Junte-se a nós em uma viagem ao mundo dos livros!
Adicionar este livro à prateleira
Grey
Deixe um novo comentário Default profile 50px
Grey
Assine para ler o livro completo ou leia as primeiras páginas de graça!
All characters reduced
Una pau cruel - cover
LER

Una pau cruel

Theodor Kallifatides

Editora: Galaxia Gutenberg

  • 0
  • 0
  • 0

Sinopse

Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Una pau cruel, la guerra civil ha acabat. Els partisans han estat aniquilats i ha arribat el moment de reeducar els grecs en les velles tradicions, com a fidels cristians i veritables patriotes. La família d'en Minos s'ha mudat a Atenes. El pare no pot exercir com a mestre pel seu passat socialista i la família viu en la penúria, castigada també pels germans que van participar en la lluita antifeixista. Però la vida segueix i en Minos despertarà a l'adolescència. Mentre el record de la Rebeca encara roman viu, a poc a poc noves experiències amoroses s'apoderen d'ell. L'Atenes de la postguerra és el teló de fons on escenes cruels i tendres, burlesques i commovedores s'alternen per oferir-nos un fresc d'una vivacitat captivadora. Així es tanca la trilogia que, en paraules del mateix Kallifatides, "és el que sempre vaig voler dir sobre Grècia, els grecs, el meu poble i la seva gent".
Disponível desde: 06/11/2024.
Comprimento de impressão: 224 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

  • Una cançó de pluja - cover

    Una cançó de pluja

    Joan-Lluís Lluís

    • 0
    • 0
    • 0
    La protagonista d'aquesta novel la és ferrenya, tendra i obstinada. Una orangutana, l'única que aconsegueix fugir del vaixell on l'han empresonat. Comença un periple per tornar a casa seva. L'acompanyen els records dels companys, fantasmes bondadosos. I entre la llum dels pobles i la remor de les màquines és una mitologia ancestral que es desplega. Fins al cor de la selva, on topa amb la maldat dels humans.
    Ver livro
  • Un final - cover

    Un final

    Ester Roma, J. P. Sansaloni

    • 0
    • 0
    • 0
    Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.«Una lectura del tot necessària»Ramona Pérez, Suplement Bellver del Diario de Mallorca«Un final, una història amb un plantejament inicial que podria llegir-se fàcilment —si volem jugar al joc de les endevinalles amb l'origen de la situació que ens presenta— en el reflex que ens arriba del mirall esquinçat de la contemporaneïtat.»Oriol Delisau, Núvol«Un final és una novel·la tan dura com agosarada, tan estremidora com creïble. Ens planteja una allau de preguntes, ens qüestiona personalment, llança una crítica ferotge contra un sistema social fonamentat en la hipocresia, en la informació feta mentida, en la manipulació de les consciències.»Eduard Riudavets, ELIRIS.CAT«Crisi climàtica, individualisme i productivitat malaltissa són alguns dels elements que J.P Sansaloni ha sacsejat i projectat cap al futur en la seva primera novel·la.»Pau Cortina, Regió7«És una novel·la que no té respostes, no hi ha solucions al problema, és un futur cada vegada més possible –només cal seguir la cimera del clima de Glasgow, aquests dies–, però les causes mateixes no s'hi troben pas, i en tot cas les que hi ha són dites per intel·ligències artificials al servei de la propaganda d'interessos diversos, contraposats i sovint contradictoris.»Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia«L'obra és una distopia en què es critica "la manipulació que fan de la informació els mitjans de comunicació i la publicitat; l'individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l'excés de productivitat en tots els àmbits (laboral, lúdic, cultural…)". Un final és "un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre món en forma de ficció".»Lluís Llort, El Punt Avui«Cal confessar que Sansaloni –a pesar de treballar en un centre d'intel·ligència artificial— és resolutiu i la novel·la, que llisca prou fina, altament comprensible. Tant de bo que un llibre així serveixi per fresar camins nous que ajudin a modernitzar la literatura catalana.»Carles Cabrera, ARA Balears«Amb aquest treball, que va començar a escriure fa cinc anys, el jove autor s'estrena en un segell «el catàleg del qual sempre m'ha agradat perquè té literatura internacional de primer nivell, però també aposta pel talent jove i local, que sol ser bastant desconegut, i que suposa córrer molt de risc per a una editorial independent com Raig Verd», explica l'escriptor.»Adrián Malagamba, Última Hora«Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d'aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat.»Ariadna Pell , La Lectora
    Ver livro
  • Si una tarda de juliol un borinot - cover

    Si una tarda de juliol un borinot

    Pep Puig

    • 1
    • 1
    • 0
    Una obra rotundament antibel·licista i, per tant, rotundament romàntica
    Tarda de juliol. Sabateria de poble. De cop entra a la botiga un foraster, un home gran, d'aparença misteriosa. La mestressa en aquests moments no hi és i surt a rebre'l un noi de catorze anys. Es miren. «Necessito unes sabates noves», li diu l'home, «aquestes ja han caminat prou». L'adolescent abaixa els ulls i quan els torna a aixecar pensa que qui ja ha caminat prou és ell. «La meva àvia és a comprar», li contesta, «si vol la pot esperar». Mentre el foraster s'asseu, el noi se'n torna al menjador, i novament agafa el retrat d'aquell jove que van matar a la guerra i que no va tenir temps de fer-li d'avi. Construïda com un fals relat detectivesc, íntimament antibel·licista i narrada amb la destresa, l'humor i la profunditat que ja són marca de la casa de l'autor, Si una tarda de juliol un borinot és una novel.la delicada i vibrant que ens proposa el joc d'una sospita insensata que de mica en mica es va transformant en la il·lusió que potser no és impossible retornar del passat.
    Ver livro
  • Mamut - cover

    Mamut

    Eva Baltasar

    • 0
    • 0
    • 0
    La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l'obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?Se'n va. Canvia d'hàbitat i esdevé la mestressa d'un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t'alimenten o t'amenacen. L'instint treballa, la consciència s'esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris.Mamut és la tercera ala d'un tríptic que inclou Permagel i Boulder. ¿De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d'imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.
    Ver livro
  • L'Ulisses de James Joyce: l'oxímoron perfecte - cover

    L'Ulisses de James Joyce:...

    Víctor Aldea

    • 0
    • 0
    • 0
    L'Ulisses de Joyce, una de les grans novel·les de tots els temps, es va publicar el dia 2 de febrer de 1922, el dia del 40è aniversari de l'autor irlandès, avui fa justament cent anys. Per celebrar-ho publiquem en format ebook l'assaig de Víctor Aldea, que ens dona claus per llegir aquest clàssic del segle XX i repassa les vicissituds editorials d'un llibre que va patir la censura i un judici per obscenitat que en va entorpir la difusió durant anys. No van ser els únics factors que van desfigurar un text que ha costat dècades de fixar de manera canònica. La incontinència de James Joyce a l'hora de corregir les darreres proves, sobre les quals va anar afegint i corregint, i la cobdícia amb què ell mateix venia versions diferents dels seus capítols, han convertit l'edició i la posterior recepció del text en una autèntica odissea, mai millor dit. Víctor Aldea ens presenta les línies mestres de la novel·la i ens convida a un recorregut per una de les aventures intel·lectuals més fascinants i alhora delirants del segle XX.
    Ver livro
  • Schizoid - cover

    Schizoid

    Jordi Sierra i Fabra

    • 0
    • 0
    • 0
    "En Brock és un pobre diable simpàtic, un idiota. Definició AJ-9859107532/714 del manual d'interrelacions. Idiota: "Falta d'entesa, imbècil". El seu aspecte no s'aparta gaire d'això. Cara rodona, ulls rodons, boca rodona, barbeta rodona, cul rodó. El millor que en puc dir és que és el que menys feina em dona. I no m'importa treballar. Per a això estic. Però en Nei i la Lila actuen de manera bastant insuportable, i la Riha és decidida i manifestament absurda".
    Això és el que en Max, l'ordinador d'última generació que actua de cervell en aquesta casa del futur, pensa dels seus nous llogaters. El robot qualifica com a grossers, mentiders, bruts i sense el mínim nivell cultural un pare, una mare i els seus dos fills, que aconseguiran posar a prova els seus circuits. La violència que es genera a la casa anirà en augment fins a desembocar en un final fatídic.
    Ver livro