Other books that might interest you

• 

  És hora de plegar

  Rafael Tasis

  • 0
  • 0
  • 0

  Un nou cas del comissari Jaume Vilagut i del repòrter Francesc Caldes -que ja coneguérem a la Bíblia valenciana-, emmarcat en la Barcelona de la postguerra. Al voltant d'una argenteria i dels seus empleats, s'hi produeix un assassinat i un robatori. Alhora, des de l'ombra, el misteriós assassí va relatant-nos els fets en una mena de novel·la que el durà a ell a la perdició i a nosaltres... a la sorpresa final. Una crook-story molt sui generis que referma el mestratge del primer autor de la novel·la policíaca catalana.

  Show book

• 

  Persecució

  Toni Sala Isern

  • 2
  • 1
  • 0

  "Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m'ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar.
  
  Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m'havia tret. L'olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l'olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo."
  
   
  
  "Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana."Joan Flores Constans

  Show book

• 

  Suspens Com escriure una...

  Patricia Highsmith

  • 1
  • 2
  • 0

  «Aquest llibre no és un manual d'instruccions. És impossible explicar com s'escriu un llibre reeixit, és a dir, llegible. Però això és el que fa que escriure sigui una professió activa i emocionant: la possibilitat sempre present de fracassar.
  Molts escriptors novells pensen que els autors consolidats han de tenir una fórmula d'èxit. Per damunt de tot, aquest llibre desfà aquesta idea. No hi ha cap secret per triomfar escrivint fora de la individualitat, o diguem-ne personalitat. I, com que cada persona és diferent, només l'individu pot expressar el que el distingeix dels qui l'envolten.
  Això és el que jo anomeno l'obertura de l'esperit. Però no és una cosa mística. És simplement una mena de llibertat; una llibertat organitzada. Suspens no aconseguirà fer treballar més intensament a ningú. El que sí que aconseguirà, espero, és que els qui volen escriure descobreixin el que ja tenen a dins».
  "Consells sensats, benhumorats i pràctics d'una de les escriptores de suspens més importants i reconegudes de la literatura universal", Damon Knight
  "Highsmith és una escriptora a l'altura de Dostoievski, Faulkner i Camus", Los Angeles Times

  Show book

• 

  Fi

  David Monteagudo Vargas

  • 1
  • 2
  • 0

  Un grup d'antics amics, que ja no tenen res en comú tret d'un tèrbol episodi del passat, es retroben en un refugi de muntanya per passar un cap de setmana. La reunió segueix fidelment el guió habitual d'aquestes ocasions, però, en plena celebració, un esdeveniment extern alterarà per complet els seus plans. Sotmesos a una pressió creixent, cada individu interpretarà els fets segons les seves obsessions particulars, i entre confessions i renyines llargament incubades s'anirà recomponent un esquema sòrdid i intricat de les relacions que els havien unit en el passat, sota l'ombra d'una amenaça cada cop més propera i palpable.
  
  «Llegiu-lo, regaleu-lo! S'ho mereix. És un llibre rodó».
  Gemma Casamajó, 'Time Out'
  
  «Des d'aquí puc veure'ls, lectors, empenyorant televisors i joguines del nen per anar a comprar 'Fi'. És una droga, una epidèmia, aquest llibre. No se'l perdin».
  Kiko Amat, 'La Vanguardia'
  
  
  «Esplèndida ... amb al·lusions generacionals i metafísiques, filiació bunyuelesca, excel·lents el·lipsis i fèrtils misteris, l'opera prima de David Monteagudo és una de les sorpreses d'aquesta temporada».
  Ricard Ruiz Garzón, 'El Periódico'
  
  «'Fi' és una novel·la psicològica dotada d'una carcassa de novel·la de terror i fins i tot de ciència ficció. Esfereeix i commou! Literatura majúscula».
  Jordi Llavina, 'La Vanguardia'
  
  «Et fica en un món del qual vols sortir, però sense deixar de llegir. El meu llibre de l'any».
  Carlos Zanón, 'AVUI'

  Show book

• 

  La noia que fa vint mesos que és...

  Josep Torrent Alabau

  • 0
  • 2
  • 0

  La Júlia plora per dubtes, plora per por, plora per pànic.
  
  
  
  Quan li van dir a l'Esteve que havien acusat la seva amiga d'haver assassinat a ganivetades la seva exparella, no s'ho podia creure.
  
  
  
  El judici és a punt de començar: una sala atapeïda, periodistes a dojo, una magistrada, un fiscal contundent, un advocat inexpert, uns membres del jurat ben exigents i tot un guirigall de gent encuriosida en un plet després d'any i mig d'investigacions i proves.
  
  
  
  Tot un procés judicial de cinc dies replets de testimonis i de declaracions confuses, informes i documentacions que s'espera que facin justícia. Però... seran suficients per demostrar la innocència o culpabilitat de l'acusada? Què es pot esperar de tot aquest litigi?
  
  
  
  Josep Torrent, després de La sang és més dolça que la mel, guanyadora del 1er Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana l'any 2014 (crims.cat nº 14), en aquesta ocasió ens presenta una "novel·la judicial", un subcorrent més de l'anomenada novel·la negra, ben emparentada i propera a les narracions d'Erle Stanley Gardner o John Grisham.

  Show book

• 

  La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
   
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
  Enric Vila

  Show book