Eros i art

Gerard Vergés

Summary

«L'art de gairebé tots els temps i gairebé totes les cultures apareix, en major o menor grau, impregnat d'erotisme. I no faig valoracions morals. Constato un fet».

L'obra de qualsevol bon poeta conté, més o menys explícitament, una pinacoteca pròpia. I poques vegades tenim la sort que ens n'obrin les portes amb tanta generositat. Amb aquesta indagació sobre les manifestacions de l'erotisme en la història de l'art (Giorgione, Rubens, Ausiàs March…), guanyadora del premi d'assaig Josep Vallverdú del 1990, Gerard
Vergés va escriure impulsat per «una absoluta passió per la bellesa del món» i amb un rebuig explícit de l'academicisme. «Hi ha gent», va dir més endavant, «que en lloc d'un assaig presenten tesines universitàries»; d'això és del que va fugir en llibres com "Tretze biografies imperfectes" i aquest "Eros i art", que recuperem ara, trenta-cinc anys després de la seva primera edició, precedit d'un pròleg de Susanna Rafart, una altra poeta amb pinacoteca pròpia.

Available since: 01/21/2026.

Print length: 163 pages.

The Arts

Other books that might interest you

La cartoixa de Portaceli...

Autores Varios

Portaceli, degana de les cartoixes hispanes, va viure la seua esplendor al segle XV, quan es va convertir en una de les més influents del regne de València i, fins i tot, de la Corona d'Aragó, la qual cosa va enriquir el seu patrimoni arquitectònic i artístic.  Per commemorar el 750 aniversari d'una institució que encara està viva i serveix als mateixos objectius i finalitats pels quals fou fundada –segueix regint-se per les 'Consuetudines Cartusiae', les normes establertes al segle XII–, es presenta un recull d'una vintena d'estudis 'ad hoc' bastits per investigadors de distinta procedència acadèmica, els quals versen sobre variades temàtiques al voltant de Portaceli, des de l'estudi del seu ric patrimoni i la seua història, fins a formes de posar-la en valor i donar-la a conèixer mitjançant les noves tecnologies. Una contribució excepcional per al seu coneixement que enriqueix les monografies dedicades fins ara a aquesta cartoixa.

Show book

Aigua Viva

Clarice Lispector

La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.

Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.

En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.

¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

Show book

(Des)acords

Various Authors

Quina dimensió social adquireix la música en el món sorollós d’avui? Té sentit parlar del binomi culta/popular? Com podem valorar-ne els usos? O judicar-la des del punt de vista estètic i cultural? Qui decideix els gustos del públic? Hi ha prou orelles per a tants espais o mitjans consagrats a la música? S’ensenya bé en els nivells educatius? En quina conjuntura es troba la música en català? Especialistes diversos reflexionen sobre l’estat de la música als Països Catalans des del 1975. Tot i la precarietat de les polítiques culturals i els dèficits estructurals que arrossega, les valoracions recollides demostren l’esplèndi-da varietat musical que es viu ara i aquí.

Show book

Jo també soc de fang - Una...

Núria G. Caldés

Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

Show book

Història de l'Art Volum 2 - Art...

Elie Faure

En aquest volum captivador, Élie Faure explora l’art medieval com una explosió de vida espiritual i sensual, nascuda de la trobada entre les religions ètiques i els instints humans. Des del panteisme indi fins als temples khmers, des de la serenitat xinesa fins al dinamisme japonès, passant pels mosaics bizantins, les arabescs islàmiques i les catedrals gòtiques franceses, Faure revela com l’art ha transcendit els dogmes i el sofriment per celebrar l’harmonia universal.   
Faure combina història, filosofia i poesia, analitzant escultures, arquitectures i pintures com a himnes dedicats a la llibertat inquieta dels pobles. Des dels boscos de pedra de l’Índia fins a les voltes sonores d’Amiens, descobreix un panorama mundial on l’art desafia la mort i fecunda el futur. Un viatge erudit i embriagador, ideal per als amants de l’art, la història i l’espiritualitat. Escolta’l i vibra amb l’ànima medieval!

Show book

Cartes a Camondo

Edmund de Waal

Convidat a exposar les seves peces de ceràmica al museu Nissim de Camondo, Edmund de Waal va gaudir del sobtat privilegi d'endinsar-se en un dels palauets més luxosos de París, antiga propietat d'una influent família sefardita. Construït per desig del prestigiós filantrop i col·leccionista d'art Moïse de Camondo l'any 1912, l'edifici acull des d'aleshores una extraordinària col·lecció d'art francès del segle XVIII. Ben aviat, però, els Camondo van esdevenir objecte de l'antisemitisme, tal com havia passat als Ephrussi, antecessors de De Waal. L'infaust destí d'aquest il·lustre llinatge va marcar De Waal, que va començar a escriure les cartes aplegades en aquest llibre per retre homenatge al record d'una família perduda i «contrarestar el silenci del desdeny». El resultat és una reflexió personalíssima i commovedora sobre el preu de l'assimilació, la malenconia, els vincles familiars, l'art, les vicissituds de la història i el valor de la memòria.

«Un dels llibres més bonics i commovedors que he llegit en molt de temps».
Mauricio Bach, La Vanguardia

«En les pàgines de Cartes a Camondo conviuen la bellesa i el drama, la riquesa i la desolació. De Waal s'ocupa d'evocar un món de maneres proustianes previ a les persecucions del nazisme: un microcosmos cultivat i cosmopolita. Una història que podria ser considerada una seqüela de La llebre amb ulls d'ambre».
Luis M. Alonso, Abril (El Periódico)

«Un llibre sensibilíssim i molt ben tramat. Un compassiu i extraordinari homenatge a una família sefardita».
Biel Mesquida, Abril (El Periódico)

«En aquest admirable i compassiu homenatge a una família sefardita del segle xx, l'autor reuneix amb destresa a persones i objectes que la història va separar. Un complement magnífic al fascinant relat de La llebre amb ulls d'ambre».
Nicholas Wroe, The Guardian

Show book