Otros libros que te pueden interesar

• 

  Què vol dir quan un home cau del...

  Lesley Nneka Arimah

  • 1
  • 2
  • 0

  "Quan l'Enebeli Okwara va enviar la seva filla a conèixer món, no sabia què feia el món a les filles". Les filles, mullers i mares que protagonitzen aquest llibre evocador i irreverent planten cara a situacions extraordinàries: una dona parla amb el fantasma de la seva mare, que s'ha escapat d'una fotografia familiar; una altra, desesperada per tenir fills, se'n fa un amb flocs de cabells; el fantasma de la guerra turmenta tres generacions de dones d'una mateixa família, i, en un futur distòpic, una terapeuta descobreix que té l'habilitat in­creïb­le de fer desaparèixer el dolor, però a un preu molt alt. El que les lliga és la duresa del món on viuen, en què el futur és incert, les oportunitats són escasses i la sort, capritxosa. A estones irònica i distant, d'altres fent gala de la profunditat psicològica dels millors narradors, Arimah explora en aquests relats els lligams que ens uneixen els uns als altres i als espais que habitem més íntimament.
  "Arimah és una narradora enginyosa, sofisticada i astuta, capaç d'ordir paràboles utòpiques, relats plens de màgia i escenes esglaiadores a la vegada que es mou amb desimboltura entre el distanciament còmic i el realisme psicològic".
  The New York Times Book Review
  "Nneka és una escriptora atípica, i aquest és un llibre extraordinàriament madur per ser una "òpera prima". Els contes d'aquesta antologia traspuen un terrible domini del llenguatge, però també una gran creativitat. I molta sensibilitat. Sota la crosta d'unes històries a vegades terribles, l'escriptora anglobiafrenya té la capacitat de retornar al lector la confiança en l'amor. Els contes de "Què vol dir quan un home cau del cel" resulten rodons i el conjunt de l'antologia és una alenada d'aire fresc. Lesley Nneka Arimah serà, sens dubte, una escriptora a seguir".
  Gustau Nerín, El Nacional La Llança
  "D'emocions, certament, el llibre n'és ben ple".
  Vicent Alonso, El Diario
  "Lesley Nneka Arimah penetra en l'ànima femenina amb un conjunt de relats protagonitzats per dones africanes que pateixen conflictes generacionals, la dialèctica entre modernitat i tradició i la presència de la figura masculina. Fent una mirada íntima a les problemàtiques, l'autora revela els fils invisibles que uneixen les dones davant de la incertesa".
  Toni Mata i Riu, Regió7

  Ver libro

• 

  Aliment

  Martí Sales

  • 0
  • 0
  • 0

  Explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món, a més de l'altre que compartim amb les bèsties. ¿O potser les bèsties també s'expliquen històries? Les vint-i-set que hi ha dins Aliment van plenes de preguntes. I Martí Sales no viu al Paradís, però com Eva queixala la poma per curiositat i per fam. I tampoc no és Xahrazad, però podria passar-se tres anys explicant històries a un califa pel pur plaer d'explicar-les. El seu llibre és l'abecedari d'un voluptuós i neix del buit que anticipa el desig —el que fa que salivem per una truita a la francesa.
  "Entre l'amor i la cuina, entre la lectura i les amistats detonants aterrava les troballes en entrades de diccionari de tota mena i llargada, i així es va anar fent Aliment, amb xup-xup i socarraet mentre casa nostra s'omplia de l'olor ancestral del pa enfornat. Si com deia Boeci el futur és un invent dels enamorats, també aquest diccionari."

  Ver libro

• 

  Elles - 20 relats 20 dones 20...

  Maite Moreno Conesa

  • 0
  • 0
  • 0

  Elles. 20 relats, 20 dones, 20 vides trenades explica la vida de diverses dones unides per fils invisibles i, a voltes, sorprenents. Cadascuna apareix, pel cap baix, dues vegades; una com a protagonista, l'altra com a antagonista o personatge secundari d'una altra història. Els relats han estat inspirats en fets de la vida quotidiana o de notícies aparegudes en premsa.
  
  Els vint relats d'aquest recull, el primer en solitari de Maite Moreno, estan salpebrats de vida, d'un realisme a vegades màgic, de misteri, d'algun que altre crim, de pèrdues i retrobaments; d'incomoditats, silencis, alegries i tristeses. Les històries que llegireu a Elles no sempre acaben bé o malament, a vegades haureu de decidir-ho vosaltres perquè, com la vida, hi ha finals que depenen dels testimonis.

  Ver libro

• 

  Guadalajara

  Quim Monzó

  • 1
  • 10
  • 0

  "Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
  Julià Guillamon, La Vanguardia
  "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
  Manel Ollé, Avui
  Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

  Ver libro

• 

  Contes russos

  Francesc Serés

  • 0
  • 0
  • 0

  Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. 
  
  Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus. I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 2009
  Premi de la crítica 2009

  Ver libro

• 

  Com s'esbrava la mala llet

  Antònia Carré-Pons

  • 1
  • 0
  • 0

  Aquest llibre va de vells. Sense embuts i al natural: ni jaies, ni avis, ni ancians, sinó homes i dones en aquesta etapa de la vida en què tot es gira com un mitjó. La imparable tercera edat, no pas com la pinten les companyies d'assegurances sinó tal com és als carrers i a les cases.
  Una variada galeria de personatges apareix en aquests contes on passa de tot: desfilades de moda al geriàtric, flirtejos al ball del casal d'avis, nostàlgies persistents o revolucions sexuals dels qui s'han quedat vidus. El pare pidola el cotxe al fill, la mare demana un cavall a la filla, les inhibicions cauen i el present es torna surrealista, tant si vius sol com si els fills i néts et cuiden, et vigilen, t'aguanten.
  Després de Monzó i Pàmies, Antònia Carré-Pons aborda la vellesa des de la pura ficció, a estones amb humor negre, sempre amb una tranquil·litat als antípodes del sentimentalisme.

  Ver libro