pandèmia i la crisi del model de la immersió lingüística. A tot això hi podem afegir el recent escàndol del Catalangate, que ens demostra que vivim la plena dissociació entre l'estat de dret i el dret de l'estat. És evident que a Espanya el segon trepitja el primer. Per tot això, l'homo fabra avui es troba exhaust. És hora de seure al marge del camí i treure la brúixola.
   
  Al llarg dels darrers anys, Núvol ha estat un espai obert a aportacions, que sovint han suscitat debats interessants. Molts encara recordareu l'encesa polèmica Garolera, que va portar cua. En els darrers quatre anys, d'ençà de l'ensulsiada del Procés, l'anhel de molts catalans per una independència altament improbable s'ha traslladat a la llengua, que és el cor des d'on s'irriga tota una cultura. El debat al voltant de l'estat de la llengua que es desprèn de les enquestes sobre l'ús del català ha donat a Núvol un cert joc amb intervencions i rèpliques que recollim en aquest volum.

  Show book

• 

  1111 llamps i pestes -...

  Antoni Rodríguez Mir

  • 0
  • 0
  • 0

  El recull que ha compilat Antoni Rodríguez i que ara teniu a les mans és una proposta original i fins i tot un punt sorprenent. Anar a la recerca dels insults antics i moderns, dels que consten en fonts escrites —aplecs, diccionaris, rondalles i molts d'altres documents— i dels que encara just es fan presents a l'oralitat més actual, dels més greus als més innocus, dels senzills que són tan sols un mot carregat de força als que formen una frase absurda però plena de sentit, dels més nostrats als manllevats, dels blancs als escatològics… és una bella aventura, divertida però que també convida a la reflexió. Perquè no ha estat just una recerca per fer-ne un caramull o una llista, l'autor els ha ordenat, classificat i explicat, n'ha indicat les fonts i hi ha adjuntat molts d'exemples. En definitiva, n'ha fet un recull que posa a l'abast dels lectors a qui la curiositat empeny a obrir aquest llibre, a fullejar-lo, a llegir-lo per saber i descobrir, per riure i sorprendre's, per valorar i recordar. (Del pròleg de Caterina Valriu)

  Show book

• 

  La festa reinventada - Calendari...

  Gil-Manuel Hernàndez i Martí

  • 0
  • 0
  • 0

  Cada festa és un producte del seu temps, modelat per les relacions de poder presents en cada conjunt històric. Després de l'entrada de les tropes franquistes a València, l'esperit de la "valencianitat" de la festa, vinculat fonamentalment a les Falles, es va posar des de primera hora al servei d'un nou ordre de coses per contribuir a legitimar-lo i sancionar-lo ideològicament. Aquesta instrumentalització, coetània de la que van dur a terme els altres règims feixistes europeus, ací es va expressar en la reconformació i reinvenció del calendari festiu per part de les noves forces dominants, capficades a refer el passat i la memòria per redefinir un present d'acord amb els seus desitjos polítics.

  Show book

• 

  Art i blasfèmia - El cas Veronese

  Lluís Quintana Trias

  • 0
  • 0
  • 0

  El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava. En el segle xix, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.

  Show book

• 

  Introducció a la metafísica

  Pablo Rychter

  • 0
  • 0
  • 0

  La metafísica és la disciplina filosòfica que es pregunta per l'existència i la naturalesa última de tot allò que ens envolta, i de nosaltres mateixos. En aquesta introducció als problemes i debats centrals de la disciplina des de la perspectiva de la tradició analítica, es formulen les qüestions següents: quins són els constituents últims de la realitat?, són tots particulars o també n'hi ha d'universals? Com pot una cosa canviar al llarg del temps i tanmateix preservar la seua identitat? Què vol dir que una cosa és causa d'una altra? I que una cosa siga essencial a una altra? Què són els mons possibles i com ens ajuden a entendre el món en què vivim? Al llarg dels cinc capítols que componen el llibre, es discuteixen les principals posicions i arguments en els debats contemporanis sobre aquestes qüestions, entre d'altres.

  Show book

• 

  Conversos valencians i...

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  L'odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d'odi amb què s'alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l'estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L'arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s'encarregaren, tràgicament, d'evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s'hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S'hi detecten mostres de religiositat, però també d'amor, d'amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d'aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s'insultaven i s'estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.

  Show book