L'arpa d'herba

Truman Capote

Summary

Una novel·la de formació tendra i perspicaç, una peça clau de l’univers literari de l’autor d’A sang freda.  
L’arpa d’herba és un títol imprescindible en l’obra de Truman Capote, una peça clau del seu univers literari i una mostra reeixida de l’exquisit registre amb què retrata les vivències més intenses. 
En aquesta novel·la de trets autobiogràfics, Capote relata la història d’una petita comunitat nord-americana els ciments morals de la qual es veuen sacsejats per un episodi insòlit. En Collin Fenwick és un orfe que viu amb dues parentes solteres i solitàries. La Verena, rígida i avara, la dona més rica del poble, i la Dolly, un esperit pur, que ha hipotecat la seva vida per tenir cura de la germana i que només troba gust en les estones que passa amb la Catherine, una negra que du a terme tasques domèstiques, i quan s’ocupa del seu curiós remei contra la hidropesia. 
La intervenció d’un bergant que deixa pelada la Verena, frustrant de passada les seves expectatives sentimentals, desencadena un esdeveniment central: la Dolly i la Catherine abandonen la casa i s’instal·len, amb el jove Collin, en una precària cabana construïda a la copa d’un arbre. Aquest fet desconcerta la bona societat del poble, entre la qual hi ha un xèrif servil, els animalots de sempre i, no podia ser altrament, el reverend i la seva esposa. Però els improvisats habitants de l’arbre també tenen adeptes, com el jove Henderson i el peculiar jutge Cool, que troba en aquest cas l’oportunitat de redimir la buidor de la seva vida.

Available since: 09/06/2017.

Print length: 192 pages.

Other books that might interest you

L'última colònia

Philippe Sands

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Show book

La vida que aprenc

Carles Capdevila Plandiura

Carles Capdevila fa anys que pren apunts cada dia, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per sobre de les notícies.
A La vida que aprenc trobareu els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, leducació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Retrata els escenaris de la seva infantesa, les nostres maneres de ser i de fer, les revolucions individuals necessàries per arreglar el món i les actituds dels que sarremanguen per fer-ho possible.
Capdevila està convençut que la nostra missió principal és cuidar-nos els uns dels altres i pels seus textos circula la gent que més estima: els professionals artesans que es preocupen pels acabats, els educadors vocacionals, les infermeres que entenen que tenir cura és més que curar, el voluntariat que desafia el desànim i els optimistes pencaires que treballen per mantenir viva la il·lusió de tirar endavant.

Show book

Tres presoners

Aurora Bertrana

La intrèpida i aventurera Aurora Bertrana, que de jove havia marxat a Suïssa i després a Tahití, amb la guerra i l'exili va viure un daltabaix personal i moral. El 1945 va participar com a voluntària en la reconstrucció d'un poblet francès al peu dels Vosges, Étobon. Només hi quedaven dones i nens, tots els homes havien mort, la gran majoria com a maquis afusellats pels nazis. És aquesta experiència que va inspirar a Bertrana, entre altres textos, Tres presoners, tres nazis forçats a fer la feina dels homes absents. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència intenses, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració, o per la simple solidaritat entre supervivents d'una guerra.
Amb aquesta novel·la intensa i breu, Bertrana dóna una visió inèdita dels fets: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.
El postfaci de Marta Pasqual n'explica la història i l'analitza com a peça imprescindible de la literatura de la Segona Guerra Mundial.

Show book

Lluitar amb el diable - Memòries...

Ngũgĩ wa Thiong'o

"Ocupo la cel·la 16 d'un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77"
Així comença Lluitar amb el diable, de Ngũgĩ wa Thiong'o. L'autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per haver escrit una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. També explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació.
Ngũgĩ wa Thiong'o expressa el dolor causat per la separació de la seva família i mostra l'esperit de resistència que permet l'esperança. L'obra és també una reflexió sobre l'empresonament de persones que constitueixen un símbol per a la resta com a forma de repressió i de control del poble.

Show book

Descolonitzar la ment

Ngũgĩ wa Thiong'o

 Descolonitzar la ment , referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de  Ngũgĩ wa Thiong'o. 
 El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l'imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d'una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong'o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. 
 Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l'autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l'actualitat.

Show book

El xalet de Puigcerdà...

Jordi Finestres Martínez

Un capítol de la nostra història ple d’emoció, tragèdia i èpica.


Una història commovedora que relata la fundació de Plan al 1937, una ONG dedicada a apadrinar nens i nenes víctimes de la Guerra Civil. Un relat extraordinari sobre les persones que la van fer possible, però sobretot sobre aquells nens perduts entre l’horror de la guerra i retrobats gràcies a l’amor i la generositat.

Un relat humanitari, desconegut fins ara i d’alt interès històric.

La història inèdita de John Langdon-Davies, que narra com l’ONG més antiga del món neix a Catalunya l’any 37.

Show book