Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Conversos valencians i...

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  L'odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d'odi amb què s'alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l'estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L'arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s'encarregaren, tràgicament, d'evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s'hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S'hi detecten mostres de religiositat, però també d'amor, d'amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d'aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s'insultaven i s'estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.

  Ver livro

• 

  Els herois de Vandellòs I - La...

  Manel Riu

  • 0
  • 0
  • 0

  El 19 d'octubre de 1989, un incident nuclear va sacsejar Catalunya. Trenta-cinc anys més tard, una cinquantena de testimonis i l'accés a documentació inèdita permeten reconstruir tot el que va passar.
  A les 21.39 h, es declara un incendi en una turbina de la central nuclear de Vandellòs I. Les conseqüències del foc desborden els serveis d'emergència i els responsables polítics, i desenes d'operaris de la central decideixen jugar-s'ho tot per auxiliar els seus companys. Oficialment, només va ser un incident, però per a molts veïns i treballadors aquella nit és el final d'un projecte de vida.
  Fins a quin punt vam apropar-nos a la tragèdia nuclear? Com es va evitar el pitjor? Per què hi ha hagut tants anys de silencis? Basant-se en el treball d'investigació iniciat per la sèrie documental Els herois de Vandellòs I, de 3Cat, aquesta narració mostra l'impacte traumàtic d'aquell incident al Camp de Tarragona.
  «Manel Riu fa de la història d'una crisi excepcional un retrat lúcid de l'esperit de la Catalunya dels vuitanta».
  —Carlota Rubio, El País
  «Un extraordinari treball d'investigació periodística que es llegeix a ritme de thriller».
  —Neus Bonet, Catalunya Ràdio
  «Una de les nits més llargues i angoixants que hem viscut mai».
  —Asier Ávila, guionista

  Ver livro

• 

  Follem?

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Follem? és un assaig que examina la sexualitat i el plaer i ho fa des d'una exploració més enllà dels clixés i els tabús. Aquest llibre parteix d'un nou inici per mirar la sexualitat sense la vergonya, les imatges preconcebudes o els papers autoimposats. És una nova manera de mirar cap a l'interior del desig i dels cossos humans i també cap a l'exterior, cap a les persones amb les qui compartim aquest anhel. Escoltar al cos, a l'ànima i no fer cas a tot el que s'ha imposat per defecte. En Follem?, Bel Olid explica una nova forma d'explorar el plaer propi i el de l'altra persona.

  Ver livro

• 

  Avui que ens són familiars la...

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
  
  L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
  
  «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
  
  «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

  Ver livro

• 

  Almenys ho vas intentar - La...

  Akash Kapur

  • 0
  • 0
  • 0

  Llibre de l'any segons The New York Times, The Wall Street Journal i CNN, entre d'altres
  Som a finals dels anys seixanta, i dos amants es troben en un àrid terreny al sud de l'Índia. John Walker és l'elegant descendent d'una poderosa família estatunidenca de la costa est, i Diane Maes, una atractiva hippy belga. Hi han fet cap per construir un món nou, Auroville, una comunitat utòpica internacional que acull milers de persones. 
  Llavors, com és que en John i la Diane acaben morint dues dècades més tard, el mateix dia, en un terra de formigó esquerdat en una cabanya de palla al costat d'un congost llunyà? Aquest és el misteri que Akash Kapur es proposa resoldre a Almenys ho vas intentar. La Diane i en John eren els pares de l'esposa de l'Akash, l'Auralice. 
  El 2004 l'Akash i l'Auralice tornen a Auroville, on van créixer, des de Nova York, on vivien amb la família d'en John. Allà, s'enfronten als fantasmes d'aquelles morts llunyanes. A poc a poc, entenen com els tràgics destins individuals d'en John i la Diane es van creuar amb la història col·lectiva de la ciutat.
  «Inquietant, commovedor, fermament fonamentat i explicat amb lucidesa, amb una honestedat emocional pràcticament feridora».
  —Amy Waldman, The New York Times

  Ver livro

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Ver livro