Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Joan Fuster i el periodisme - cover

Joan Fuster i el periodisme

Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón, J. Àngel Cano Mateu

Publisher: Publicacions de la Universitat de València

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura.
Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.
Available since: 04/11/2022.

Other books that might interest you

  • Espais i imatges de la Generalitat - La Generalitat Valenciana (Vol III) - cover

    Espais i imatges de la...

    AA VVAA

    • 0
    • 0
    • 0
    La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una "marca corporativa", uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l'atenció i, d'alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d'Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie "La veu del Regne", que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l'herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d'existència, ha deixat als valencians.
    Show book
  • Premsa valencianista - Repressió resistència cultural i represa democrática (1958-1987) - cover

    Premsa valencianista - Repressió...

    Francesc Martínez Sanchis

    • 0
    • 0
    • 0
    Després de la desfeta del valencianisme republicà com a conseqüència de la Guerra Civil, a finals dels anys cinquanta del segle XX la premsa valencianista reprèn la tradició històrica. Entre 1958 i 1987, anys que abracen el franquisme, la Transició i la primera legislatura autonòmica, van sorgir tot un seguit de revistes que empren el català com a element recuperador de la identitat valenciana. Publicacions com Gorg, Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal, Trellat, Generalitat, L'Espill, l?Horta o El Temps, entre altres, configuren un nou teixit identitari que aglutinarà persones forjades en la lluita antifranquista i les plataformes democràtiques de la Transició, influenciades pel nou valencianisme articulat al voltant del pensament de Joan Fuster. Aquest moviment va dipositar en la premsa moltes de les esperances de normalització de la llengua.
    Show book
  • Els constructors de l'Horta de València - Origen evolució i estructura social d'una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII - cover

    Els constructors de l'Horta de...

    Ferrán Esquilache Martí

    • 0
    • 0
    • 0
    L'Horta de València és l'àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s'ha discutit durant molt de temps quins n'eren realment els orígens; ara sabem que estan vinculats, sens dubte, al període d'al-Àndalus. Més enllà d'aquest debat, la present obra empra els mètodes de l'arqueologia hidràulica i l'anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l'evolució de l'horta en relació amb la societat andalusina, que s'hi erigeix com l'autèntic objecte d'estudi. En quin moment, com i per què van forjar i ampliar els grups camperols andalusins l'Horta de València? Ací es proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l'evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d'adscripció cronològica per a cada fase. També s'analitza el paper que hi va tenir la ciutat de València com a seu del mercat i del poder, així com la possible intervenció dels diversos estats islàmics andalusins en tota aquella evolució, en el context d'una societat tributària com era l'andalusina.
    Show book
  • La llarga nit feudal - Mil anys de pugna entre senyors i pagesos - cover

    La llarga nit feudal - Mil anys...

    Gaspar Feliu

    • 0
    • 0
    • 0
    Els estudis que s'apleguen en aquest volum resumeixen més de trenta anys de recerca sobre l'organització i el funcionament de la societat i l'economia del territori català en els llargs temps feudals. Aquestes recerques es mouen més lliurement per les societats i economies tradicionals, de senyors i pagesos, de violències, resistències i adaptacions que ni comencen amb la caiguda de l'Imperi romà, ni acaben tampoc amb la supressió de la carcassa feudal duta a terme per un liberalisme que va deixar en mans dels antics senyors gran part del seu poder polític i econòmic. Es tracta sobretot d'una aportació original sobre aspectes centrals i controvertits de la historiografia medieval catalana -i del feudalisme en general- que van des dels orígens, l'evolució i el sentit econòmic de la servitud, fins al funcionament concret del règim senyorial abans i després de la Sentència de Guadalupe.
    Show book
  • La ignomínia de l'oblit - Els valencians de La Ribera als camps d'extermini nazis - cover

    La ignomínia de l'oblit - Els...

    Carles Xavier Senso i Vila,...

    • 0
    • 0
    • 0
    El drama dels valencians deportats als camps de concentració nazis és ja conegut, però en aquest estudi es realitza des d'una mirada més concreta, tant des del punt de vista territorial --centrada en la comarca de la Ribera--, com vital, de l'experiència viscuda que s'ha recollit en un grapat de biografies. Es tracta d'una recerca que assumeix el paper de l'historiador en la transmissió i relleu de la memòria, tal com desitjaven els supervivents dels camps d'extermini que aspiraven, abans de desaparèixer, a passar-nos el testimoni com a guardians de la memòria. Un paper que els autors d'aquest llibre han reivindicat, incorporant el concepte «d'haver de recordar», aplicat ací a la memòria d'aquells valencians i valencianes que van sofrir la deportació i l'extermini després d'haver hagut d'abandonar la seua terra i marxar cap a l'exili.
    Show book
  • El tractat d'Almisrà - cover

    El tractat d'Almisrà

    Salvador Domènech i Llorens

    • 0
    • 0
    • 0
    L'obra teatral El Tractat d'Almisrà, que presentem en tercera edició, va ser escrita amb encert i inspiració, l'any 1979, per Salvador Domènech i Llorens, a partir del Llibre dels feits de Jaume I, del document de donació d'Énguera i del text del Tractat. Se'n féu la primera edició el 1984. l'any 1994, amb motiu de la commemoració del 750è aniversari de la signatura del Tractat i a petició del president del Patronat del Tractat, Romà Francés Berbegal, l'obra va ser revisada per la Universitat de València, a càrrec dels professors Maria Conca i Josep Guia. Aquell mateix any, per tant, se'n féu la segona edició, que corregia la primera (en aspectes lingüístics, poètics i històrics) i l'ampliava (amb una nova escena d'enaltiment del rei en Jaume). Aquesta obra es representa cada 25 d'agost al Camp de Mirra, per actors no professionals de la mateixa població.
    Show book