Otros libros que te pueden interesar

• 

  L'escola de l'ànima - De la...

  Josep Maria Esquirol

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor».
  
  «A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió».
  Ignasi Aragay, Ara
  
  Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari».
  Jordi Llavina, La Vanguardia
  
  «Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món».
  Anna Guitart, Ara
  
  «Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats».
  Lluís Foix, La Vanguardia
  
  «Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat».
  Sergi Dòria, ABC
  
  «Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca

  Ver libro

• 

  Algun dia tothom hi haurà estat...

  Omar El Akkad

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un llibre únic i molt necessari», Naomi Klein
  
  El 25 d'octubre de 2023, tot just tres setmanes després del bombardeig de Gaza, Omar El Akkad va tuitejar: «Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra». El tuit va tenir més de 10 milions de visualitzacions. 
  
  Com a immigrant nascut a Egipte i instal·lat al món occidental des de molt jove, Omar El Akkad estava convençut que Occident era una terra de llibertat i justícia. Però en els últims vint anys, durant els quals ha exercit de periodista en primeríssima línia i ha sigut testimoni de la matança indiscriminada de la població de Gaza per part d'Israel, ha arribat a la conclusió que la base moral sobre la qual s'ha erigit el món Occidental és una gran mentida. Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra és una crònica punyent i incomòda que clama contra el silenci eixordador dels mitjans de comunicació europeus i americans, de la classe política en general —i, molt concretament, de les esquerres benpensants—, i denuncia la incapacitat i les trampes del llenguatge a l'hora de descriure les atrocitats que s'estan cometent a Gaza i les conseqüències devastadores de no prendre partit, de no mullar-se i, en definitiva, de no empatitzar amb els altres. Un llibre cru i trasbalsador, imprescindible.
  
  «Una acusació ferotge i angoixant a la indiferència occidental respecte a la destrucció de Gaza en mans d'Israel. Un testimoni terrorífic, vergonyant i necessari», Booklist
  
  «En part elegia, en part crit de guerra, aquest magnífic llibre hauria de ser, i serà, lectura obligatòria per a les generacions futures que intentin encarar-se a un dels capítols més foscos de la humanitat», Téa Obreht
  
  «Un llibre sorprenent, impactant, bellíssim i essencial. Em va commocionar», Brian Eno

  Ver libro

• 

  Cosetes

  Benoît Coquil

  • 0
  • 0
  • 0

  «Emocionant. Documentada i, fent honor al tema, sovint psicodèlica i hilarant.» Les Inrockuptibles
  A les muntanyes d'Oaxaca, la xaman María Sabina fa servir uns petits bolets al·lucinògens en els seus rituals sagrats. Els anomena las cositas, un diminutiu que no escau gens a la potència real d'aquests fongs. Als anys cinquanta, en Gordon i la Valentina Wasson, una parella aficionada a la micologia, viatgen a Mèxic sense saber que en tornaran amb un descobriment que serà la llavor de la contracultura psicodèlica i despertarà l'interès de la CIA i els laboratoris farmacèutics.
  Cosetes reflexiona de forma captivadora i irònica sobre l'impacte de la colonització i la globalització en les cultures tradicionals, la banalització de les creences i la transformació d'elements sagrats en simple mercaderia per al consum d'Occident.
   
  Le Monde – «Entre el documental i el conte infantil, aquesta novel·la està concebuda per una ploma brillant, lleugera com una bombolla de xampany, que en cap cas n'altera la profunditat didàctica.»
  Lire – «Entre emanacions de copal, Benoît Coquil enllaça magistralment la bellesa i el misticisme mazateca amb un descobriment considerable del  segle XX.»
  rfi – «Us portarà a un viatge Technicolor, apassionat i erudit, oníric —sovint psicodèlic—, entre els Estats Units, Mèxic, Suïssa i França. Vertigen i al·lucinacions assegurades.»
  Biba – «L'autor ha fet una narració palpitant —entre el relat picaresc i el document històric— que ens atrapa i ens meravella.»
  Brut – «A la seva sorprenent primera novel·la, Cosetes, Benoît Coquil explica com la cultura occidental es va apoderar d'una tradició ancestral mexicana per desenvolupar el turisme i promoure la "disneylandització" del món…»
  Kimamori – «El lector es delecta, passa les pàgines a gran velocitat i devora una història que cada vegada té més suspens. Ens vinculem amb els  personatges, després ens desesperem davant el destí que els empeny i el futur que sembla que els espera, inculcat a cada pas, entre línies. També es considera de forma intel·ligent el lloc que ocupa la dona: la que va originar la investigació científica al voltant d'aquests bolets singulars serà, en  definitiva, la gran oblidada de la història.»

  Ver libro

• 

  Joan Miró sota el franquisme -...

  Josep Massot

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan, acabada la Guerra Civil, el franquisme imposa el seu règim dictatorial a Espanya, Joan Miró es refugia a Mallorca, on viu la família de la seva dona, Pilar Juncosa. Des d'allà, i des del seu taller al passatge del Crèdit que encara conserva a Barcelona, Miró es concentra a continuar la seva obra i, el que és més sorprenent, a esdevenir una de les figures centrals de l'escena artística internacional de postguerra, des d'una Mallorca i una Barcelona miserables, derrotades i aïllades. En aquest llibre fascinant, fruit d'una recerca escrupolosa en arxius públics i privats d'aquí i d'arreu del món, Josep Massot desvela la lluita ferotge de Miró per a mantenir el seu art en la innovació permanent i esquivar les pressions del règim franquista, i també la seva ètica de combat per donar exemple i ajudar les generacions joves, criades en la dictadura. El llibre revela com van ser els amics antifeixistes nord-americans els qui el van salvar de l'aïllament durant la Segona Guerra Mundial, i com el MoMA, l'Escola de Nova York -Pollock, Motherwell, Rothko-, i artistes com Louise Bourgeois el van encimbellar com l'artista viu més influent del món. Quan esclata la guerra freda cultural entre els Estats Units i la Unió Soviètica, Miró manté les seves conviccions d'un art que no estigui sotmès a cap estratègia econòmica ni política i defensa la llibertat de l'artista per damunt de tot. Però a més d'una innovadora biografia de Miró, el llibre també detalla el paper de les noves avantguardes a la fi dels anys quaranta i la década dels cinquanta, revelant -entre altres aportacions- la sorprenent implicació de nazis refugiats a Espanya en la promoció de l'art abstracte.

  Ver libro

• 

  Una llum submergida

  Marc Cerdó

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta novel·la és el retrat d'una dona pel seu fill, i la primera que el seu autor escriu en més de deu anys.
  Quan mor la seva mare, Marc Cerdó accedeix al canterano on guardava els documents íntims. Són els papers d'una escriptora, els que se suposa que no han de veure la llum: dietaris, cartes, certificats legals. I tanmateix, són papers que continuen la mentida que Xesca Ensenyat va construir al seu voltant. ¿Què passa amb la fantasia de l'escriptora quan es menja la realitat? ¿I què passa quan el seu fill es converteix en escriptor?
  A Una llum submergida, Cerdó fa un pols literari al llegat de la seva mare, confrontant-lo als records de la infància que van passar junts a Mallorca, i a la seva pròpia mentida.
  D'aquí surt una novel·la absolutament original: qui sap si mai ha existit un fill que, com ell, pogués llegir i comentar els textos de qui l'ha parit —i que a sobre decideixi fer-ho a la manera d'un glossador medieval, i no de l'autoficció.

  Ver libro

• 

  Sinatra està refredat i altres...

  Gaty Talese

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest famós recull d'històries de Gay Talese, peça de museu del periodisme nord-americà d'ara i d'abans, mostra un Frank Sinatra malhumorat amb un fort refredat que li ha fet perdre la veu. A més a més, conté històries del bevedor i perdedor Patterson, del genial Peter O'Tootle, de les models de Vogue, de Joe Louis i l'anècdota del seu pare amb la màfia siciliana, de la patètica trobada entre Fidel Castro i Muhammad Ali, o dels seus inicis com a periodista. Històries intranscendents que enganxen al lector amb un estil de no-ficció, ja que el periodista no idolatra aquests herois populars, però els humanitza, i ho fa amb ironia.
  Un reportatge realment interessant i excel·lent pel que fa a la descripció d'icones de la cultura pop que val la pena llegir.

  Ver libro