Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  1280 hab

  Jim Thompson

  • 0
  • 0
  • 0

  En Nick Corey és el xèrif d'un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i pusil·lànime, sembla més preocupat per estalviar-se conflictes que per fer complir la llei. Però sota aquesta aparença anodina, la seva ment cínica i astuta maquina sense treva. Per treure's de sobre els problemes que l'assetgen, Corey no només xapoteja en benefici propi en la hipocresia dels seus conciutadans, sinó que exerceix la violència més abjecta. En Nick Corey és, també, un home a la deriva en un món sense esperança.
  
  «1280 hab.» és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Tal com diu Núria Cadenes en el seu epíleg, Jim Thompson «dissecciona societats, retrata ànimes, no deixa escapatòria». Pocs escriptors com ell han estat més astuts i contundents en la seva representació de la naturalesa quotidiana del mal: la hipocresia, el racisme, el masclisme i la corrupció moral d'una societat aparentment civilitzada, però podrida fins al moll de l'os.
  
  «El meu novel·lista del gènere criminal preferit. Sovint imitat però mai igualat». Stephen King
  
  «Per a mi és un dels millors llibres del món, amb l'aire estripat i alhora casolà del text». Enric Casasses
  
  «La textura rogallosa de la veu narrativa, el ritme i els fets, que espeteguen com una canya seca contra les natges d'una mula. El lèxic i els personatges! El protagonista... Oh, quina ratota amoral i deliciosa». Maria Nicolau

  Ver livro

• 

  Espasmes de la Casa Gran -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El fenomen de la progressiva expansió territorial de les cases d'apostes i els salons de joc, també em causa especial preocupació, perquè va clarament dirigit a l'extracció de rendes als barris més modestos.
  Malgrat el fraudulent nom ensucrat que s'utilitza sovint de manera interessada, apostar no és un joc.
  Els convidats de l'empresa Nortia, provinents de Barcelona, retornen a les seves butaques àmplies de cuir blanc, es corden els cinturons i es preparen per a un plàcid aterratge, en aquest lluminós matí d'inici d'estiu. Són dotze, com els apòstols; podrien ser-ne més, perquè l'aforament de l'aparell arriba a encabir fins a divuit passatgers en els seus quinze metres de cabina, però parlem necessàriament d'un número múltiple de dos, ja que els representants dels Comuns tot ho emprenen per parelles
  La màfia Bang, originària de la província xinesa de Fujian, també té les idees clares: els immobles a Catalunya són la infraestructura necessària, la mercaderia és la dona, el joc i la droga (amb explotacions de marihuana, fabricació de ketamina i pastilles d'èxtasi), per aquest ordre de rendibilitat.
  El document manipulat consta de tretze pàgines i incorpora la rúbrica del mateix «Little» Calvet, aleshores director de l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i de James F. Allen, en Jim, que ara es vol fer l'orni, en la seva condició de representant de la societat mercantil BCN IR 3 SAU, filial de Hard Rock International.

  Ver livro

• 

  Trilogia IREMONGER 2: La caiguda...

  Edward Carey

  • 0
  • 0
  • 0

  LES COSES NO SÓN EL QUE SEMBLEN. NO ET REFIÏS MAI DE LES COSES.
  
  Després de la primera part d'Iremonger: Els secrets de Heap House, arriba el segon volum de la trilogia.
  
  Els Iremonger són una família peculiar.
  La mansió de HEAP HOUSE i les seves mentides han quedat enrere. Ara en Clod, l'escoltador, i la serventa Lucy Pennant han sucumbit a la maledicció familiar i s'han convertit en uns objectes indefensos: en Clod, que ara és una moneda d'or que molts es volen apropiar, va cap a FOULSHAM, la ciutat infecta de l'altra banda del mur; la Lucy, transformada en un botó insignificant, espera abandonada en la immundícia dels CÚMULS que algú es fixi en ella i la tregui d'allà. Si com a mínim poguessin continuar junts.
  
  Si com a mínim trobessin ajuda i poguessin, per fi, enfrontar-se als que volen eliminar-los. Com tots els llocs maleïts, FOULSHAM ha creat molts monstres. Alguns ni tan sols recorden qui són. Però allà no hi ha justícia ni esperança, allà on uns pocs decideixen el futur dels innocents, els monstres poden ser els millors aliats.

  Ver livro

• 

  Dies foscos a la ciutat

  Gene Kerrigan

  • 0
  • 0
  • 0

  L'autor de The Rage presenta "una història absorbent, bellament escrita i crua sobre la detecció i la corrupció irlandesa". — The Times, Londres 
  En Danny Callaghan acaba de sortir de la presó després de vuit anys de condemna. Un dia, quan s'està prenent una cervesa en un pub de Dublín tranquil·lament, dos pinxos perdonavides entren armats per carregar-se en Walter Bennett, un delinqüent de baixa estofa. Tot i que no hi té cap implicació, intervé per defensar-lo, però no sap que s'està enfrontant a un del grups més temuts de les màfies locals. Mentre la policia investiga els fets, en Danny serà perseguit i haurà de prendre decisions arriscades per mirar de salvaguardar els seus éssers estimats, i tot això entremig de guerres de bandes plenes de gàngsters psicòpates. El periodista Gene Kerrigan ens ofereix de nou un retrat dels baixos fons de la societat irlandesa, d'uns dies foscos per una ciutat on les onades d'immigrants, la droga i el blanqueig de diners estan a l'ordre del dia. Llegint aquest llibre, tindrem clar que cal vigilar, perquè si no controlem la nostra vida, algú altre ho farà per nosaltres.
  "Després de The Rage, Kerrigan ofereix un altre relat negre directe i despullat, en què un exconvicte ben intencionat es veu atrapat en el parany de les circumstàncies. [...] La comprensió que té Kerrigan del Dublín contemporani i dels seus habitants del món del crim el situa a l'altura dels millors escriptors de novel·la negra irlandesos." — Booklist (crítica destacada)
  "Kerrigan ens mostra un Dublín que mai havíem conegut, amb una prosa clara i afilada i escenes dramàtiques perfectament delimitades sobre policies i criminals irlandesos, que ens fan témer que la pols i la brutícia que aixequen ens acabin esquitxant les sabates." — The Boston Globe
  "El captivador procediment policial de Kerrigan [...] és una gran notícia per als lectors que poden apreciar les complexitats morals d'aquest heroi imperfecte." — The New York Times

  Ver livro

• 

  Un anarquista

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
  Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?

  Ver livro

• 

  Histèries d'alta volada -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
  ----------------
  Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
  Pablo Odell, editor

  Ver livro