Editora: Ediciones Oblicuas
L'horitzó lentament es vesteix de glaçada El dia neix I tu ja pots marxar lluna gebrada de foscors terrorífics amarada Ja no ets precisa per tornar a endormiscar la meva albada Ja pots marxar i quan m'oblidis jo em tornaré a dormir
Cada poema és un sentiment important, cada vers és escrit pensant en un moment viscut, i cada paraula neix de l'aprenentatge d'una persona....Cada lletra escrita és doncs un batec del cor que lluita per viure en aquesta realitat social.Ver livro
El nucli d'aquest llibre és la traducció catalana dels tres poemes místics de Joan de la Creu: el «Càntic espiritual», «Nit obscura» i «Flama d'amor viva». Són textos susceptibles també d'una lectura laica. Pere Lluís Font en dona una traducció literàriament molt acurada; respectant el ritme i la rima de l'original, busca que el text traduït faci en el lector un efecte semblant al del text original: que digui quasi el mateix i que soni quasi igual. És a dir: que pugui suportar l'acarament amb l'original. Tota traducció és una interpretació, una proposta de lectura. En aquest cas, la traducció facilita la comprensió del text original, al mateix temps que permet anostrar una obra de valor universal tot integrant-la al nostre univers lingüístic. L'edició, bilingüe, es completa amb una utilíssima introducció, amb notes aclaridores i amb un conjunt d'annexos que ens donen accés a altres aspectes de l'aportació de Joan de la Creu al patrimoni literari, artístic i espiritual de la humanitat.Ver livro
Ambientada a Nova York en temps de les eleccions presidencials del 2016, tres dècades després de l'esclat de l'epidèmia de la sida, "L'herència" presenta un mosaic d'històries interconnectades entre homes homosexuals de diverses edats i classes socials per explorar què devem a qui va viure, estimar i patir abans que nosaltres. L'obra segueix la història d'Eric i Toby, una parella amb visions diferents sobre l'amor i el compromís, mentre les seves vides s'entrecreuen amb personatges més grans i més joves que carreguen el pes del passat, la recerca d'identitat i el desig de construir un futur. La peça de Matthew López, inspirada lliurement en la novel·la "Howards End" d'E. M. Forster, posa el focus en la transmissió, el llegat i la connexió entre generacions. Èpica, sensual i commovedora, ha estat aclamada internacionalment, multipremiada i considerada per la crítica com l'obra nord-americana més important del segle.Ver livro
Un vell hotel de muntanya enmig del no-res. Alguns han vingut des de molt lluny per sentir la majestuosa brama del cérvol; totes les guies ho descriuen com una experiència única. D'altres han vingut a tancar un important negoci immobiliari o a intentar salvar el seu matrimoni. També hi ha un grup de creadors escènics que espera passar uns dies discutint sobre les possibilitats del teatre polític per transformar la societat, i dues noies perdudes al bosc, a la recerca d'una festa secreta que, segons diuen alguns, se celebra en aquella vall des de fa mil anys. Històries múltiples, personatges que es creuen: uns estan paralitzats pel sentiment de buidor, d'altres necessiten escapar del soroll... Però tots estan sols al món, o això és el que es pensen. Mentrestant, van passant els dies i encara ningú ha sentit la brama dels cérvols.Ver livro
Una dona gran comença a perdre la memòria, i el seu fill decideix dur-la a una residència. Allà, i contra tot pronòstic, mentre els records s'esvaeixen progressivament, tindrà l'oportunitat de viure una intensa —i probablement darrera— història d'amor. Una comèdia commovedora de Marc Artigau i Queralt sobre l'amor i el desig a l'anomenada «tercera edat», sobre els camins erràtics d'una memòria que es desfà com un castell de sorra i sobre aquells que tenen cura, tan bé com saben, de les persones que estimen.Ver livro
¿Com exercir l'escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana? Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és artista i escriptor. Ha publicat Ludwig Jujol (1989), Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2013), Paraules locals (2015), Treure una marededéu a ballar (2018) i El sol i les fogueres (2022), entre altres llibres. «Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Per a Perejaume, escriure és una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga», Carla Marco (La Lectora) «Hi ha aventures literàries que creen llibres híbrids i inclassificables, amb les seves regles i coordenades. És el cas de Perejaume, que crea un espai propi i transferible, exigent però permeable, conscient que necessita fer partícip el lector», Francesc Serés (Diari Ara) «Perejaume parla com el poeta que també és, perquè la seva mirada és poètica i agrària, dos elements que queden palesos en la seva obra», Montserrat Serra (Vilaweb) «Perejaume és un pensador modern, no pas d'un nostàlgic encallat en el romanticisme», Joan Burdeus (Quadern, El País) «Semblaria que l'objectiu de Perejaume és llegir el món per primer cop amb una mirada primigènia, singular i solitària, com si el veiés realment per primera vegada i, fascinat pel que ha vist, tan sols ho pogués descriure i dir portant el llenguatge fins als límits de la densitat i el fulgor, com si la revelació de l'esperit descobert transcendís i fes explotar els recursos verbals», Ponç Puigdevall (Quadern, El País) «Hi ha obres que no existirien sense els textos, les obres i instal·lacions de Perejaume; sense la sofisticació popular de Sagarra i la delicadesa espiritual de Carner, sense Verdaguer i sense el Cançoner de Milà i Fontanals» Julià Guillamon (Cultura|s, La Vanguardia) «Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, té una actitud solitària respecte del seu temps, però és una actitud sentida, de ser conscient de quina és la teva tradició i del teu paper aquí. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sinó pels morts. Jo m'hi apunto. També en Perejaume hi ha aquesta connexió, una persona amb qui he tingut la sort de tenir força relació», Toni SalaVer livro
