Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Els fantasmes de Dalí

  Xavier Gual

  • 0
  • 0
  • 0

  Un thriller que segueix la cerca del secret millor amagat de Salvador Dalí. En Guillem està investigant la bogeria que va acompanyar els últims anys del pintor. Per fer-ho, viatjarà a Figueres i Portlligat, junt amb un antic company d'estudis, l'Hèctor i la seva parella, Vicky. L'obsessió d'en Guillem pel Dalí a poc a poc s'anirà tornant més fosca. Què tenen en comú en Guillem i el pintor? Què amaga el jove? Una novel·la apassionant que endinsa al lector dins del món esbojarrat de Dalí.

  Zum Buch

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Zum Buch

• 

  Els crits - Premi Documenta 2024

  Víctor Recort

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.
  
  El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

  Zum Buch

• 

  Aromes íntims - Psiborn 9

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'inaugura la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela, amb un sopar de gala al Real Club Náutico de Barcelona, el president del qual és membre de la gran companyia perfumera del país, patrocinadora de l'esdeveniment. Rep els convidats en companyia de la cap de protocol i comunicació del grup empresarial, atractiva, sempre elegant amb marques de la casa, aquest vespre llueix un vestit de la nova col·lecció de Nina Ricci anomenat "asimètric amb lluentons".
   No m'esperava que la sèrie de llibres de la Psicòloga del Born fos tan bona. M'explico: més enllà de saber si la Dra. Arrotea realment existeix fora del món tancat de Twitter, on ens coneixem tots i interactuem amb total autonomia, els llibres estan molt ben escrits, us ho faran passar bé i us donaran detalls dels catalans que només algú molt ben informat i català pot saber. Llegint-la aprendrem molt de qui, què, com som! Va ser mentre em submergia en el número 5 de la col·lecció, amb pròleg del periodista Enric Vila, quan vaig pensar que m'agradaria poder-ne dir la meva en un de futurible i, dit i fet, la Psicòloga va acceptar immediatament la proposta. Només em va informar que hi sortiria la gran família perfumera catalana i la Copa Amèrica de Vela, amb pinzellades dels fatxes de Vox que tenim entre nosaltres, fills i néts mal integrats en un lloc meravellós com és Catalunya. Per temes de feina he interactuat amb el family office dels perfumers, on els cosins de la tercera generació és foguegen invertint en start ups catalanes, em farà gràcia veure què hi diu i què ens desvela la suposada psicòloga. L'avantatge d'escriure en clau de ficció és que pot parlar amb llibertat, sempre més protegida. Us convido a entrar en el zoo català, dels que tots i totes formem part, des de fa segles. Som impenetrables, incomprensibles i amb una resiliència digna dels grans pobles. Som-hi doncs, llegiu aquest número 9 i els anteriors, divertiu-vos sense tabús amb la Psicòloga del Born! 
   Corto Maltese @helixx 

  Zum Buch

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch

• 

  El diable no viu a l'infern

  Franck Bouysse

  • 0
  • 0
  • 0

  Les Doges és un paisatge idíl·lic a les profunditats de les Cévennes. Allà viu en Gus, un camperol de mitjana edat, solitari i silenciós que es passa els dies aïllat al camp amb les vaques, la fusta i les reparacions de tota mena, i amb l'única companyia del seu gos Març. A prop de la granja, viu també l'Abel, un veí benèvol amb qui es fa amic i confident. La seva vida transcorre tranquil·la i serena, fins que mor l'abat Pierre, quan començaran a passar fets inusuals, amb visites del tot imprevistes. Franck Bouysse ens endinsa en un noir rural, una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants, envoltada d'una atmosfera freda i endimoniada i d'unes muntanyes vertiginoses que ens abocaran a la vora d'un precipici que duu irremeiablement cap a l'abisme.

  Zum Buch