Other books that might interest you

• 

  Curial e Güelfa

  Anònim, Lluís-Antón Baulenas

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en català actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Show book

• 

  La teranyina

  Joseph Roth

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un color vermell infinit, sorollós, envoltava en Theodor. Al camp de batalla havia vist i sentit aquest vermell, un vermell que cridava, que bramava com si sortís de mil goles, un vermell que tremolava, flamejava com mil focs; vermells eren els arbres, vermella era la terra groga, vermelles les fulles marrons del terra, vermell el cel que balla entre els avets; vermell llampant és la llum del sol que juga entre els troncs.»
  
  Theodor Lohse és un home mediocre, un antic oficial alemany que s'uneix als grups d'extrema dreta sorgits després de la Primera Guerra Mundial. Sense escrúpols, es val de la violència i la manipulació per escalar posicions i infiltrar-se en el poder d'una societat desorientada i ferida.

  Show book

• 

  El casalot abandonat

  Anna Katharine Green

  • 0
  • 0
  • 0

  Estat de Nova York, segle XVIII. Plena revolució dels Estats Units. A través del diari d'una hostalera, la senyora Truax, descobrim un crim que trigarà anys a resoldre's. Els Urquhart, una jove parella de casats, arriben al seu hostal amb un paquet sospitós i insisteixen a quedar-se a la cambra més antiga; l'endemà marxen de manera sobtada. Setze anys més tard, un nou hoste revela informació crucial sobre aquella nit misteriosa. 
  
  Anna Katharine Green va ser una de les autores més populars del canvi de segle. A les seves novel·les hi conviuen el romanticisme de la novel·la victoriana i la versemblança judicial de la novel·la detectivesca. A El casalot abandonat, la seva incursió en el gènere gòtic, combina anotacions a un diari i cartes per crear una trama intricada plena d'intrigues, passions i enganys.

  Show book

• 

  A tota màquina

  Ethel Lina White

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'uns dies de vacances complicats amb els seus amics, l'Iris Carr decideix tornar a casa sola. Al tren, coneix la senyoreta Froy, una amable institutriu anglesa. Tot canvia quan, després d'una migdiada, desperta i veu que ha desaparegut. Pregunta a la resta de passatgers, però ningú no ha sentit a parlar d'ella: sembla que no hagi existit mai. L'Iris decideix investigar i, a mesura que recopila pistes, s'endinsa en un estrany complot que podria posar en perill la seva vida. 
  
  A tota màquina és l'obra més coneguda d'Ethel Lina White, que en vida va gaudir d'una fama comparable a la d'altres contemporànies com Agatha Christie. La novel·la va inspirar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Alarma a l'exprés i es considera un exemple imprescindible del suspens psicològic. White sap encomanar al lector la paranoia de la protagonista i ofereix un viatge inoblidable que manté atrapat fins a la darrera pàgina.

  Show book

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Show book

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Show book