¡Acompáñanos a viajar por el mundo de los libros!
Añadir este libro a la estantería
Grey
Escribe un nuevo comentario Default profile 50px
Grey
Suscríbete para leer el libro completo o lee las primeras páginas gratis.
All characters reduced
La pena de mort - cover

La pena de mort

Gabriel Alomar

Editorial: Caelwick Press

  • 0
  • 0
  • 0

Sinopsis

"La pena de mort" by Gabriel Alomar is a philosophical treatise written in the early 20th century. This non-fiction book explores the concept of capital punishment within the framework of social justice and morality. Alomar engages deeply with the historical context and ideological implications of the death penalty, arguing against its justification and the societal implications it carries. In his exploration, Alomar presents a compelling critique of capital punishment as a form of state-sanctioned violence and vengeance. He argues that the death penalty is not only a violation of human rights but also a ritualistic act deeply intertwined with societal and religious traditions. Throughout the text, he discusses the psychological and moral ramifications of the death penalty, including its effects on families of the condemned and society as a whole. Alomar presents a vision where the abolition of capital punishment could pave the way for a more humane and morally just society, advocating for a re-evaluation of justice that emphasizes rehabilitation over retribution. His poignant reflections challenge readers to reconsider the ethics of state-sanctioned executions and the underlying motives behind them. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.
Disponible desde: 17/06/2026.
Longitud de impresión: 20 páginas.

Otros libros que te pueden interesar

  • El Vuu - cover

    El Vuu

    Nikolai Gogol

    • 0
    • 0
    • 0
    Nikolai Gógol és el mestre de la ironia, que sap posar en relleu les febleses humanes com ningú. Deixem-nos arrossegar per aquesta creació colossal de la imaginació popular que hi riurem i hi patirem, tot alhora.
    
    
    Aquest és un conte que fa riure i que fa por. L'acció passa a Kíiv i té per protagonistes el Vuu, un home robust amb les cames arquejades i unes parpelles que li toquen a terra que és el cabdill dels gnoms, una bruixa i tres estudiants poca-soltes: el teòleg Penca, el filòsof Khomà Brut i el rètor Tiberi Pardal.
    
    
    La despreocupació dels joves abans de conèixer el Vuu ens farà morir de riure. Després descobrirem que la por és el pitjor governant que podem tenir a les nostres vides.
    
    
    «Ja pot venir de casa bona, que una bruixa és una bruixa.»
    Ver libro
  • Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona - cover

    Vint-i-quatre hores de la vida...

    Stefan Zweig

    • 0
    • 0
    • 0
    En l'Europa d'entreguerres, una dona abandona el marit i dues filles, però aquesta aventura és només el desencadenant d'una sorprenent confessió i l'inici d'una història de passions febroses als límits de la moral i del desig. Stefan Zweig, un dels grans escriptors de la història de la literatura universal, ens parla en aquesta nouvelle d'inferns flaubertians i dostoievskians, d'una pregunta que acompanya tota la vida i del terrible pes de la vergonya. Una inqüestionable obra mestra que llegim com una oda a la llibertat d'estimar, un veritable cant al misteri femení i una porta oberta a la redempció.
    Ver libro
  • Bestiari medieval - cover

    Bestiari medieval

    Llúcia Martín, Raquel Parera

    • 0
    • 0
    • 0
    Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
    La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
    Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
    Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.
    Ver libro
  • Com vaig arribar a ser rei - cover

    Com vaig arribar a ser rei

    Jaume I, Raül Garrigasait

    • 0
    • 0
    • 0
    Locutat per Bernat Quintana, Jordi Boixaderas i Alba Romanyà.El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix, amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel·la oients i lectors. Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes circumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final.
    Ver libro
  • ILÍADA Liberada (edició portàtil) - cover

    ILÍADA Liberada (edició portàtil)

    Homer Homer

    • 0
    • 0
    • 0
    «LA MORT EM POT ARRIBAR DE DUES MANERES. SI EM QUEDO AQUÍ COMBATENT, NO TORNARÉ VIU PERÒ EL MEU NOM VIURÀ PER SEMPRE; MENTRE QUE SI ME'N TORNO A LA LLAR EL MEU NOM ES MORIRÀ PERÒ LA MORT TRIGARÀ A ENDUR-SE'M.»
    Així parla Aquil·les, l'heroi grec que, tot i conèixer el seu destí, continuarà la batalla. Hèctor, l'heroi troià, abans d'encaminar-se a la mort s'acomiada de la dona i del fill amb aquestes paraules: «¿Com podré mirar als ulls els troians, tant homes com dones, si defujo la batalla com un covard? No puc; no sé fer altra cosa que combatre amb coratge.» Com ells dos, tots els guerrers d'un bàndol i de l'altre preferirien no ser a la guerra, però, atrapats pels capricis dels déus, busquen si més no assolir la glòria, ja que no poden mantenir la vida.
    Poema fundacional de la literatura occidental, la Ilíada continua captivant-nos perquè, darrere l'epopeia i la llegenda, hi batega una veritat intemporal sobre la guerra, el dolor i la condició humana.
    Ver libro
  • L'aventura de Tristany i Isolda - cover

    L'aventura de Tristany i Isolda

    Béroul, Gabrielle Thomas,...

    • 0
    • 0
    • 0
    Si al segle XIX Richard Wagner va compondre una òpera que va fer famosa la parella i l'any 1900 Joseph Bédier va reconstruir l'hipotètic original d'El romanç de Tristany i Isolda, esdevingut un clàssic de la cultura francesa, ara Lola Badia recupera la versió més antiga d'aquesta història mítica per convertir-la en un clàssic de la cultura catalana.
    
    
    Des de sempre, que l'amor ha insuflat grans sentiments a les ànimes enamorades. Des del segle XII, que l'amor apassionat, adúlter i tràgic ha unit Tristany i Isolda en un sol cos, una sola ànima. I la seva llegenda encara ens emociona.
    
    Dues orenetes deixen a la finestra del rei Marc de Cornualla un cabell llarg de dona, suau com un fil de seda, brillant com un raig d'or. El rei anuncia a la cort que només es casarà amb qui en sigui la propietària. Tristany, el nebot, va a Irlanda a buscar Isolda.
    
    
    Però, ai las!, a la nau que els transporta es beuen un vi d'herbes embruixat. Així comença la història d'un amor ni deshonest ni culpable. Tristany és un cavaller valent. Isolda, una enamorada ben astuta. El final de l'aventura és tan trepidant com el d'una bona sèrie televisiva.
    
    
    «—Senyor, per Déu omnipotent, si ell m'estima i jo l'estimo és per aquell beuratge que vaig beure i que ell també begué. »
    Ver libro