Almenys ho vas intentar - La recerca de la utopia a Auroville una història d'amor i de mort

Akash Kapur

Summary

Llibre de l'any segons The New York Times, The Wall Street Journal i CNN, entre d'altres
Som a finals dels anys seixanta, i dos amants es troben en un àrid terreny al sud de l'Índia. John Walker és l'elegant descendent d'una poderosa família estatunidenca de la costa est, i Diane Maes, una atractiva hippy belga. Hi han fet cap per construir un món nou, Auroville, una comunitat utòpica internacional que acull milers de persones. 
Llavors, com és que en John i la Diane acaben morint dues dècades més tard, el mateix dia, en un terra de formigó esquerdat en una cabanya de palla al costat d'un congost llunyà? Aquest és el misteri que Akash Kapur es proposa resoldre a Almenys ho vas intentar. La Diane i en John eren els pares de l'esposa de l'Akash, l'Auralice. 
El 2004 l'Akash i l'Auralice tornen a Auroville, on van créixer, des de Nova York, on vivien amb la família d'en John. Allà, s'enfronten als fantasmes d'aquelles morts llunyanes. A poc a poc, entenen com els tràgics destins individuals d'en John i la Diane es van creuar amb la història col·lectiva de la ciutat.
«Inquietant, commovedor, fermament fonamentat i explicat amb lucidesa, amb una honestedat emocional pràcticament feridora».
—Amy Waldman, The New York Times

Available since: 02/06/2023.

Print length: 408 pages.

Other books that might interest you

L'última colònia

Philippe Sands

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Show book

Tot una dona

Dani Figuerola

Montserrat Pino (1920-1947) va morir d'una sèpsia dos dies després de donar a llum el seu únic fill, l'autor d'aquest llibre. Maria Capafons, mare de la Montserrat, va guardar els seus diaris i l'epistolari amb el seu promès durant la guerra civil i la postguerra, que també incloïa diversos dibuixos i pintures. Aquest llibre s'ha construït amb tot aquest material, que ha estat guardat curosament durant més de setanta anys.
Tot una dona és un homenatge pòstum a una persona intel·ligent, vital, coratjosa, sensible, alegre, patriota i amb sentit de l'humor.

Show book

Trilogia de Copenhaguen

Tove Ditlevsen

Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l'inclassificable gènere confessional, l'escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l'avortament, l'addicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la vocació d'escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l'alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves addiccions més profundes: l'acceptació dels altres, l'escriptura i l'amor.
"Corrosiva, vibrant, impúdicament confessional... Una obra mestra", Liz Jensen, The Guardian

"Sorprenent, honesta, completament il·luminadora i, al final, devastadora. Trilogia de Copenhaguen és magistral no només per la seva honestedat i lirisme: tots tres llibres viatgen fins als límits més foscos de l'experiència humana i en retornen, tocats de mort però magistralment eloqüents", Alex Preston, The Observer

"Un dels millors llibres que he llegit aquest any: et penetra com un taló d'agulla i, un cop a dins, fa la seva feina", John Self, New Statesman

Show book

Si la memòria no ens falla - Una...

Quim Monzó, Sergi Pàmies

Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

Show book

La mare balena i altres contes

Victor Catalá

«M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

Show book

Una biografia epistolar

Simone Weil

Recórrer l'itinerari vital i intel·lectual de la filòsofa Simone Weil des d'un lloc poc transitat, el de la seua correspondència, pot oferir una imatge molt fidel de la seua trajectòria, tan curta com intensa i coherent. Una mena de biografia configurada a partir de cartes especialment representatives de les diferents etapes de la seua evolució, en escenaris com París, Marsella, Nova York o Londres, i dirigides a interlocutors que van deixar una empremta inesborrable en la seua obra. L'atenció i l'espera, facultats essencialment lligades en Simone Weil a la recerca de la veritat, es desenvolupen de forma natural a través de la literatura epistolar i, per això, el llibre pretén ser també una crida d'alerta davant del risc de desaparició d'aquest gènere literari.

Show book