¡Acompáñanos a viajar por el mundo de los libros!
Añadir este libro a la estantería
Grey
Escribe un nuevo comentario Default profile 50px
Grey
Suscríbete para leer el libro completo o lee las primeras páginas gratis.
All characters reduced
Tres anys - cover

Tres anys

Anton Txékhov

Traductor Arnau Barios

Editorial: Cal Carré. Editorial artesana

  • 0
  • 0
  • 0

Sinopsis

«Però Kóstia, estimat, abans d'estar enamorat jo també sabia perfectament què era l'amor.»

¿Què és més important, l'amor o la idea de l'amor?  Tres anys comença allà on tantes històries acaben. La Iúlia Serguéievna accepta casar-se amb el Làptev, un home ric, lleig i baixet que l'estima. Passa el temps. Ningú no és feliç del tot, ningú està trist del tot i les raons que els mouen a actuar sovint són incompatibles amb les dels altres.

Una successió de quadres quotidians ens presenta la vida del matrimoni i el seu entorn, a Moscou i a províncies. L'autor ens hi ensenya que l'ànima de les persones sorgeix de les accions més senzilles, com pot ser la contemplació d'un paraigua apedaçat.

El peculiar heroi quotidià de Txékhov es passeja entre la indiferència i les ganes de viure. És la lluita entre el conformisme i l'entrega a la vida que encara avui ens defineix.
Disponible desde: 27/05/2026.
Longitud de impresión: 126 páginas.

Otros libros que te pueden interesar

  • El sol dels moribunds - Un viatge cap al sud per retrobar l'esperança - cover

    El sol dels moribunds - Un...

    Jean-Claude Izzo

    • 0
    • 0
    • 0
    El sol dels moribunds narra la història del Titi, el Rico i el Dedé, uns sensesostre que vagabundegen cercant un camí de dignitat humana per sobreviure en un món capitalista podrit. Quan el Titi mor de fred sota un banc del metro, el Rico entén que el temps s'ha acabat. París ja no és ni refugi ni esperança, és només un espai d'espera cap a la desaparició.
    Impulsat per la mort de l'amic, el Rico decideix marxar cap al sud. Vol arribar a Marsella, retrobar la Léa, el primer amor, i prova d'aferrar-se a l'últim fil que el lliga a la vida que va perdre. El viatge es converteix en un descens pels records i les renúncies, però també en una fugida cap a una possible redempció.
    «Un camí ple de mirades perdudes, veus desesperades que passen desapercebudes, que caminen entre la multitud entre les ombres, ignorats i menyspreats per la gent que transita pels carrers. Personatges invisibles, marginats i repudiats per la societat, bruts i putrefactes, afamats i assedegats amb unes condicions de vida infrahumanes al carrer, capaços d'arreplegar qualsevol cosa del terra per menjar o d'evocar algun record feliç per tal de sobreviure. A les mans teniu la darrera novel·la de Jean-Claude Izzo, publicada tan sols quatre mesos abans de la seva mort als cinquanta-quatre anys, quan ja tenia un càncer de pulmó avançat». Del pròleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà
    Perquè, encara que tot sembli perdut, sempre queda la pregunta: qui ha dit que l'esperança no pot aparèixer al final del camí?
    Ver libro
  • Falgueres informa - Temps Obert III - cover

    Falgueres informa - Temps Obert III

    Manuel de Pedrolo

    • 0
    • 0
    • 0
    Jordi Falgueres és un investigador privat a qui se li demana que faci un informe confidencial d'un tal Daniel Bastida, i accepta l'encàrrec sense confessar que ja coneixia en Daniel de l'escola. Què ha fet aquell noi que fa tant temps que no veu, perquè hagi d'estudiar-li els moviments i escodrinyar en les seves intimitats? Falgueres entrevista gent que va veure en Daniel créixer i gent amb la qual treballa, fins que finalment decideix provocar una trobada casual amb ell, a partir de la qual veurem com es relacionen dos personatges que, de tan contraposats com són, es complementen.
    Temps Obert és el gran monument de Manuel de Pedrolo. El componen onze novel·les: les nou primeres parteixen d'un mateix bombardeig a la Barcelona del 1938 i dels seus efectes en un mateix protagonista, del qual en veurem nou vides possibles. La desena i l'onzena prenen un punt conflictiu de la primera obra i, a partir d'ell, desenvolupen dues històries diferents. Manuel de Pedrolo desitjava que una nova fornada d'autors reprengués el seu projecte, i això ha estat possible finalment a Comanegra: de cadascuna de les nou primeres novel·les —a excepció de la primera, perquè el mateix Pedrolo va escriure-li les prolongacions—, un autor contemporani diferent —vuit en total— en farà dues més.
    La nostra edició no només recupera la versió restaurada de cadascuna de les novel·les, que van ser brutalment censurades durant el franquisme, sinó que també incorpora diferents postfacis en què s'explica com procedia la censura, i mostra alguns dels exemples més rellevants de les retallades que van fer-s'hi.
    Ver libro
  • Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres - cover

    Et vaig donar ulls i vas mirar...

    Irene Solà

    • 0
    • 0
    • 0
    Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps.
    Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
    Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.
    Ver libro
  • Els sots ferestechs - cover

    Els sots ferestechs

    Raimon Casellas

    • 0
    • 0
    • 0
    "Els sots feréstechs" by Raimón Casellas is a novel written in the early 20th century. The narrative immerses readers in the harsh, isolated rural life of the Montmany region, focusing on the fate of its people and their troubled relationship with their land, their church, and each other. At its core, the story revolves around Mossèn Llátzer, a new parish priest, and the enigmatic figure of Aleix de las Tòfonas. The book explores themes of isolation, decay, superstition, and the struggle for spiritual and communal revival in a forsaken countryside. The opening of "Els sots feréstechs" introduces the village of Montmany and its peculiar characters, most notably Aleix, an ancient truffle-hunter surrounded by myths of witchcraft and hidden wealth, who suddenly vanishes and reappears in mysterious ways. The narrative then shifts to the community's spiritual desolation after the parish church is abandoned following the departure of its priest. Into this bleak setting arrives Mossèn Llátzer, sent in disgrace, who is both unsettled and hopeful about reviving the parish. However, he finds the villagers apathetic and resistant, more like shadows than living souls, and his attempts to rally them to restore the church are met with silence and indifference. The opening paints a vivid picture of physical and moral decay, loneliness, and the immense difficulty of igniting change and belief among people deeply rooted in resignation and poverty. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.
    Ver libro
  • Mares Migrants - cover

    Mares Migrants

    Fatima Saheb

    • 0
    • 0
    • 0
    «A Mares Migrants, la Fàtima reconeix una cosa que, a vegades, se'ns oblida: que les nostres mares eren elles, abans de ser migrants i abans d'esdevenir mares.» Desirée Bela-Lobedde
    
    «Fàtima Saheb ressegueix amb una delicadesa massa vegades dolorosa el camí de les mares que, com la seva, van prendre la decisió de la migració i les homenatja des d'una posició lluminosa per parlar de vincles, d'identitats i de memòria.» Mercè Folch
    
    Mares Migrants és un poemari i una nota d'agraïment.
    Una felicitació, un homenatge a les mares migrants, una porta a la reparació que no es van poder permetre entre tanta lluita. Una invitació personal i necessària que les seves filles i fills siguin també confidents. El desig que les seves històries arribin lluny i no morin mai.
    Un llegat per als seus nets i netes. Capítols per als llibres d'història de les generacions vinents. Una oda al migrant i, potser, un manual de supervivència. Un amulet. I tantes altres coses.
    Després d'anys de recitals, Fàtima Saheb ens ofereix en la seva primera obra publicada una lectura plena d'emoció i, sobretot, justícia poètica que transcendeix la mateixa experiència de la migració i les seves conseqüències.
    Ver libro
  • No parava de ploure - cover

    No parava de ploure

    Don Carpenter

    • 0
    • 0
    • 0
    «Quan perds, perds per sempre, i quan guanyes, només dura un o dos segons. Així és la vida.»
    Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d'Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s'havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l'horitzó, farà que es retrobin.
    Publicada el 1966, No parava de ploure és l'obra mestra de Don Carpenter i una de les novel·les americanes més importants del segle XX. Relegada a l'oblit durant molts anys, aquesta història crua i dostoievskiana sobre crim, càstig i redempció ha estat una de les recuperacions literàries més extraordinàries dels darrers temps.
    «Don Carpenter és un dels meus escriptors favorits i No parava de ploure, la meva candidata a la millor novel·la carcerària de la literatura dels Estats Units.» JONATHAN LETHEM
    Ver libro