Other books that might interest you

• 

  Un món de deixalles - La bruta...

  Oliver Franklin-Wallis

  • 0
  • 0
  • 0

  Un guardonat periodista d'investigació aconsegueix entrar on ningú ens convida, s'endinsa en la crisi global dels residus i exposa el món ocult que permet la nostra economia moderna.
  Hi ha pocs indrets al món on puguem observar millor la humanitat que en un abocador. Estirant el fil de les nostres deixalles podem arribar als racons més execrables de la indústria que mou el planeta. L'economia actual està construïda sobre un fotimer de deixalles. En aquest viatge de contrastos pels llargs tentacles de la indústria dels residus (del Regne Unit a la Índia, dels Estats Units a Ghana), Oliver Franklin-Wallis té el mèrit de fer-nos somriure i emocionar entre una realitat xocant i sovint indignant. I sobretot té el mèrit de mostrar-nos la veritat encara que faci pudor.
  
  «Una investigació urgent, rigorosa i infinitament interessant sobre el malbaratament i la crisi ambiental que ens està esclatant als nassos» —CAL FLYN
  
  «Un viatge increïble al món de les deixalles, ple de personatges fascinants i fets al·lucinants. La meva relació amb el reciclatge ha canviat per sempre» —OLIVER BULLOUGH
  
  «Atractiu, intel·ligent, just, sovint divertit, sempre interessant i molt important. Realment, és la no-ficció més impressionant que he llegit en molt de temps» —MARY ROACH
  
  «Absorbent i aterrador» Euronews / «Impactant» New Scientist / «Captivador» Literary Review / «Impressionant» Spectator / «Realment important» Financial Times

  Show book

• 

  digue'que m'estimes

  Marlene Dietrich, Eric Maria...

  • 1
  • 0
  • 1

  El matrimoni no va impedir a Marlene Dietrich de tenir tants amants com va voler. Als seus peus van rendir-se Gary Cooper, Greta Garbo o Frank Sinatra. Però cap com Erich Maria Remarque, autor de Res de nou a l'oest i d'aquestes cartes d'amor encès, traduïdes per Joan Ferrarons.
  
  Remarque i Dietrich es coneixen a Venècia el 1937. De seguida comença la relació epistolar: ella és als Estats Units i ell, des de l'exili a Suïssa, li escriu cartes recreant la primera trobada. Es tracta de seduir una gran estrella de Hollywood amb la ploma que ja ha fascinat milions de lectors arreu del món. ¿Però què passarà quan Remarque emigri a Amèrica i es retrobin?
  
  Les cartes de Digue'm que m'estimes abracen l'arc sencer d'un amor apassionat i fatu com els que avui canten Bad Bunny o Rosalia —només que el rerefons és la Segona Guerra Mundial i els protagonistes, dos dels artistes més famosos i compromesos de la seva època.

  Show book

• 

  Visc i visc i visc

  Maggie O'Farrell

  • 0
  • 1
  • 0

  Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
  Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l'adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

  Show book

• 

  Joan Fuster i el periodisme

  Josep Lluís Gómez Mompart, Joan...

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura.
  Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.

  Show book

• 

  Males companyies

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest és un llibre sobre la llibertat i sobre la veritat. I ara ja podeu riure. Però no us protegiu en el riure sarcàstic, permeteu-vos un riure impertinent. La llibertat i la veritat són dues formes d'impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l'error ni de l'engany. D'això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d'una colla d'autors i de personatges que han fet de la seva impertinència una forma de pensament. Georg Büchner ens presenta Danton i Robespierre conversant davant de la guillotina. Diderot i Sophie Volland escriuen el seu amor en una eternitat sense Cel. Joaquim Jordà filma els seus amics mentre col·lectivitzen la fàbrica Numax i Teresa d'Àvila talla cebes a la cuina mentre conversa amb el seu inquisidor... El "Torete" de Perros callejeros, Christa Leem, Ixiar Rozas o Santiago López Petit desafien la nit. S'hi afegeixen Albert Camus, conjurant la mentida, i els morts de les comèdies d'Eduardo de Filippo, perquè tot és ple de morts. Entre ells i molts d'altres que recorren aquestes pàgines, destaca la veu de la meva àvia, Concepció Rubiés i Trias, que torna a nosaltres directament, a través de les cartes que va escriure quan tenia divuit anys i va marxar a l'exili. Totes aquestes veus organitzen una cacofonia que és per a mi una festa de la intel·ligència, en temps en què costa molt sentir l'alegria de pensar. Les males companyies no s'escullen, però es pot decidir seguir-les o no. A mi, sempre m'han portat per bon camí. MARINA GARCÉS

  Show book

• 

  Tot una dona

  Dani Figuerola

  • 0
  • 0
  • 0

  Montserrat Pino (1920-1947) va morir d'una sèpsia dos dies després de donar a llum el seu únic fill, l'autor d'aquest llibre. Maria Capafons, mare de la Montserrat, va guardar els seus diaris i l'epistolari amb el seu promès durant la guerra civil i la postguerra, que també incloïa diversos dibuixos i pintures. Aquest llibre s'ha construït amb tot aquest material, que ha estat guardat curosament durant més de setanta anys.
  Tot una dona és un homenatge pòstum a una persona intel·ligent, vital, coratjosa, sensible, alegre, patriota i amb sentit de l'humor.

  Show book