A la recerca de la dona moderna

Anna Murià

Sinopsis

«La dona ha de construir els seus somnis, si vol que durin, sobre un fonament de veritat. Perquè d'il·lusions n'ha de tenir, és clar, i, per tant, el xoc hi serà de totes maneres; però cal estar preparada per atenuar-lo, resistir-lo, eixir bé de les petites crisis que causarà defensar-se i prevenir mals majors.»
Anna Murià (1904-2002) va ser una autora radicalment polièdrica i rica en estils i registres. L'articulisme en publicacions com La dona catalana, La Nau, La Rambla i L'Opinió es pot considerar el primer bressol de la seva escriptura, i és un testimoni ben interessant dels anys vint i trenta a la ciutat de Barcelona. Mostra d'una època de grans esperances per als drets de la dona, de conflicte i debat entre distintes concepcions del feminisme, i de gran vigor del periodisme literari català. Una tria temàtica que mostra l'evolució d'una escriptora en construcció amb un apèndix memorialístic en què l'autora fa un repàs generós de les seves companyes de viatge.

Disponible desde: 02/11/2022.

Longitud de impresión: 224 páginas.

Humanidades y ciencias sociales

Otros libros que te pueden interesar

La comunicació en democràcia -...

Jordi Berrio

La vinculació entre societat democràtica i comunicació exigeix una reflexió sobre l'abast de les esferes privada i pública, així com un repàs de les teories sobre l'opinió pública. En aquesta obra s'esbossen també els camins que haurien de seguir la societat civil, els mitjans de comunicació i el sistema polític per a una reconstrucció de la democràcia.

Ver libro

Crònica universal de 1427

Jacob Mompó Navarro

La 'Crònica universal de 1427', escrita la segona meitat del segle XV, s'emmarca en un context històric en què la redacció d'aquests tipus d'obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta 'Crònica' dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d'esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L'obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l'autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d'aquest punt, la crònica perd el seu caràcter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d'Aragó fins al regnat d'Alfons el Magnànim, parant especial atenció en els fets històrics –i també en altres d'anecdòtics– del regne de València. L'objectiu del compilador és mostrar el paper dels monarques de la Corona d'Aragó, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.

Ver libro

La situació i la història

Vivian Gornick

¿Què és l'escriptura del jo? ¿I la narrativa personal? ¿Com es distingeixen de les memòries o de l'autoficció? Vivian Gornick ho té molt clar: l'escriptura del jo consisteix a esprémer la matèria primera, o sigui, la pròpia experiència, i transformar-la en un relat universal que ens aporti profunditat d'ànima i autoconeixement. En el terreny de la ficció literària, el jo és sovint un narrador no fiable, però en la no-ficció s'estableix un pacte indestructible de veritat i honestedat entre l'escriptor i el lector. La situació i la història és un assaig clarivident i estimulant sobre l'art de l'escriptura del jo en el qual Gornick ens convida a reflexionar sobre la veritat en l'escriptura, ens ensenya a reconèixer-la en la pròpia prosa i l'aliena i ens mostra la perdurabilitat de narradors honestos en l'obra de Joan Didion, Oscar Wilde, James Baldwin o Marguerite Duras.

Ver libro

Desobediència civil

Hannah Arendt

L'assaig Desobediència civil va ser publicat per primera vegada el 1970. Es tracta d'un escrit que fa referència a la situació dels Estats Units durant la dècada de 1960 i l'inici de 1970, que al mateix temps proposa una potent anàlisi del present i de la possibilitat de transformar-lo.
En aquest text, Arendt parla de Sòcrates i Thoreau per traçar la diferència entre la desobediència civil i l'objecció de consciència. A partir d'aquí, es planteja una reflexió sobre el fet de dissentir i, alhora, sobre el consentiment, per acabar proposant una col·locació institucional dels grups de protesta. Arendt reivindica la possibilitat de cadascú de ser ciutadà en una dimensió de relació amb els altres, de determinar i eventualment modificar el món en el qual vivim. El lector té a les mans un valuós manifest a favor de la participació activa i de l'oposició a les prepotències dels governs i de les institucions.

Ver libro

Tres desitjos abans de morir -...

Espartac Peran

«La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.

Ver libro

Conversos valencians i...

Jacob Mompó Navarro

L'odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d'odi amb què s'alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l'estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L'arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s'encarregaren, tràgicament, d'evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s'hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S'hi detecten mostres de religiositat, però també d'amor, d'amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d'aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s'insultaven i s'estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.

Ver libro