Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  La festa reinventada - Calendari...

  Gil-Manuel Hernàndez i Martí

  • 0
  • 0
  • 0

  Cada festa és un producte del seu temps, modelat per les relacions de poder presents en cada conjunt històric. Després de l'entrada de les tropes franquistes a València, l'esperit de la "valencianitat" de la festa, vinculat fonamentalment a les Falles, es va posar des de primera hora al servei d'un nou ordre de coses per contribuir a legitimar-lo i sancionar-lo ideològicament. Aquesta instrumentalització, coetània de la que van dur a terme els altres règims feixistes europeus, ací es va expressar en la reconformació i reinvenció del calendari festiu per part de les noves forces dominants, capficades a refer el passat i la memòria per redefinir un present d'acord amb els seus desitjos polítics.

  Ver livro

• 

  Espais i imatges de la...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una "marca corporativa", uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l'atenció i, d'alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d'Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie "La veu del Regne", que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l'herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d'existència, ha deixat als valencians.

  Ver livro

• 

  Miguel Abensour: La democràcia...

  Jordi Riba

  • 0
  • 0
  • 0

  L'obra d'Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d'actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d'irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l'obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l'acció originària. Es pot entreveure d'aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.

  Ver livro

• 

  Cristòfor Colom i l'Amèrica...

  Jordi Bilbeny

  • 0
  • 0
  • 0

  El present volum inclou una selecció d'assaigs ja publicats de Jordi Bilbeny, que ara, amb una nova visió de conjunt, esdevenen un relat únic i revelador sobre la intervenció dels estats catalans en la descoberta i conquesta del Nou Món en un període que abraça de l'any 1475 fins al 1516.
  Un recorregut exhaustiu i documentat per temes cabdals del passat que ens parlen de la identitat i la llengua de Cristòfor Colom i la seva tripulació; la participació catalana en els preparatius de les primeres expedicions colombines i posterior formació del govern de les Índies; la moneda utilitzada per sufragar totes les despeses; la importància del Consolat de Mar, la Llotja i la Casa de Contractació de Barcelona; els virreis catalans i els virregnats americans; i el testament dels Reis Catòlics. Una obra que també ens endinsa en el fascinant món de la ciència nàutica i el rellevant paper dels cosmògrafs catalans.
  En aquesta cerca incansable per desvelar la veritat que s'amaga més enllà del discurs oficial, l'autor proposa una vegada «repensar els fets. Tornar a les fonts. Comparar els relats primitius i posar-hi nova llum, coherència i sentit. Com si l'estudi, el dubte metòdic, el sentit crític i la contrastació de dades no s'haguessin extingit ni llançat a la foguera de totes les vanitats».

  Ver livro

• 

  Ocell de bosc Mirar pensar-hi...

  Antoni Puigverd

  • 0
  • 0
  • 0

  Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. 
  
  Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".

  Ver livro

• 

  Els mestres de la sospita - Marx...

  Francesc Torralba

  • 0
  • 0
  • 0

  Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d'esdeveniment, perquè després d'ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l'home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d'un moviment sísmic que transforma substantivament l'ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans. Qui vulgui pensar a l'alçada del seu temps —fidel a les exigències de la contemporaneïtat— no podrà estalviar-se la feina de digerir lentament les seves obres, ni podrà eludir aquests grans interlocutors. Ningú no passa impunement pels mestres de la sospita. Marx, Nietzsche i Freud introdueixen la divisió en el cor de la fe. Purifiquen la imatge de Déu i la vivència religiosa. Els mestres de la sospita, sense voler-ho, ens ajuden a practicar aquesta sospita respecte les pròpies creences i a buidar la ment d'aquestes divinitats antropomòrfiques que tendim a forjar-nos.

  Ver livro