Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Art i blasfèmia - El cas Veronese

  Lluís Quintana Trias

  • 0
  • 0
  • 0

  El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava. En el segle xix, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.

  Ver livro

• 

  Els mestres de la sospita - Marx...

  Francesc Torralba

  • 0
  • 0
  • 0

  Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d'esdeveniment, perquè després d'ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l'home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d'un moviment sísmic que transforma substantivament l'ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans. Qui vulgui pensar a l'alçada del seu temps —fidel a les exigències de la contemporaneïtat— no podrà estalviar-se la feina de digerir lentament les seves obres, ni podrà eludir aquests grans interlocutors. Ningú no passa impunement pels mestres de la sospita. Marx, Nietzsche i Freud introdueixen la divisió en el cor de la fe. Purifiquen la imatge de Déu i la vivència religiosa. Els mestres de la sospita, sense voler-ho, ens ajuden a practicar aquesta sospita respecte les pròpies creences i a buidar la ment d'aquestes divinitats antropomòrfiques que tendim a forjar-nos.

  Ver livro

• 

  No me'n recordo de res

  Nora Ephron

  • 0
  • 2
  • 0

  Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nordamericana del segle XX, una articulista d'energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna.
  Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de "moments senils" —o, com en diu ella, "moments Google"—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d'observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d'una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.

  Ver livro

• 

  Partidària de la vida - Articles...

  Aurora Bertrana

  • 0
  • 0
  • 0

  Aurora Bertrana (1892-1974) va ser una magnífica prosista i una gran aventurera. Fascinada pel món i la literatura, els viatges que va fer a la Polinèsia, a Suïssa i al Marroc van servir-li de material per a novel·les, relats i, sobretot, articles periodístics. Interessada d'igual manera per la societat, va ser pionera a l'hora de parlar de feminisme i d'altres cultures, sempre des d'una fervent defensa de la llengua i cultura catalanes. Dona de món, mai va deixar d'escriure, fer conferències i defensar el llegat del seu pare. Aquest volum en dona fe: s'hi recullen els seus millors escrits, des dels anys 20 fins als 70, sobre tots els temes que van captivar-la; textos que mostren el recorregut d'una biografia única.

  Ver livro

• 

  Antifeixistes

  Miquel Ramos

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
  Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

  Ver livro

• 

  Adeu Martha - Històries d'un...

  Ingke Brodersen

  • 0
  • 0
  • 0

  Entre totes les vergonyes de l'horror nazi, n'hi ha una que ha passat força desapercebuda: la «concentració» d'alemanys d'origen jueu en les anomenades judenhaus, abans de les deportacions massives. A Siegfried Kurt Jacob li van expropiar l'edifici que tenia al Barri Bavarès de Berlín per encaixonar-hi jueus provinents d'altres cases que el règim cedia a dit als seus protegits. Molts anys després, passada la catàstrofe, Ingke Brodersen s'instal·la a un apartament al quart pis d'aquest mateix edifici sense saber res de les històries de la Martha, la Clara i la Bertha, que hi van viure un temps a la força abans de ser deportades a Theresienstadt, Treblinka i Auschwitz. Quan es va assabentar del que amagava el seu «edifici jueu», l'autora va començar una investigació per recuperar les històries d'elles tres i de la resta d'habitants del bloc, tant els que van morir com els que van sobreviure en la diàspora. Narrant aquestes vides, pinta un fresc de l'assassina maquinària nacionalsocialista que ens colpeix i esgarrifa.

  Ver livro