Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
El silenci dels arbres - cover

El silenci dels arbres

Eduard Márquez

Publisher: L'Altra editorial

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare.

Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.

Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L'Altra.
Available since: 06/08/2022.
Print length: 136 pages.

Other books that might interest you

  • Un anarquista - cover

    Un anarquista

    Diego Ameixeiras

    • 0
    • 0
    • 0
    Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
    Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?
    Show book
  • Pregària a Prosèrpina - cover

    Pregària a Prosèrpina

    Albert Sánchez Piñol

    • 0
    • 0
    • 0
    «Si un home, o un poble, no són capaços de canviar la seva ànima, sucumbiran inevitablement al seu destí.» Quan a Roma arriben veus de l'existència d'una fera terrible al nord d'Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperi l'estima del seu pare. En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d'expedició s'hauran d'enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb la ciutat fundada per Ròmul i Rem... i amb l'existència mateixa tal com l'han conegut els humans a la superfície de la Terra. Davant l'amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l'adversari més temible de Roma. Aconseguiran unir forces o, com sospita Ciceró, la Fi del Món ja va començar amb la decadència de la República? A Pregària a Prosèrpina, Sánchez Piñol capgira la història de la nostra civilització tal com l'havíem llegit fins ara i, amb una narració trepidant, plena de girs sorprenents, deixa el lector sense alè fins a la darrera pàgina.
    Show book
  • Veu de foc - cover

    Veu de foc

    Neus Arqués, Jordi Meya

    • 0
    • 0
    • 0
    Què és millor, perdre un somni o no aconseguir-lo mai?
    En Juan Vicente Llorens, conegut artísticament com Veu de foc, vol convertir-se en cantant d'èxit a l'Espanya de principis dels setanta. 
    Acompanyat de Los Truenos, el grup de rock que ha format amb els amics del barri de La Plata, inicia una aventura que el porta primer a Benidorm i després a Madrid, de la mà d'un obscur personatge.
    A la capital, el protagonista es fa un lloc a l'efervescent escena musical i comença a pagar peatge. Descobreix el costat fosc de la indústria discogràfica mentre es deixa arrossegar per tota mena d'impulsos. 
    En el camí a la fama, en Juan Vicente s'enfronta al seu pare, que el vol treballant a la botiga familiar d'electrodomèstics. A cop de concert, comprova que la il·lusió, l'empenta i el talent són necessaris, però no suficients per triomfar. Serà capaç d'assolir el somni sense trair-se a ell mateix i a qui l'envolta?
    Show book
  • Llicó d'alemany - cover

    Llicó d'alemany

    Siegfried Lenz

    • 0
    • 0
    • 0
    "Lliçó d'alemany", d'una originalitat i una força que l'agermanen amb "El tambor" de Günter Grass, és una de les obres mestres que han construït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també la primera obra de Lenz que es tradueix al català. 
    
    1943, en un poblet de l'extrem nord d'Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d'infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és l'encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l'estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l'obediència. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l'Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d'alemany els posa una redacció sobre el tema "Les alegries del deure". No és que s'hagi negat a escriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi s'imposa una llarga temporada d'aïllament per tal d'escriure tot el que li evoca. I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d'amor i odi a la comunitat humana de què és fill, allà a l'extrem d'una península on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.
    Show book
  • Lo sompni - cover

    Lo sompni

    Bernat Metge

    • 0
    • 0
    • 0
    Submergeix-te en l'obra mestra de Bernat Metge, "Lo sompni", on els somnis es converteixen en un mitjà per explorar les profunditats de la filosofia i la realitat. A través d'un diàleg fascinant amb el fantasma del rei Joan I, Metge ens invita a reflexionar sobre la vida, la mort i l'immortalitat de l'ànima. 
    Amb una prosa rica i evocadora, l'autor ens transporta a un món on les idees prenen vida en un debat intel·lectual que desafia les nostres creences. La narració en primera persona et permet connectar amb les emocions i els pensaments del protagonista, mentre descobreixes els misteris de l'existència. 
    Aquest audiollibre és una oportunitat única per gaudir d'una obra que combina literatura, filosofia i història, tot en un format captivador. No et perdis l'oportunitat d'escoltar aquesta obra essencial que ressona a través dels segles i segueix inspirant lectors d'avui. Prepàrate per un viatge a les profunditats de la ment humana i la seva relació amb el diví!
    Show book
  • 1969 - cover

    1969

    Eduard Márquez

    • 0
    • 0
    • 0
    «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»
    Show book